Planejament urbanístic derivat

Planejament derivat | Urbaweb

El planejament urbanístic general es desenvolupa pel planejament urbanístic derivat, i concretament en sòl urbá pels plans especials i plans de millora urbana.


El planejament urbanístic derivat pot introduir marges de flexibilitat suficientment reglats per a la concessió de la llicencia urbanística, (art. 58.3 i 65.2.d de la TRLUC) sense alterar els paràmetres bàsics vinculats a l’aprofitament de la zona o subzona.

  • Plans parcials urbanístics (PPU) (art.65)
    Tenen per objecte desenvolupar el planejament urbanístic general en els sectors classificats de sòl urbanitzable delimitat. Contenen totes les determinacions pertinents per a l’ordenació urbanística detallada del sector que abasten: qualifiquen el sòl, regulen usos i paràmetres d’edificació, assenyalen alineacions i rasants, defineixen els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums, estableixen les condicions de gestió i els terminis i precisen les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques (art. 58.3b)

Reserves sectors d’ús residencial (art. 65.3). Reserves sectors d’ús industrial o comercial (art. 65.4). Documentació (art. 66).

  • Plans parcials urbanístics de delimitació (PPD) (art. 66.2)
    Es refereixen a àmbits no delimitats prèviament com a sectors pel planejament urbanístic general.

Avanços de PPUD (art.73). Documentació (art. 66, art. 58.1d,1e,7).

  • Plans especials urbanístics (PEU) (art.67)
    Tenen per objecte desenvolupar determinacions contingudes en els plans territorials parcials i sectorials i en el planejament urbanístic general, per a l'ordenació de recintes i conjunts artístics, la recuperació i millora del paisatge urbà, la protecció dels espais fluvials, la protecció addicional del paisatge i de les vies de comunicació, la millora dels àmbits rurals, etc.
  • Plans especials urbanístics de desenvolupament (PEUD) art. 67
    Tenen per objecte desenvolupar o completar les determinacions del planejament general en qualsevol classe o categoria de sòl.
    En desenvolupament de les previsions del planejament territorial o urbanístic general poden assolir les finalitats següents:

- La protecció del medi rural i medi natural.
- La protecció de béns catalogats.
- El desenvolupament del sistema urbanístic de comunicacions i les zones verdes de protecció.
- El desenvolupament del sistema urbanístic d’equipaments comunitaris. Poden concretar l’ús i la titularitat pública o privada.
- El desenvolupament del sistema urbanístic d’espais lliures públics.
- L’ordenació del subsòl
- La identificació i regulació de les masies, cases rurals i altres edificacions, d’acord amb els articles 47.3 i 50.
- Les actuacions específiques en sòl no urbanitzable de l’article 47.4
- La implantació d’obres i usos relacionats amb l’activitat de càmping i amb l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda.
- La implantació d’activitats vinculades amb l’explotació de recursos naturals

Poden ser previstos o no previstos expressament pel planejament territorial o urbanístic general:

- Previstos: han d’ajustar-se a les determinacions del pla que desenvolupen
- No previstos: No poden alterar la classificació del sòl ni modificar els elements fonamentals de l’estructura general definida pel POUM corresponent. Poden alterar altres determinacions del planejament urbanístic general i establir les limitacions d’ús que siguin necessàries per assolir la seva finalitat.

  • Plans especials urbanístics autònoms (PEUA) art. 68
    La finalitat específica és implantar en el territori infraestructures no previstes en el planejament territorial o urbanístic relatives als sistemes urbanístics de comunicacions o d’equipaments comunitaris. Tenen les mateixes facultats que els plans especials de desenvolupament no previstos. Poden qualificar com a sistema urbanístic, de caràcter local o general, el sòl necessari per a implantar les infraestructures abans anomenades. En cap cas no poden alterar la qualificació del sòl reservat pel planejament per a sistemes urbanístics generals.
  • Plans de millora urbana (PMU) (art.68)
    Són instruments de desenvolupament del pla general a nivell operatiu i estan pensats en general, per a la realització d’operacions urbanístiques de millora, de reforma o regeneració del teixit urbà.

- Completar o acabar la urbanització de l'àmbit.

- Regular la volumetria de façanes.

- Completar el teixit urbà.

- Operacions de reforma interior, remodelació urbana o de transformació d'usos.

- Operacions de reurbanització i rehabilitació

El PMU ha de definir el tipus de regulació  volumètrica per a cada zona i subzona amb l’única restricció que no sigui contrari a les determinacions del planejament general.
Per a definir l’ordenació volumètrica de les edificacions es poden utilitzar qualsevol tipus de regulació  depenent del marge de maniobra que el planejament vulgui donar al projecte arquitectònic en el moment de la concessió de la llicència urbanística.

  • Flexible. Paràmetre bàsic = índex d’edificabilitat neta.
  • Definida. S’estableix en els plànols d’ordenació amb el permetre de l’ocupació de l’edificació principal i el nombre de plantes.
  • Precisa. Que fixa la posició i el sostre edificable que li correspon a cada planta.

Els PMU, en general, poden qualificar el sòl (residencial, industrial, serveis...), regular els usos i els paràmetres de l’edificació que permeten l’atorgament de les llicències, assenyalar alineacions i rasants, definir els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums i establir les condicions de gestió i urbanització, segons llur naturalesa i finalitat i sense entrar en contradicció amb el planejament general. (art. 70.7 del TRLUC)
El PMU ha de respectar els usos, els aprofitaments, les càrregues i l’estructura fonamental del planejament general. Qualsevol contradicció seria nul·la de ple dret, pel principi general de la jerarquia de les normes jurídiques.

Parametres d'ordenació:

  • Paràmetres bàsics (36.1 del RLU):

-       El percentatge mínim global dels sistemes públics.
-       La posició i dimensionat dels espais lliures, equipaments i vials.
-       El sostre edificable màxim.
-       Nombre màxim d’habitatges o d’establiments
-       Usos dominants i incompatibles
-       Els paràmetres duna zona regulats en les normes del POUM.

  • Paràmetres de l’ordenació urbanística detallada i volumètrica :

-       Les alineacions dels vials que no formen part de la xarxa viària bàsica del municipi.
-       Alineació de l’edificació en relació al vial.
-       Ocupació màxima de la parcel·la.
-       Espai lliure de parcel·la.
-       El nombre de plantes màxim.
-       Fondria edificable màxima.
-       Edificació principal i edificació auxiliar.
-       Envolvent màxima d’un edifici.

En general, els paràmetres de l’ordenació detallada i volumètrica es poden modificar amb un planejament urbanístic derivat si no es modifiquen els paràmetres i condicions bàsiques del POUM i a criteri final de l’òrgan competent en matèria urbanística. (art. 68.4 TRLUC) No s’ha de confondre el concepte d’ordenació volumètrica que admet variació mitjanant un planejament derivat, del càlcul del sostre edificable, com a paràmetre bàsic.

Figures de planejament

Règim de sòl

Plans Parcials Urbanístics - PPU
Plans Parcials Urbanístics de Delimitació - PPD
Plans Especials Urbanístics - PEU
Plans de Millora Urbana - PMU
Sòl urbanitzable delimitat - SUD
Sòl urbanitzable no delimitat - SND
A qualsevol règim de sòl
Sòl urbà consolidat - SUC i sòl urbà no consolidat - SNC

 

Procediment de formulació, tramitació i aprovació del planejament derivat.

 

  Formulació Tramitació Aprovació definitivax
Plans Parcials Urbanístics

Ens locals, entitats urbanístiques especials o els altres òrgans competents sobre urbanisme, segons correspongui. Sens perjudici de la iniciativa privada. Arts. 76 i 96.

Si el Pla no es redacta en el termini, el Conseller pot disposar que ho faci la DGOTU. Art. 80

En qualsevol cas, els Ajuntaments i els altres òrgans competents poden encomanar la Formulació a la Direc. Gnral. d’Urbanisme i la tramitació a la CTU. Art. 80

  

Ajuntaments: Quan els correspon l’aprovació definitiva, poden adoptar directament l’acord d’aprovació definitiva, un cop complert el tràmit d’informació pública, prescindint de l’aprovació provisional. Art. 83.1

Cal tenir present que, ex art. 83.8, si un Pla Urbanístic Derivat no és tramitat per l'Ajuntament afectat, se li ha de dornar audiència.

  

Ajuntaments, quan aquests Plans siguin¡ promoguts d’acord amb les determinacions d’un Programa d’Actuació Urbanística Municipal vigent. Requereix l’informe de la CTU. Art. 79.1, i 85.

CTU, quan les figures no siguin previstes pel Programa d'Actuació Urbanística Municipal o Comarcal Vigent o que el municipi no en tingui cap. Art. 78,b

  

Plans Especials Urbanístics
Plans de Millora Urbana
Plans Parcials Urbanístics de Delimitació

Cal tenir present allò establert en l’art. 73 sobre la consulta prèvia a la delimitació de sòl urbanitzable, que té efectes administratius interns.

Mateixos tràmits que per als Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, excepte audiència als Ajuntaments confinants. Arts. 84 i 83.7.

Conseller, si és competent per aprovar definitivament el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Arts. 77.1, d), en relació amb 77.1, b).

CTU: quan no correspongui al Conseller. Arts. 78, d); 79.2.

Plans Parcials Urbanístics de Sectors d'Urbanització Prioritària (SUP)

Cal delimitar prèviament el SUP (ho pot fer el Programa d'Actuació Urbanística Municipal)

L’Administració actuant en el sistema d’Urbanització d’actuació: té una reserva. En cas d’inactivitat, els particulars: arts. 136.3 i 138

L'Administració actuant, si té competències Ajuntaments, en qualsevol cas. Art. 79

Plans Especials Urbanístics. Art.67.1,e

Administració que tingui al seu càrrec l’execució directa de les obres corresponents a la infrastructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà. Art. 76.

Aprovació inicial i provisional correspon a l’Administració que els ha redactat, si té atribuïdes competències urbanístiques de tramitació o aprovació dels plans. Altrament:

CTU.

Conseller, quan el Pla afecta més d’una CTU: aprovació inicial i definitiva. Art. 83.3.

Conseller. Art. 77.1,e

 

 

 

 

Municipis amb planejament general Municipis amb plans d'ordenació urbanística municipal
Aprovació inicial de l'ajuntament (2 mesos)
Informació pública (1 mes)
Informes d'al·legacions
Aprovació provisional de l'ajuntament
Aprovació definitiva de la CTU (3 mesos)
Aprovació inicial de l'ajuntament (2 mesos)
Informació pública (1 mes)
Informes d'al·legacions
Aprovació definitiva de l'ajuntament

 

Tags: planejament legislacio normativa

URBAWEB utilitza Cookies per oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues navegant al lloc web, considerem que acceptes el seu ús.