Normativa territorial

Llei del pla territorial general de Catalunya

Escrit per Octavio Redondo on .

Llei 1/1995, de 16 de març
La Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial, crea instruments flexibles de planejament i estableix els objectius i els criteris per a l'elaboració del Pla territorial general, que es poden resumir en els següents:
a) Fomentar una distribució equilibrada del creixement per tal d' assolir nivells de renda adequats en tot el territori.
b) Promoure un creixement ordenat de les implantacions sobre el territori per tal d'incrementar l'eficàcia de les activitats econòmiques i aconseguir una millor qualitat de vida.
c) Afavorir el creixement econòmic de Catalunya i la lluita contra l'atur.

El Pla territorial general ha d'ésser l'instrument que defineixi els objectius d'equilibri territorial d'interès general per a Catalunya i, a la vegada, ha d'ésser el marc orientador de les accions que emprenguin els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l' activitat econòmica als espais territorials idonis i per a aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants independentment de l'àmbit territorial on visquin. El Pla ha d'ésser també l'instrument que defineixi els objectius per a aconseguir el desenvolupament sostenible de Catalunya, l'equilibri territorial i la preservació del medi ambient.

Les propostes i les determinacions del Pla territorial general han d'afavorir la concreció i l'especialització de les polítiques sectorials i alhora establir un marc global de referència i coordinació per a aquestes polítiques. Aquestes directrius han d'ésser concretades pels plans d'àmbit territorial menor. Així, el Pla territorial general estableix un seguit de determinacions que han de contenir els plans territorials parcials: d'una banda, la proposta de models d'assentament, amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu d'equilibri territorial, i, de l'altra, un seguit de directrius en virtut de les quals caldrà la formulació, o bé la revisió, de plans territorials sectorials.

Els treballs d'elaboració del Pla territorial general han tingut presents també dos fets: la gran importància de la regió de l'arc mediterrani com a àmbit principal de les relacions de Catalunya amb els països del seu entorn i el fenomen creixent de la immigració procedent d'altres països, amb les seves necessitats de serveis de tot tipus. Cal doncs que en el desenvolupament dels plans territorials parcials i sectorials aquests dos fets siguin tinguts en compte.

D'altra banda, l'elaboració i el seguiment del conjunt de la planificació en desenvolupament del Pla territorial general s'han de fer de conformitat amb el que disposen aquesta Llei i la Llei 23/1983, de l'1 de novembre, de política territorial.

Formalment, les determinacions del Pla compleixen el que prescriu la dita Llei 23/1983, l'article 8.7 de la qual estableix que correspon al Govern de la Generalitat de proposar al Parlament, mitjançant el projecte de llei pertinent, l'aprovació del Pla.

Article 1
S'aprova el Pla territorial general de Catalunya, formulat pel Govern de la Generalitat, de conformitat amb la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial.

Article 2
1. El Pla territorial general té per àmbit d'aplicació tot el territori de Catalunya.
2. Es fixen els següents àmbits d'aplicació dels plans territorials parcials, als efectes del que estableix l'article 12 de la Llei 23/1983:
a) Àmbit Metropolità: l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
b) Àmbit de les Comarques Gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.
c) Àmbit del Camp de Tarragona: l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.
d) Àmbit de les Terres de l'Ebre: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
e) Àmbit de Ponent: l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià, l'Urgell i la Val d'Aran.
f) Àmbit de les Comarques Centrals: l'Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, Osona i el Solsonès.

Article 3
1. Els sistemes de proposta establerts en el Pla territorial general per a l'aplicació de les estratègies territorials i la consecució del model d'assentaments han d'ésser tinguts especialment en compte pels plans
territorials parcials, com també pels altres instruments de planejament amb incidència en el territori de Catalunya.
2. Els plans territorials parcials han de quantificar, per a cada sistema de proposta, els paràmetres urbanístics bàsics necessaris per a donar acollida al creixement de població previst, entre els quals, com a mínim, el nombre
d'habitatges, el sostre industrial i terciari i el sòl per a equipaments.
3. Els plans territorials parcials han de definir l'esquema de cada un dels sistemes de proposta a partir dels elements territorials següents:
a) Els sòls destinats a acollir els diferents usos.
b) Les infraestructures bàsiques de transport, de serveis, de telecomunicacions i mediambientals.
c) Els equipaments de nivell comarcal i supracomarcal.
d) Els espais objecte de protecció en funció de llur interès especial i de llur valor de situació.

Article 4
1. Els plans territorials parcials i sectorials i les actuacions amb incidència territorial han de fomentar les estratègies següents:
a) Potenciar la representativitat del sistema urbà de Barcelona, en tant que capital de Catalunya.
b) Enfortir el caràcter policèntric de l'àmbit metropolità, consolidant els sistemes urbans de les ciutats intermèdies.
c) Tendir al reequilibrament territorial global de Catalunya.
2. Les estratègies a què es refereix l'apartat 1 s'han d'aplicar als sistemes urbans com a àrees territorials articulades a l'entorn d'un nucli urbà generador de cohesió i d'influència.
3. El desenvolupament del Pla territorial general mitjançant plans territorials parcials i sectorials s'ha de fer considerant els objectius següents de preservació del medi:
a) Fomentar el desenvolupament sostenible del país.
b) Respectar les terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès, ja sigui per llur extensió, per llur ubicació o per llur fertilitat.
c) Incentivar l'ús eficient dels recursos energètics i hidràulics.
d) Salvaguardar els espais naturals d'especial interès.
e) Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

Article 5
1. Els plans territorials parcials i sectorials han de justificar expressament llur grau d'adequació a les directrius del Pla territorial general.
2. Els plans territorials parcials despleguen les determinacions del Pla territorial general en els àmbits d'aplicació corresponents, definits per l'article 2.2.
Tanmateix, en la redacció dels plans territorials parcials cal tenir en compte llur continuïtat amb el territori de les comarques d'àmbits contigus amb un grau més alt d'interrelació, a més de les altres determinacions
especificades en aquesta Llei.
3. En el supòsit que en la formulació del plans territorials parcials s'apreciï l'existència de sistemes de proposta situats en dos àmbits d'aplicació dels plans, cal considerar la globalitat del sistema de proposta i
definir-ne l'estructura general.
4. El planejament urbanístic ha de justificar expressament la seva coherència amb les determinacions i les propostes dels plans territorials parcials i dels plans sectorials, respectant l'autonomia dels municipis en matèria de planejament, en el marc de les competències d'aquests.
5. En absència de planejament territorial parcial i sectorial, el planejament urbanístic ha d'aplicar les directrius del Pla territorial general.
6. Les administracions actuants, d'acord amb llurs competències respectives, duen a terme les actuacions regulades pel Pla territorial general i pels plans territorials parcials, respectant les determinacions que
s'hi estableixen. Cada pla pot definir els instruments idonis per a la seva aplicació. Per a executar els dits plans es poden establir fórmules de col·laboració i de cooperació o modalitats de gestió conjunta entre les
diverses administracions, per tal d'assolir dimensions òptimes en aquestes actuacions.

Article 6
1. Les comarques de muntanya definides com a tals per la Llei 2/1983, del 9 de març, d'alta muntanya, poden ésser objecte de directrius estratègiques comunes de planificació. Aquestes directrius han de coordinar la correcció dels dèficits d'infraestructures i d'equipaments de les dites comarques, amb la finalitat d'evitar que la població que hi resideixi no es vegi obligada a abandonar llurs nuclis de residència.
2. Les comarques especialment afectades per nivells de renda baixa, tendència al despoblament i problemes d'estancament econòmic poden ésser declarades de reactivació pel Govern de la Generalitat i poden ésser objecte de mesures especials per a afavorir-ne el desenvolupament.
3. Es pot redactar un pla específic dedicat a l'estudi, la proposta i l'execució de mesures que facilitin el desenvolupament de les comarques de reactivació, amb participació de les administracions locals afectades i de l'Administració de la Generalitat. Aquest pla ha de quedar reflectit cada any en els pressupostos de la Generalitat.

Article 7
1. La planificació hidràulica elaborada per l'Administració de la Generalitat, en el marc de la legislació especial que la regula, ha d'establir determinacions específiques per a l'àmbit territorial de les conques internes de Catalunya.
2. Les determinacions a què es refereix l'apartat 1 han d'incloure, com a mínim:
a) L'inventari dels usos i les demandes existents i l'estudi dels que són previsibles.
b) Els criteris de prioritat i compatibilitat d'usos i l'ordre de preferència dels aprofitaments.
c) L'assignació i la reserva de recursos per als usos i les demandes existents i previsibles.
d) Les infraestructures hidràuliques bàsiques necessàries.
3. Les concessions d'aprofitaments d'aigües s'han d'ajustar a l'ordre de preferència fixat pels plans hidrològics i poden ésser condicionades al fet que els ens locals estableixin les fórmules associatives necessàries
d'acord amb el que disposen la legislació estatal i la legislació autonòmica en matèria d'aigües.

Article 8
1. El Pla territorial general té vigència indefinida.
2. La revisió del Pla territorial general s'efectua quan, a criteri del Govern de la Generalitat, es produeixen variacions rellevants de les circumstàncies sòcio-econòmiques, mediambientals o funcionals del país, o
també quan ho acordi el Parlament. En tot cas, el Pla ha d'ésser revisat com a mínim cada deu anys.
3. L'inici dels treballs per a la revisió del Pla s'ha de determinar per decret, amb informe previ de la Comissió de Coordinació de Política Territorial. El decret ha de definir els objectius de la revisió i el paper dels
diferents organismes que hi hagin d'intervenir.
4. El Pla revisat és aprovat pel Parlament mitjançant llei.

Article 9
1. El Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'elaborar cada dos anys una memòria que valori el compliment de les directrius del Pla territorial general, la qual, un cop aprovada per la Comissió de Coordinació de la Política Territorial, ha d'ésser presentada al Parlament, perquè hi segueixi la tramitació que aquest determini.
2. Els diferents nivells del Pla territorial general han d'ésser objecte de seguiment, per a analitzar-ne el grau de compliment i establir les correccions oportunes.

Article 10
El Pla territorial general és públic, i es pot consultar i obtenir-ne informació a la seu del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a les delegacions territorials del Govern de la Generalitat i a les seus dels
consells comarcals, dels ajuntaments de les capitals de comarca i dels ajuntaments dels municipis de més de cinc mil habitants.

Disposicions addicionals

Primera
Els projectes de pressupostos de la Generalitat de cada any han d'especificar d'una manera explícita les inversions més significatives que incorporen en relació amb les determinacions més importants del Pla territorial general.

Segona
Als efectes del que estableix l'article 6 de la Llei 7/1987, del 4 d'abril, per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses en la seva zona
d'influència directa, cal afegir a l'àmbit territorial definit per l'article 3.a) de la dita Llei les comarques de l'Alt Penedès i del Garraf.

Disposicions transitòries

Primera
Els plans territorials sectorials vigents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei han d'ésser adaptats, si escau, a les directrius formulades pel Pla territorial general.

Segona
Mentre no es legisli sobre la divisió de Catalunya en regions, el Govern de la Generalitat ha de tenir en compte subsidiàriament els àmbits funcionals territorials definits per aquesta Llei en el que fa referència a la planificació
de llurs serveis.

Disposició derogatòria
Queden derogats els articles 9 i 10 de la Llei 23/1983, del 21 de novembre, i qualsevol disposició de rang igual o inferior que s'oposi al que estableix aquesta Llei.

Disposicions finals

Primera
Es faculten el Govern de la Generalitat i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques perquè dictin les disposicions necessàries per a l'aplicació d'aquesta Llei.

Segona
Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 16 de març de 1995

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Jaume Roma i Rodríguez
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
(95.079.024)

Font d'informació: DOGC 2032, de 31/03/1995

URBAWEB utilitza Cookies per oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues navegant al lloc web, considerem que acceptes el seu ús.