Síntesi de les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, de 22 de febrer

Escrit per Octavio Redondo.

1. Òrgans urbanístics de la Generalitat

1.1 Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya (article 2 Llei 3/2012 - modifica article 16.2.b TRLU DL 1/2010), (article 3 Llei 3/2012 - modifica article 17 TRLU DL 1/2010) i disposició addicional segona.

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya i la Comissió de Coordinació de la Política Territorial es fusionen en la nova Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya que és l’òrgan superior, de caràcter consultiu, en matèria de política territorial i d’urbanisme.

S’amplien els supòsits de possible assistència a les sessions d’aquest organisme dels alcaldes o els representants dels ajuntaments afectats: quan es considerin plans directors urbanístics i plans especials urbanístics autònoms.

1.2 Comissions territorials d’urbanisme (article 4 Llei 3/2012 - modifica article 18.2 TRLU DL 1/2010)

A les comissions territorials d’urbanisme o en llurs òrgans col·legiats de suport tècnic, hi podran tenir participació, segons es determini per reglament, persones de prestigi professional o acadèmic reconegut en matèria d’urbanisme, d’habitatge i de medi ambient, a proposta dels col·legis professionals relacionats amb aquestes matèries.

2. Règim urbanístic del sòl

2.1 Compatibilitat de sistemes urbanístics públics i qualificacions d’aprofitament privat (article 7 Llei 3/2012 - modifica article 35 TRLU DL 1/2010)

Es recull a nivell de llei que el subsòl dels sistemes de titularitat pública es pot destinar a usos diferents al sòl, sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat del sistema.

Es clarifica que el subsòl pot tenir una qualificació d’aprofitament privat en els nous sistemes urbanístics, no previstos al planejament urbanístic anterior, que no siguin exigibles en compliment dels estàndards mínims establerts per la llei o pel planejament urbanístic general. En el cas del sistema viari, la qualificació urbanística d’aprofitament privat del subsòl només es pot admetre si l’esmentat sistema no és part de la xarxa que estructura el teixit urbà o la trama urbana.

S’estableix la possibilitat, actualment establerta a nivell reglamentari únicament pel que fa al sòl urbà, de qualificar com a sistema de titularitat pública part de les edificacions existents i de nova construcció o del vol o del subsòl dels immobles, per raó de la necessitat d’implantació d’equipaments comunitaris o per facilitar l’accés dels vianants als sistemes viari i d’espais lliures.

S’aclareix que aquest règim de compatibilitat no impedeix l’ús privatiu dels béns de domini públic d’acord amb la legislació sobre patrimoni de les administracions públiques.

2.2 Cessió de sòl amb aprofitament urbanístic (article 8.1 Llei 3/2012 - modifica article 40.1.b TRLU DL 1/2010), (article 8.2 Llei 3/2012 - modifica article 40.2TRLU DL 1/2010), (articles 9.1 9.2 Llei 3/2012 - modifica article 43 TRLU DL 1/2010), (article 11 Llei 3/2012 - modifica article 45 TRLU DL 1/2010), (article 40 Llei 3/2012 - modifica article 99 TRLU DL 1/2010), (article 82 Llei 3/2012 - modifica DA segona. 4 TRLU DL 1/2010) i disposició transitòria tercera, apartats 1 i 2

S’elimina la possibilitat d’incrementar fins el 20% el percentatge de cessió de sòl amb aprofitament en modificacions del planejament general que incrementin l’aprofitament urbanístic.

En sòl urbà no consolidat, per tal de fomentar la remodelació i la renovació urbanes, el percentatge queda establert en el 10% . Si mitjançant la modificació del planejament s’incrementa el sostre edificable del sector o del polígon d’actuació, s’ha de cedir a més el 15% de l’increment d’aprofitament urbanístic. En les actuacions aïllades de dotació, el 10% s’aplica sobre l’increment d’aprofitament urbanístic, llevat que la modificació de planejament corresponent incrementi el sostre edificable de l’àmbit d’actuació, supòsit en el qual el percentatge esmentat és del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic.

En sòl urbanitzable, en canvi, s’estén l’aplicació del percentatge de cessió del 15% per als nous àmbits de sòl urbanitzable, però només per aquells que es classifiquin mitjançant els instruments de planejament urbanístic general que s’aprovin inicialment a partir de l’entrada en vigor de la Llei. També s’aplica aquest percentatge a les modificacions del planejament general vigent que s’aprovin inicialment a partir de l’entrada en vigor de la llei que incrementin el sostre edificable de sectors urbanitzables ja previstos. En aquest cas, s’ha de cedir el 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic, a part de la cessió ordinària que corresponia al sector.

S’aclareix que la possible substitució de la cessió de sòl amb aprofitament pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon o per l’equivalent del seu valor econòmic es pot produir també quan resulta materialment impossible individualitzar en una parcel·la urbanística l’aprofitament que s’ha de cedir.

2.3 Deures dels propietaris de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat (article 10 Llei 3/2012 - modifica article 44 TRLU DL 1/2010)

S’aclareix que les cessions de sòl per a l’execució de sistemes es poden efectuar a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui.

Es precisa el redactat dels deures dels propietaris per ajustar-lo millor a la normativa estatal aplicable.

S’inclouen a l’article 44 TRLU tots els deures que són comuns als propietaris de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat.

2.4 Sòl no urbanitzable (article 12.1 Llei 3/2012 - modifica article 47.3 TRLU DL 1/2010), (article 12.2 Llei 3/2012 - nou article 47.3 bis TRLU DL 1/2010), (article 12.3 Llei 3/2012 - modifica article 47.6.e TRLU DL 1/2010), (article 15 Llei 3/2012 - modifica article 50 TRLU DL 1/2010), (article 88 Llei 3/2012 - modifica DT catorzena TRLU DL 1/2010), (article 89 Llei 3/2012 - modifica DT quinzena TRLU DL 1/2010)

S’amplien els usos admesos en les edificacions incloses en el corresponent catàleg, amb els següents: activitats de restauració, artesanals, artístiques, equipaments o serveis comunitaris.
Pel que fa al catàleg, s’amplien els tipus d’edificacions susceptibles d’ésser reconstruïdes o rehabilitades a:

Altres construccions diferents a les masies i les cases rurals, preexistents a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament general urbanístic de cada municipi, que calgui preservar o recuperar per raons arquitectònics o històriques.
Construccions rurals en desús que s’hagin de rehabilitar per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu. La rehabilitació de la construcció afectada pot comportar la reducció del volum preexistent si això és necessari per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.
Aquestes construccions en cap cas es poden reconstruir i rehabilitar amb vistes a destinar-les a l’ús d’habitatge. En tots els casos, els usos que es pretenguin desenvolupar en les construccions catalogades han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu.
S’admeten, mitjançant l’aprovació prèvia d’un pla especial urbanístic, les construccions destinades a l’activitat d’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda en àmbits autoritzats pel POUM.
S’especifica que, en absència de catàleg, l’ús hoteler és també susceptible de ser autoritzat en les edificacions en què es justifiqui, mitjançant el tràmit de l’article 48, la concurrència de les raons requerides per a admetre la seva reconstrucció o rehabilitació.
A les edificacions o instal·lacions industrials en sòl no urbanitzable, autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, s’admeten les obres de conservació, adequació i millora necessàries per al correcte desenvolupament de l’activitat. Es poden, també, admetre obres d’ampliació si són necessàries per a la continuïtat de l’activitat o per adequar-la a la normativa ambiental. Per admetre l’ampliació, s’ha de justificar l’interès social de l’activitat en termes econòmics i de lloc de treball i tramitar un pla especial urbanístic. Hi ha d’haver el compromís d’enderrocar tota la construcció amb el cessament de l’activitat llevat que es destini a usos conformes amb el règim jurídic del sòl no urbanitzable. L’eficàcia de l’autorització corresponent resta subjecta a les mateixes condicions formals exigides per a l’autorització d’usos i obres provisionals.

Sobre els procediments d’autorització d’usos i obres en sòl no urbanitzable, es modifiquen alguns aspectes relatius a:

Les construccions incloses en el Catàleg: s’elimina el tràmit d’informació pública i es requereix l’informe del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia si el projecte incideix en el funcionament de les explotacions agràries existents i sobre les eventuals mesures que s’han d’incloure en el projecte tramitat per a compatibilitzar-lo amb aquestes explotacions.
Granges: resten subjectes a llicència municipal prèvia informació pública i informe de la comissió territorial d’urbanisme competent si superen els llindars establerts pel planejament. També cal l’informe del departament competent en matèria de ramaderia relatiu al compliment de distàncies. En el cas de granges que per raons d’adaptació a la normativa sectorial s’hagin d’adequar, sense incrementar la capacitat productiva, no requereixen els informes esmentats.
Actuacions específiques d’interès públic: per reglament es poden establir supòsits d’actuacions que, per l’escassa entitat de les obres o de la superfície de sòl afectada, restin subjectes a un tràmit simplificat.

Sobre el règim legal transitori aplicable als procediments d’autoritzacions d’usos i obres, es manté el vigent en el moment de presentació de la sol·licitud a l’ajuntament, però, sense que es puguin denegar amb fonament amb aquest règim si són conformes amb el nou.

2.5 Usos i obres de caràcter provisional (article 16 Llei 3/2012 - modifica article 53 TRLU DL 1/2010), (article 17 Llei 3/2012 - modifica article 54 TRLU DL 1/2010), (article 18 Llei 3/2012 - modifica article 55 TRLU DL 1/2010), (article 88 Llei 3/2012 - modifica DT catorzena TRLU DL 1/2010)

S’aclareix que es poden autoritzar usos i obres provisionals, no únicament en els sòls afectats de sistemes, sinó també en els àmbits d’actuació urbanística pendents d’execució.

S’amplien els usos i les obres provisionals admissibles:

S’admet com a ús provisional l’exhibició d’anuncis publicitaris mitjançant panells.
En els edificis en règim de fora d’ordenació situats en el sòl urbà, s’admeten tots els usos de la zona urbanística en la qual estiguin inclosos els terrenys, excepte el residencial, sempre que les obres no excedeixin de les pròpies del règim de provisionalitat i de fora d’ordenació. En coherència, l’ús industrial deixa d’estar prohibit.
S’admeten com a obres provisionals les vinculades a activitats econòmiques preexistents.

S’especifica que en sòl no urbanitzable no es poden autoritzar els usos disconformes amb aquest règim de sòl.

En els terrenys destinats a sistemes ja adquirits per les administracions públiques, s’admet l’ocupació temporal per raó de l’execució d’obres o la prestació de serveis públics i la utilització temporal i esporàdica per a usos determinats s’amplia als usos d’aparcament públic.

D’altra banda, s’introdueixen millores en el procediment aplicable a l’autorització d’obres i usos provisionals i en la formalització de les condicions per garantir la provisionalitat de les actuacions autoritzades.

Sobre el règim legal transitori aplicable als procediments d’autoritzacions d’usos i obres, es manté el vigent en el moment de presentació de la sol·licitud a l’ajuntament, però, sense que es puguin denegar amb fonament amb aquest règim si són conformes amb el nou.

3. Planejament urbanístic

3.1 Plans directors urbanístics (article 19 Llei 3/2012 - modifica article 56 TRLU DL 1/2010), (article 38 Llei 3/2012 - modifica article 96 TRLU DL 1/2010), (article 52 Llei 3/2012 - nou article 157 bis TRLU DL 1/2010) i disposició addicional vuitena

S’habiliten els plans directors urbanístics per a delimitar i ordenar sectors d’interès supramunicipal per a procedir a l’execució d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars promogudes per l’Administració de la Generalitat Entre altres característiques:

Classifiquen i qualifiquen sòl i comporten la determinació de sectors de sòl urbanitzable delimitat o sòl urbà no consolidat.
Estableixen l’ordenació detallada del sòl i poden incorporar el traçat i característiques de les obres d’urbanització:
Els sectors d’interès supramunicipal s’han d’emplaçar en els àmbits d’interès territorial que preveuen els plans territorials i, si l’actuació no és prevista, la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya, ha de reconèixer l’interès territorial de l’actuació per poder tramitar el pla director.

L’adaptació dels POUM als Plans directors urbanístics no requereix, en cap cas, la seva revisió.

Es simplifica la tramitació de les modificacions dels PDU quan es refereixen a determinacions pròpies del planejament derivat, sotmetent-les directament a l’aprovació inicial amb audiència als ens locals simultàniament al tràmit d’informació pública.

En els plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques la incorporació del traçat i característiques de les obres d’urbanització, passa a ésser també potestativa.

Es preveu un procediment especial per modificar els plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques per a deixar sense efecte o reduir la delimitació d’alguna d’elles, si es manifesten disfuncions essencials entre llurs determinacions i les necessitats de sòl actuals i futures per a crear nous habitatges. El procediment consisteix en una proposta de la DGOTU justificada mitjançant una memòria que se sotmet a audiència de l’ajuntament afectat. Si l’ajuntament no s’oposa i la CPTUC informa favorablement la proposta, el conseller pot iniciar el procediment de modificació amb la finalitat esmentada. La proposta se sotmet a informació pública i a nou informe de la CPTUC. El conseller pot aprovar la modificació si l’informe previ de la CPTUC és favorable. Això suposa retornar al planejament general municipal.

3.2 Plans d’ordenació urbanística municipal

3.2.1 Reserves de sòl per a habitatges de protecció pública (article 20 Llei 3/2012 - modifica article 57 TRLU DL 1/2010), (article 86 Llei 3/2012 - modifica DT tercera TRLU DL 1/2010) i disposició transitòria segona.

Els plans d’ordenació urbanística municipal han de reservar sòl suficient per a la construcció d’habitatges de protecció pública d’acord amb els objectius definits a la memòria social i, com a mínim, d’acord amb els estàndards legals.

La reserva mínima del 30% per a habitatge de protecció pública que han de preveure els POUMS, s’ha de destinar, en un mínim del 20% al règim general i/o especial o règims equivalents. El 10% restant es pot destinar a qualsevol tipologia.

Resten exempts de la reserva legal mínima, respectant sempre les determinacions que el planejament territorial i el planejament director urbanístic hagin pogut establir:

Els municipis d’escassa complexitat urbanística que només distingeixin entre sòl urbà i sòl no urbanitzable.
Els municipis de menys de 5.000 habitants que no siguin capitals de comarca i que compleixin els requisits següents:

Si en els dos anys anteriors a l’aprovació inicial del pla l’atorgament de llicències ha estat inferior a 5 habitatges per cada mil habitants i any.
Si el pla no permet més de 200 habitatges de nova implantació per al conjunt d’àmbits d’actuació urbanística de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable.

Les anteriors exempcions s’apliquen als plans d’ordenació urbanística municipal en tràmit. Els plans ja vigents s’hi poden acollir mitjançant la corresponent modificació de planejament i replantejar, si ho consideren necessari, la definició dels objectius per als àmbits d’actuació que no tinguin aprovat definitivament el projecte de reparcel.lació.

No s’apliquen reserves en les modificacions de planejament general relatives a actuacions aïllades de dotació.

A l’efecte del càlcul de les reserves per a habitatge de protecció pública, s’aclareix que no computa el sostre residencial de nova implantació relatiu a sectors amb planejament urbanístic derivat i amb projecte de reparcel·lació definitivament aprovats de conformitat amb el planejament anterior (no alterats pel nou POUM).

3.2.2 Reserves de sòl per a sistemes urbanístics (article 21 Llei 3/2012 - modifica article 58 TRLU DL 1/2010), (article 23 Llei 3/2012 - modifica article 65.3 TRLU DL 1/2010)

No és d’aplicació l’estàndard de reserva mínima per al sistema general d’espais lliures (20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre admès per a ús residencial) als POUM dels municipis de menys de 3.000 habitants i d’escassa complexitat urbanística. Això no obstant, han d’efectuar la reserva que sigui adequada a les necessitats del municipi.

Es modulen les reserves per a equipaments públics a preveure en els sectors d’ús residencial per els plans parcials. Serà el valor inferior resultant de les proporcions següents: 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre o 20 m2 de sòl per cada habitatge.

3.2.3 Ordenació detallada de sectors de sòl urbanitzable delimitat (article 21.3 Llei 3/2012 - modifica article 58.7 TRLU DL 1/2010)

Els POUM poden establir l’ordenació detallada d’algun sector de sòl urbanitzable delimitat que es prevegi desenvolupar de forma immediata, sense necessitat de tramitar posteriorment el pla parcial urbanístic corresponent.

3.3 Plans especials urbanístics (article 24 Llei 3/2012 - modifica article 67 TRLU DL 1/2010), (article 29 Llei 3/2012 - modifica article 80 TRLU DL 1/2010), (article 31 Llei 3/2012 - modifica article 85 TRLU DL 1/2010), (article 46 Llei 3/2012 - modifica article 116.3 TRLU DL 1/2010), (article 87 Llei 3/2012 - modifica DT vuitena. 4 TRLU DL 1/2010)

Es reforça la normativa vigent distingint amb major claredat entre plans especials urbanístics de desenvolupament i plans especials urbanístics autònoms, i definint amb major contundència les facultats d’aquests darrers per evitar qualsevol dubte sobre la seva capacitat per qualificar com a sistema urbanístic, sigui de caràcter general o local, el sòl necessari per a la implantació d’infraestructures relatives al sistema de comunicacions o al d’equipament comunitari.

Plans especials de desenvolupament: poden ser previstos o no previstos expressament pel planejament territorial o urbanístic general:
Previstos: han d’ajustar-se a les determinacions del pla que desenvolupen.
No previstos:

No poden alterar la classificació del sòl ni modificar els elements fonamentals de l’estructura general definida pel POUM corresponent
Poden alterar altres determinacions del planejament urbanístic general i establir les limitacions d’ús que siguin necessàries per assolir la seva finalitat.

Plans especials autònoms:

La finalitat específica és implantar en el territori infraestructures no previstes en el planejament territorial o urbanístic relatives als sistemes urbanístics de comunicacions o d’equipaments comunitari.
Tenen les mateixes facultats que els plans especials de desenvolupament no previstos.
Poden qualificar com a sistema urbanístic, de caràcter general o local, el sòl necessari per a la implantació de la infraestructura relativa al sistema de comunicacions o al d’equipament comunitari.
No poden alterar la qualificació del sòl reservat per aquest planejament per a sistemes urbanístics generals.

3.4. Formulació i tramitació de les figures del planejament urbanístic

3.4.1 Integració del procediment d’avaluació ambiental de plans i programes (article 30 Llei 3/2012 - deroga article 83.4 TRLU DL 1/2010), (article 31.2 Llei 3/2012 - deroga article 85.6 TRLU DL 1/2010), (article 32 Llei 3/2012 - nou article 86 bis TRLU DL 1/2010), (article 84 Llei 3/2012 - deroga DA sisena TRLU DL 1/2010), (article 90 Llei 3/2012 - modifica DT divuitena TRLU DL 1/2010)

Es recullen en un nou article, el 86 bis, els tràmits fonamentals del procediment d’avaluació ambiental establerts per la legislació aplicable en aquesta matèria per tal d’integrar-los en el procediment d’aprovació dels plans urbanístics.

Es manté, a nivell legal, l’exigència d’elaborar un informe urbanístic i territorial per a incloure’l com a annex al document de referència a emetre per l’òrgan ambiental en la fase d’Avanç de Pla.

Fins que no s’adapti el Reglament de la Llei d’urbanisme al text legal vigent, la regulació transitòria de la Llei recull les particularitats fins ara regulades per la disposició addicional cinquena de la Llei 6/2009 i s’aprofita el tràmit en què l’òrgan ambiental es pronuncia sobre la memòria ambiental per preveure un nou informe urbanístic i territorial sobre els aspectes de legalitat i de supralocalitat amb la finalitat que puguin ser tinguts en compte en l’aprovació provisional del Pla i així agilitar la fase d’aprovació definitiva i resoldre possibles divergències.

3.4.2 Tràmits d’audiència i d’informació pública (article 31.3 Llei 3/2012 - modifica article 85.8 TRLU DL 1/2010)

En el cas de POUM i planejament derivat no tramitat pel municipi afectat, el tràmit d’audiència a l’ajuntament és simultani al tràmit d’informació pública.

3.4.3 Silenci administratiu positiu per a la verificació de texts refosos (article 35 Llei 3/2012 - modifica article 91.5 TRLU DL 1/2010), (article 36 Llei 3/2012 - nou article 92.4 TRLU DL 1/2010)

Es redueix el termini de resolució a 2 mesos, excepte que s’hagi d’aportar nova documentació necessària per analitzar el Pla.

En els acords d’aprovació definitiva es pot facultar el director general competent en matèria d’urbanisme per a donar conformitat al text refós i ordenar la publicació.

3.4.4 Justificació de la modificació de figures de planejament urbanístic (article 39.2 Llei 3/2012 - nous articles 97.3 97.4 TRLU DL 1/2010)

Es concreten els requisits urbanístics que s’han de complir i justificar per procedir a la desafectació de sòls reservats a sistemes urbanístics o l’ocupació d’espais privats inedificables per possibilitar la instal·lació de serveis comuns exigits per la legislació sectorial en edificacions preexistents, com ara els ascensors.

En la regulació de les modificacions que incrementen l’aprofitament urbanístic es fa esment a l’increment de la intensitat dels usos, en general, en lloc de la intensitat de l’ús industrial.

3.4.5 Iniciativa i col·laboració dels particulars en el planejament urbanístic (article 41 Llei 3/2012 - nou article 101.3 TRLU DL 1/2010)

S’aclareix que la iniciativa privada no té dret al tràmit si presenta modificacions de POUM, però els ajuntaments poden tramitar-les si assumeixen expressament la iniciativa pública per a formular-les.

3.4.6 Municipis sense pla d’ordenació urbanística municipal (article 85 Llei 3/2012 - modifica DA vuitena TRLU DL 1/2010)

Els municipis que es regeixen transitòriament amb normes de planejament urbanístic dictades pel Departament (quatre anys de vigència màxima) disposen d’un termini de tres anys des de l’entrada en vigor de les normes respectives per elaborar i tramitar el seu POUM. Si transcorre aquest termini sense que l’ajuntament que pertoqui l’hagi aprovat provisionalment, el Departament pot completar la tramitació de les normes de planejament urbanístic perquè assoleixin eficàcia indefinida.

3.5. Efectes de l’aprovació de les figures del planejament urbanístic

3.5.1 Publicitat del planejament urbanístic (article 42 Llei 3/2012 - modifica article 103 TRLU DL 1/2010) i disposició final quarta.2

Per tal de facilitar l’accés immediat al contingut dels instruments de planejament urbanístic, la publicació al DOGC dels acords d’aprovació definitiva dels plans urbanístics aprovats per la Generalitat hauran d’incorporar un enllaç al Registre de planejament urbanístic de Catalunya que permeti la consulta telemàtica del pla. Aquesta obligació entra en vigor el 30 de juny de 2012.

3.5.2 Executivitat del planejament urbanístic (article 21 Llei 3/2012 - modifica article 58 TRLU DL 1/2010), (article 33 Llei 3/2012 - deroga articles 89.7 89.8 TRLU DL 1/2010), (article 43.1 Llei 3/2012 - modifica article 106.3 TRLU DL 1/2010)

S’elimina l’obligació de tramitar i aprovar el projecte d’urbanització com a requisit d’executivitat dels plans parcials urbanístics; i de tramitar simultàniament, en sòl urbà no consolidat, el projecte d’urbanització amb el de reparcel.lació o taxació conjunta.

S’amplia el termini per a acreditar la constitució de la garantia exigida com a condició d’eficàcia dels plans urbanístics derivats i dels projectes d’urbanització d’iniciativa privada, de 3 mesos a 1 any. Transcorregut aquest termini, l’administració ha de fer el requeriment corresponent amb l’advertiment que si s’incompleix, la tramitació del pla resta sense cap efecte.

3.5.3 Edificis i usos fora d’ordenació (article 44 Llei 3/2012 - modifica article 108.2 TRLU DL 1/2010)

Entre les obres autoritzables en les construccions i instal·lacions en règim de fora d’ordenació, s’admeten les obres destinades a facilitar l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

3.5.4 Expropiacions per ministeri de la llei (article 45 Llei 3/2012 - modifica article 114 TRLU DL 1/2010) i disposició transitòria tercera.3 i disposició final tercera

Termini per a advertir l’administració:

2 anys des que s’hagi exhaurit el termini establert pel programa o l’agenda.
Si no hi ha establert termini, es mantenen els 5 anys.

Termini per a presentar el full d’apreuament davant l’administració:

2 anys des que es va fer l’advertiment corresponent.

L’expedient s’inicia per ministeri de la llei amb la presentació del full d’apreuament, al qual s’entén referida la valoració.

L’administració disposa de sis mesos per pagar el preu just determinat pel Jurat d’Expropiació de Catalunya. Transcorregut aquest termini, es meriten interessos de demora fins al pagament del preu just.

Nous supòsits exclosos expressament de l’expropiació per ministeri de la llei:

Terrenys classificats com a sòl urbanitzable no delimitat.
Terrenys que tenen construccions o instal·lacions en ús o susceptibles de ser utilitzades, per a ús propi o per a obtenir-ne rendiment econòmic.
Terrenys destinats a sistemes generals que han de ser executats mitjançant projecte sectorial.

Suspensió de terminis: es poden suspendre els terminis per a advertir, presentar el full d’apreuament, adreçar-se al JEC i determinar el preu just fins a 2 anys d’acord amb els articles 73 i 74 TRLU: amb motiu de la tramitació d’una figura de planejament urbanístic que no determini l’expropiació dels terrenys. Si entra en vigor abans que el JEC fixi el preu just, l’expedient iniciat per ministeri de la llei resta sense objecte.

Suspensió d’eficàcia temporal de l’expropiació per ministeri de la llei: fins al 31 de desembre de 2013 resten suspesos els terminis per a advertir, presentar el full d’apreuament i adreçar-se al JEC.

Règim transitori: s’apliquen les noves determinacions als expedients que encara no tinguin presentat full d’apreuament.

4. Gestió urbanística

4.1 Àmbits d’actuació urbanística (article 47 Llei 3/2012 - modifica article 118.1 TRLU DL 1/2010)

Es poden concretar per reglament els supòsits de discontinuïtat de sectors i polígons d’actuació urbanística.

4.2 Entitats urbanístiques col·laboradores provisionals (article 49 Llei 3/2012 - modifica article 123.3 TRLU DL 1/2010)

S’amplia d’1 a 3 anys el termini màxim de vigència igual que preveu la Llei d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, amb la finalitat de facilitar-ne i agilitar-ne la constitució definitiva.

4.3 Projectes de reparcel·lació (article 50 Llei 3/2012 - nou article 128.3 TRLU DL 1/2010)

S’aclareixen les exigències par a la seva inscripció al Registre de la Propietat: És suficient la certificació de l’acord aprovatori i l’acreditació del pagament o consignació de les indemnitzacions per l’extinció dels drets de propietat sobre les finques aportades dels titulars que no resultin adjudicataris de finques.

4.4 Urbanitzacions amb dèficits urbanístics (disposició addicional cinquena)

Per intentar facilitar la gestió de les actuacions urbanístiques afectades per la Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits, es preveu regular reglamentàriament la divisió dels polígons d’actuació urbanística en unitats de gestió urbanística parcial que permetin la seva execució per fases.

5. Patrimonis públics de sòl i d’habitatge

5.1 Destinació (article 53 Llei 3/2012 - modifica article 160 TRLU DL 1/2010), (article 54 Llei 3/2012 - modifica article 163.2 TRLU DL 1/2010), (article 55 Llei 3/2012 - modifica article 164.2 TRLU DL 1/2010)

Els municipis poden decidir, en tots els supòsits, a quina finalitat concreta del patrimoni públic de sòl i d’habitatge volen destinar el producte obtingut de la venda dels béns corresponents a les cessions de sòl amb aprofitament. Per tant, s’elimina l’obligació de destinar a finalitats d’habitatge, mitjançant un règim de protecció pública, el producte obtingut de l’alienació del sòl de cessió que no té la qualificació d’habitatge protegit d’àmbits residencials.

S’especifica que els ingressos obtinguts mitjançant l’alienació i la gestió dels béns del patrimoni públic de sòl i d’habitatge també es poden destinar a administrar aquest patrimoni.

Es preveu que els béns immobles integrants en els patrimonis públics de sòl i d’habitatge patrimonis es puguin entregar als contractistes que executen actuacions vinculades a les finalitats d’aquest patrimonis coma a contraprestació en concepte de pagament.

5.2 Adjudicació directa (article 60 Llei 3/2012 - modifica article 168 TRLU DL 1/2010)

Els béns dels patrimonis públics de sòl i d’habitatge es poden adjudicar directament a favor d’una altra administració pública o entitat urbanística especial i, si l’alienació és onerosa, també es poden adjudicar directament:

Als propietaris de terrenys afectats per sistemes urbanístics públics, mitjançant permuta.
A favor de qualsevol persona, després d’haver-se efectuat licitació pública i quedar deserta.

En matèria d’habitatge, s’aplica també la Llei del dret a l’habitatge que, amb la finalitat de construir habitatges destinats a polítiques socials, permet fer adjudicacions directes dels béns dels patrimonis públics de sòl i d’habitatge a favor dels promotors socials.

5.3 Condicions resolutòries de les transmissions de béns (article 62 Llei 3/2012 - modifica article 170 TRLU DL 1/2010)

S’especifiquen les possibles actuacions a emprendre per l’administració en cas d’incompliment de l’obligació de destinar els béns dels patrimonis públics de sòl i d’habitatge transmesos a la finalitat establerta en el termini fixat.

Exigir el compliment de l’obligació finalista.
Resoldre el contracte de transmissió.
Prorrogar els terminis per complir l’obligació.

6. Intervenció en l’edificació i l’ús del sòl

6.1 Llicència de primera ocupació (article 64 Llei 3/2012 - modifica article 187 TRLU DL 1/2010)

Se substitueix la llicència de primera ocupació per un règim de comunicació prèvia.

A la comunicació s’ha d’acompanyar la certificació del facultatiu director que acrediti la data de finiment de les obres, que aquestes s’han efectuat d’acord amb la llicència i que l’edificació està en condicions d’ésser utilitzada.
D’acord amb la legislació de règim local, si en el termini d’un mes, a comptar de la presentació de la comunicació, l’administració no manifesta de manera motivada la disconformitat, l’ocupació queda legitimada. Durant aquest termini l’administració ha de requerir, si s’escau, el titular perquè esmeni les deficiències de la documentació presentada o impedir l’ocupació si les obres no s’ajusten a la llicència atorgada.

6.2 Pròrroga extraordinària de llicències (disposició transitòria primera)

S’estableix un règim transitori perquè les persones titulars de llicències d’obres atorgades abans de l’entrada en vigor de la llei, que hagin quedat paralitzades per causa de la crisi econòmica, puguin prorrogar-les o, si s’escau, rehabilitar-les per executar les obres autoritzades, sense necessitat d’adaptar-se a la nova normativa tècnica en matèria d’edificació i d’habitatge si l’adaptació és inviable econòmicament. S’ha d’haver iniciat l’estructura de l’edifici i les obres autoritzades han de ser conformes amb el planejament urbanístic vigent a l’hora de sol·licitar la pròrroga. El termini màxim de pròrroga és fins el 31 de desembre de 2014.

7. Protecció de la legalitat urbanística (article 65 Llei 3/2012 - modifica article 200.3 TRLU DL 1/2010), (article 81 Llei 3/2012 - modifica article 227 TRLU DL 1/2010)

El municipi i el Departament competent en matèria d’urbanisme tenen atribuïda la potestat de protecció de la legalitat urbanística, aquest darrer respecte presumptes infraccions urbanístiques greus i molt greus. Per reglament s’ha d’establir el mecanisme de coordinació de competències entre ambdues administracions que, en el cas de vulneracions comeses en sòl no urbanitzable i en terrenys destinats a sistemes urbanístics generals, pot ser d’exercici preferent del Departament.

S’elimina la competència de l’Administració de la Generalitat en la resolució de determinats procediments sancionadors tramitats pels ajuntaments.

En els supòsits d’execució subsidiària de les ordres de restauració, no és exigible sol·licitar llicència urbanística.

Es delimiten amb més nitidesa els tipus infractors. En sòl no urbanitzable la tipificació es fa en funció de si és una classificació reglada o no. La vulneració de paràmetres en un determinat percentatge només constitueix un tipus diferenciat en sòl urbà i en sòl urbanitzable delimitat. Per altra banda, s’inclou com a infracció urbanística molt greu, la vulneració del règim d’usos i obres dels béns inclosos en catàlegs de béns protegits i també els actes contraris a l’ordenament urbanístic duts a terme en sòls qualificats de sistema viari.

Es modulen les quanties màximes de les multes en funció de la classificació de les infraccions urbanístiques i s’eliminen els límits mínims.

L’òrgan competent del Departament per ordenar la restauració en procediments altres que els sancionadors, passa a ser sempre el director general competent en matèria d’urbanisme.

S’incentiva la restauració voluntària de la realitat física o jurídica alterada mitjançant l’establiment d’una reducció del 80% de la quantia de la sanció pertinent.

8. Altres novetats

8.1 Habilitació al conseller per a dictar ordres (article 91 Llei 3/2012 - modifica DF cinquena TRLU DL 1/2010)

El conseller pot dictar disposicions reglamentàries per a:

La homologació dels documents dels plans i dels instruments de gestió.
Establir els requisits tècnics per a la presentació dels documents dels plans amb vista al manteniment del sistema d’informació urbanística integrada
Fixar criteris, entre altres, en la tramitació i l’aprovació dels diversos instruments urbanístics que són competència del Departament i en la interpretació de la legislació urbanística.

8.2 Ordenació i gestió del litoral en matèria de costes (disposició addicional sisena)

S’estableix la regulació mínima en aqueta matèria un cop produïts els traspassos de l’Administració General de l’Estat a la Generalitat, per tal d’actualitzar i adequar la normativa vigent fins ara a les noves necessitats i casuístiques, regulant els plans de distribució d’usos i serveis de temporada de les platges i els aspectes procedimentals de les autoritzacions d’obres, instal·lacions i activitats en la zona de servitud de protecció, subjectant alguns casos al règim de comunicació prèvia.

Font d'informació i autor: Departament de Territori i Sostenibilitat

Normativa d' urbanisme