Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d' espais d' interès natural

La Llei 12/1985, de 13 de juny, d' espais naturals, crea i regula la figura del Pla d' espais d' interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

Atès que el projecte del Pla d' espais d' interès natural, elaborat pels departaments d' Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, ha estat sotmès al procediment de tramitació establert per la mateixa Llei 12/1985, de 13 de juny, i per la legislació específica en matèria de procediment administratiu;

Atès que en aquesta tramitació s'ha donat participació als ens locals i, en general, a aquelles entitats legalment representatives dels interessos de caràcter general o corporatiu directament afectats pel Pla, sens perjudici de les al·legacions presentades amb caràcter individual;

Atès que també s'ha procedit a l'exposició pública del Pla durant el mes de setembre de 1992 i que s'han valorat i s'han tingut en compte les al·legacions presentades;

Vist el projecte del Pla d'espais d'interès natural, presentat pels departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, el qual integra les aportacions resultants del procés de participació pública i dels informes preceptius que estableix la legislació vigent;

Vistos els preceptius informes del Consell de Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Forestal;

Atès el que disposen l'article 20.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, l'article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural;

A proposta dels consellers d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

S'aprova el Pla d'espais d'interès natural, les Normes del qual són reproduïdes al final d'aquest Decret.

Disposicions finals

1 Es faculta els consellers d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient per dur a terme les actuacions que calguin per a l'aplicació, l'execució i el desenvolupament d'aquest Decret.

2 Queden derogades totes les disposicions de caràcter general del mateix rang o inferior mitjançant les quals s'hagi establert per als espais inclosos al Pla d'espais d'interès natural un règim jurídic diferent del que determinen les Normes annexes del present Decret.

3 El present Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.

Normes del Pla d'espais d'interès natural

Capítol 1

Disposicions comunes

Article 1

Objecte del Pla

1.1 El present Pla d'espais d'interès natural té com a objecte, d'acord amb el que estableix l'article 15 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985), la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

1.2 En el marc del Pla d'espais d'interès natural (en endavant PEIN o Pla) es potenciaran, congruentment amb les finalitats de conservació expressades al punt anterior, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants dels municipis que hi són inclosos, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. A aquests efectes, es prendran les mesures oportunes per assegurar el manteniment d'aquestes activitats tradicionals en les seves condicions actuals i de forma compatible amb la protecció dels espais inclosos al Pla.

Article 2

Marc jurídic

El Pla ha estat redactat d'acord amb el que estableix el capítol 3 de la Llei 12/1985 i, atesa la condició de pla territorial sectorial que li atorga l'article 15.2 de l'esmentada Llei, conforme a les disposicions de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

Article 3

Àmbit territorial

3.1 Les disposicions d'aquest Pla són aplicables de manera immediata als espais detallats a l'annex 1 d'aquestes Normes, d'acord amb les delimitacions grafiades als plànols a escala 1/50.000 i les descripcions dels límits expressades al document III (síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions).

3.2 L'aprovació de la delimitació definitiva esmentada a l'article 8 implicarà que les disposicions del Pla es referiran a l'àmbit resultant.

Article 4

Contingut

4.1 El Pla, l'integren els documents següents:

Memòria i annexos (I).

Espais inclosos en el PEIN: descripció i justificació (II).

Espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions (III).

Normes (IV).

Programa de desenvolupament (V).

Plànols a escala 1/250.000 i 1/50.000.

Síntesi-resum.

4.2 Les determinacions contingudes en els documents III, IV i la seva documentació gràfica complementària, així com els plànols de delimitació a escala 1/50.000, tenen caràcter normatiu.

Article 5

Interpretació

5.1 Les determinacions del Pla s'interpretaran basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora.

5.2 Per a la interpretació dels límits dels diversos espais que inclou el Pla, mentre no sigui vigent la delimitació definitiva a què fa referència l'article 8 d'aquestes Normes, caldrà atenir-se a les indicacions dels plànols a escala 1/50.000 corresponents i, amb carácter complementari, es consideraran també les descripcions que a aquest respecte conté el document III (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions).

Article 6

Efectes

El Pla té els efectes jurídics derivats de la seva condició de pla territorial sectorial, així com aquells altres que estableix la Llei 12/1985.

Conseqüentment, les determinacions normatives del Pla són d'obligat compliment tant per a les administracions públiques com per als particulars.

Article 7

Vigència i modificacions

7.1 La vigència del Pla és indefinida (article 15.3 de la Llei 12/1985).

7.2 Modificacions del Pla.

a) Correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i al Departament de Medi Ambient formular i redactar les modificacions del Pla. Sempre han de donar audiència a les entitats locals afectades i sotmetre les propostes a informació pública quan impliquin alteracions dels àmbits territorials inclosos en el Pla.

La seva aprovació pertoca al Govern. Seran preceptius els informes del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, del Consell de Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Forestal.

b) No s'ha d'observar el tràmit d'audiència esmentat al paràgraf anterior en el cas que la delimitació indicativa hagi estat substituïda per la de caràcter definitiu, sempre que l'esmentada modificació no comporti alteracions substancials del perímetre inicial.

c) Quan les modificacions afectin espais naturals que gaudeixen d'una delimitació definitiva, aquestes hauran de tramitar-se també d'acord amb les normes específiques que els siguin d'aplicació.

7.3 Actuacions d'utilitat pública.

La declaració d'utilitat pública que faci el Govern d'actuacions que s'hagin d'ubicar dins els espais del Pla determinarà, en aquells casos en què sigui necessari, l'aplicació del procediment de modificació expressat als paràgrafs a), b) i c) del punt anterior.

7.4 Revisions del programa de desenvolupament.

a) El programa de desenvolupament del Pla es revisarà en el termini de quatre anys.

b) Aquestes revisions seran formulades pels departaments als quals corresponen la redacció i les modificacions del Pla, els quals elevaran les corresponents propostes al Govern per a la seva aprovació.

7.5 Incorporació d'espais naturals de protecció especial.

La declaració de protecció especial d'un espai natural que o formi part de la xarxa del Pla, mitjançant alguna de les modalitats previstes a l'article 21.1 de la Llei 12/1985, implicarà la seva inclusió automàtica en el Pla.

Capítol 2

Execució i desenvolupament del Pla

Article 8

Delimitació definitiva dels espais

8.1 La delimitació definitiva dels espais inclosos en el Pla s'ha de fer segons alguna de les modalitats de protecció especial de l'article 21.1 de la Llei 12/1985, o bé mitjançant el planejament especial a què es fa esment en l'article 5 de la mateixa Llei (article 16 de la Llei 12/1985).

8.2 Aquesta delimitació haurà de garantir la salvaguarda dels valors que han motivat la inclusió de l'espai en el Pla i consistirà en la simple adaptació cartogràfica, a escales gràfiques més detallades, dels límits establerts pel Pla, sens perjudici de l'aplicació dels criteris per a la delimitació definitiva expressats en el document III (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions).

8.3 El que disposa el punt anterior també serà d'aplicació a ulteriors modificacions o revisions del planejament especial esmentat.

8.4 Quan l'aplicació d'una modalitat de protecció especial afecti únicament de manera parcial algun dels espais inclosos en el Pla, la resta de l'àmbit haurà de ser objecte igualment del procediment de delimitació definitiva, d'acord amb els punts anteriors d'aquest article.

8.5 Plans especials.

a) Els plans especials a què fa referència el punt 1 d'aquest article es formularan i es tramitaran d'acord amb el que estableix la legislació urbanística (article 5.1 de la Llei 12/1985) i contindran una descripció detallada dels límits i la seva representació gràfica a una escala suficientment detallada en funció de les característiques i la dimensió de l'espai.

b) Així mateix, podran contenir les altres determinacions pròpies dels plans especials per a la protecció del medi natural i del paisatge, així com mesures de promoció i millora destinades a la població rural resident en aquests espais.

c) A més de la Generalitat, podran promoure aquests plans les entitats locals amb competències urbanístiques, sempre que els espais siguin inclosos en els seus respectius àmbits administratius.

d) La tramitació d'aquests plans especials s'ajustarà alque estableixen el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria urbanística, i la Llei 12/1985.

Conseqüentment, una vegada aprovats inicialment, els plans seran sotmesos a informació pública durant un mes i, transcorregut aquest termini, s'obrirà un altre període d'idèntica durada per donar audiència a les corporacions locals el territori de les quals resulti afectat.

Prèviament a l'aprovació definitiva, caldrà demanar informes als ajuntaments afectats quan aquests no siguin els promotors del pla, al Consell de Protecció de la Natura i al Centre de la Propietat Forestal. Seran preceptius els informes dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i els altresestablerts per la normativa vigent.

Quan els plans siguin promoguts per la Generalitat de Catalunya, les aprovacions inicials i provisionals correspondran al conseller de Medi Ambient.

L'aprovació definitiva d'aquests plans correspondrà al Govern de la Generalitat.

Article 9 [1]

Execució i seguiment del Pla

9.1 Els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient duran a terme, en l'àmbit de les seves respectives competències, les accions necessàries per executar les actuacions previstes pel Pla, per garantir el compliment de les seves disposicions normatives i per fer el seguiment de l'evolució de la problemàtica del sistemes naturals i del medi rural en general en els distints espais, i en conseqüència adoptar les mesures adequades en les successives revisions del programa de desenvolupament.

9.2 ---

9.3 Les actuacions previstes als espais del Pla que vagin a càrrec de la Generalitat de Catalunya hauran de preveure els mecanismes necessaris que permetin una participació activa dels ens locals, municipis i consells comarcals.

Article 10 [2]

Beneficis

10.1 Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient atorgaran ajuts tècnics i econòmics per fomentar la realització de les actuacions previstes pel programa de desenvolupament del Pla. En aquests casos, les actuacions esmentades gaudiran de consideració prioritària en l'atorgament dels ajuts de caràcter general als quals puguin acollir-se amb la mateixa finalitat.

10.2 Sens perjudici del que estableix el punt anterior, seran d'aplicació els beneficis següents:

a) Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient elaboraran anualment, cada un dins les seves competències, programes on s'establiran beneficis tècnics i financers destinats als ajuntaments, les entitats locals menors, les entitats sense finalitat de lucre, les agrupacions agràries i forestals legalment constituïdes i els titulars de finques agrícoles o forestals integrades totalment o parcialment en un espai inclòs al Pla.

Es disposaran els efectes compensatoris de les figures impositives legals que tinguin en compte els efectes descontaminadors dels espais d'interès natural.

b) El Departament de Medi Ambient prestarà col·laboració tècnica i econòmica per a la redacció dels estudis d'impacte ambiental en projectes d'obres d'instal·lacions promoguts pels consells comarcals, els ajuntaments o els propietaris particulars que, com a conseqüència de l'aplicació de la normativa del Pla, s'hagin de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental. Així mateix, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca podrà prestar suport tècnic i econòmic quan es tracti de projectes referents a les activitats agràries.

c) El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca donarà prioritat a les obres de correcció hidrològico-forestal projectades als espais del Pla.

d) En aquells espais on el programa de desenvolupament del Pla preveu l'impuls amb caràcter prioritari de proyectes d'ordenació i de plans tècnics de gestió i millora forestal, els propietaris gaudiran de consideració preferent en l'atorgament dels ajuts a què fa referència l'article 65 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, i d'aquells altres als quals puguin acollir-se a tal efecte. Els ajuts a què fa referència l'apartat a) inclouran subvencions als plans tècnics de gestió i millora forestal.

e) En aquells espais on el programa de desenvolupament del Pla preveu la redacció prioritària de plans de producció forestal, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca considerarà la seva realització amb caràcter prioritari, als efectes del que preveu l'article 10 de la Llei 6/1988.

f) Quan el programa de desenvolupament del Pla prevegi la creació d'àrees forestals recreatives, aquesta tindrà caràcter prioritari en els plans, els programes i les línies d'ajut del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Així mateix, en aquells espais del Pla on el risc d'incendis és alt, la redacció dels plans de prevenció d'incendis forestals tindrà caràcter prioritari en els plans, els programes i les línies d'ajut del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

g) Quan el desenvolupament del Pla impliqui la promoció de modalitats de protecció especial, juntament amb les respectives disposicions declaratòries, s'establiran les dotacions pressupostàries necessàries per a la correcta gestió de l'espai protegit. També es preveuran beneficis tècnics i financers per a les zones protegides i les seves àrees d'influència quan el règim aplicable i les condicions sòcio-econòmiques de l'espai així ho requereixin.

h) A les àrees forestals on s'observi un risc de degradació que posi en perill el medi natural que es pretén protegir, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca adoptarà les mesures financeres directes adreçades a reorientar aquest procés.

10.3 L'Administració de la Generalitat impulsarà l'atorgament de beneficis fiscals i exempcions destinats als propietaris rurals en els espais inclosos al Pla.

Article 11

Indemnitzacions

En els termes previstos a l'article 39 de la Llei 12/1985, en aquells supòsits en els quals el desenvolupament del Pla comporti la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims es preveuran les corresponents indemnitzacions.

Capítol 3

Regulació d'usos i activitats

Article 12

Usos públics

Els usos públics en els espais del Pla es desenvoluparan amb ple respecte als béns, els drets privats i les propietats existents. Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient establiran mesures amb aquesta finalitat en els seus respectius àmbits competencials.

Article 13

Règim urbanístic

13.1 Als espais delimitats pel Pla s'aplica d'una manera preventiva el règim del sòl fixat pels articles 127 i 128.1 del text refós de la legislació urbanística vigent a Catalunya (Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol).

Els espais inclosos en el Pla que el planejament urbanístic hagi qualificat com a sistemes d'espais lliures, zones verdes o similars, en cap cas no podran ser objecte d'usos o transformacions que no siguin congruents amb la seva naturalesa d'espai natural.

13.2 Els nous instruments de planejament urbanístic i la planificació específica per a les zones d'alta muntanya s'han d'adequar al contingut del Pla (article 18.2 de la Llei 12/1985). Els plans comarcals de muntanya programaran les actuacions oportunes per a la protecció i millora dels espais del Pla situats en les respectives comarques.

13.3 Així mateix, els plans territorials parcials assenyalaran com a espais d'interès natural aquells espais del Pla que es trobin en el seu àmbit, sens perjudici d'aquells altres als quals puguin atorgar aquesta qualificació, i establiran les accions territorials i les normes d'ordenació adequades per a la seva protecció i millora.

13.4 Els plans urbanístics l'àmbit d'ordenació dels quals afecti espais inclosos en el Pla hauran d'incorporar les seves determinacions i justificar degudament el compliment de les condicions a què fa referència aquest article, que s'estimen mínimes.

Article 14 [3]

Circulació amb mitjans motoritzats

14.1 No és permesa la circulació de vehicles motoritzats camps a través ni fora de carreteres o camins habilitats per al pas d'automòbils. Aquesta disposició no afecta les activitats agro-pecuàries, silvícoles i similars, ni les de prevenció i extinció d'incendis realitzades per les agrupacions de defensa forestal i altres organismes amb anàlogues finalitats, ni la circulació de vehicles quan sigui estrictament necessari per al desenvolupament a l'interior dels espais del Pla d'altres activitats degudament legalitzades.

14.2 D'acord amb el que disposa la legislació vigent, els circuits de les modalitats motociclistes i automobilístiques en ella indicades no podran transcórrer pels espais inclosos en el Pla.

Article 15

Activitats extractives

15.1 Les activitats extractives es duran a terme d'acord amb el que estableixen la Llei 12/1981, de 24 de desembre, la Llei 12/1985, la seva legislació complementària i la legislació en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.

15.2 En qualsevol cas, són d'aplicació la normativa específica de cada espai natural de protecció especial i els plans urbanístics respectius en els aspectes que impliquen un grau de protecció més alt.

Article 16

Zones humides

D'acord amb el que estableix l'article 11 de la Llei 12/1985, en aquells espais o les seves parts que, d'acord amb el programa de desenvolupament del Pla, tenen la condició de zona humida, no podran realitzar-se activitats o usos susceptibles de provocar-ne la recessió o la degradació.

Article 17 [4]

Avaluacions d'impacte ambiental

Capítol 4

Normes particulars

Article 18

Àmbit d'aplicació

18.1 Les disposicions del present capítol són d'aplicació únicament als espais del Pla que s'indica en cada cas i es corresponen amb les que conté l'apartat C.4 (normes particulars) del document III (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa. Actuacions preventives i altres determinacions) del Pla.

18.2 En cas de contradicció o incongruència entre les disposicions d'ambdós documents del Pla prevaldran les de les presents Normes.

Article 19 [5]

Directrius per al planejament urbanístic

19.1 Ribera de la Garona; ribera de l'Algars.

El planejament urbanístic aplicarà a la totalitat de l'espai el règim adequat per preveure actuacions que impliquin modificacions o canvis essencials en la vegetació de ribera.

19.2 Illes de l'Ebre; serra de Bellmunt; ribera de l'Ebre a Flix; mas de Melons; roureda de Tordera; turons de Maçanet; Sauva Negra: erms d'Aitona; Montllober; tossals d'Isòvol-Olopte i tossals de Torregrossa.

El planejament urbanístic establirà les mesures adequades per preveure transformacions de la naturalesa, l'ús i la destinació que tenen actualment les àrees de vegetació natural.

19.3 Utxesa.

El planejament urbanístic establirà les mesures adequades per preveure transformacions de la naturalesa, l'ús i la destinació que tenen actualment les zones humides i les àrees de vegetació natural.

19.4 Montseny.

Per tal de possibilitar l'expansió dels nuclis urbans de caràcter tradicional que es troben a l'interior de l'espai, se n'exclouran en aquests casos aquelles àrees que el planejament urbanístic classifiqui com a sòls urbans o urbanitzables i que siguin necessàries per al seu desenvolupament.

19.5 El Montgrí; muntanyes de Prades; el Montmell; massís del Garraf; aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana; aiguabarreig Segre-Cinca; closa de Sant Dalmai; puig de la Banya del Boc i serra del Montsià.

El planejament urbanístic i les disposicions específiques que establiran els límits definitius d'aquests espais determinaran les normes i actuacions oportunes per a la protecció específica i, si escau, la restauració dels espais afectats per activitats extractives existents, abandonades o potencials.

Article 20

Reserves naturals

Era Artiga de Lin; Alt Àneu i massís de l'Albera.

Dins la part de cada espai declarada com a reserva natural parcial pel Decret 123/1987, de 12 de març, no es podran dur a terme obres d'infrastructura viària, hidroelèctrica o altres de similars.

Article 21

Espècies de flora i fauna estrictament protegides

21.1 D'acord amb el que disposa l'article 9 de la Llei 12/1985, tindran la condició d'espècies de la flora estrictament protegides en els espais que s'indiquen les especificades a l'annex 3.

21.2 Així mateix, tindran la condició d'espècies de la fauna estrictament protegides en els espais assenyalats les especificades a l'annex 4.

21.3 Aquesta declaració implica:

a) En el cas de la flora, la prohibició de la destrucció, del desarrelament i, si s'escau, també de la collita i la comercialització de les espècies i de les seves llavors, així com la protecció del medi natural en què viu aquesta flora.

b) En el cas de la fauna, la prohibició de la persecució, de la caça, de la captura i de la comercialització dels animals, de les seves despulles o fragments i, en el cas de les espècies ovípares, de llurs ous i nius, i la protecció, si s'escau, del medi natural en què viu aquesta fauna.

21.4 En aquells supòsits en els quals la prohibició a què fa esment el punt anterior impedeixin l'activitat agro-forestal existent, s'arbitraran les oportunes mesures compensatòries.

21.5 Els instruments de planejament delimitaran en cada espai els àmbits de protecció a què fa referència el present article.

Article 22

Altres disposicions

22.1 Obagues de la vall del Rigard; el Foix; riera de Navel; barrancs de Sant Antoni, Lloret i la Galera.

S'hi evitaran aquelles actuacions que impliquen modificacions o canvis essencials en la vegetació de ribera.

22.2 Ribera Salada; illa de Canet; el Sorreig.

S'hi evitaran aquelles actuacions que impliquen alteracions essencials dels sistemes limnològics i la vegetació de ribera.

Article 23 [6]

Protecció de les aigües superficials i subterrànies

23.1 Pel que fa als espais que es detallen a continuació, a les resolucions relatives a concessions i autoritzacions de recursos i aprofitaments hidràulics subterranis i superficials, en els aqüífers sobreexplotats, en el planejament hidràulic i en la fixació dels cabals ecològics, quan puguin afectar directament o indirectament la quantitat i la qualitat de les seves aigües superficials, s'hi hauran de justificar degudament la congruència amb els objectius i el règim del PEIN:

Ribera de la Garona.

Alt Àneu.

Riberes de l'Alt Segre.

Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.

Riera de Merlès.

Penya-segats de la Muga.

Illa de Canet.

Estanys de Tordera.

Ribera de Santa Coloma.

Estany de Sils.

Riera d'Arbúcies.

El Foix.

Albereda de Santes Creus.

Sèquia major.

El Sorreig.

Riera de Navel.

Illes de l'Ebre.

Ribera de l'Ebre a Flix.

Riba-roja.

Ribera d'Algars.

Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana.

Utxesa.

Aiguabarreig Segre-Cinca.

Delta de l'Ebre.

En general, tots els àmbits fluvials inclosos en espais naturals de protecció especial.

23.2 Els mateixos requisits hauran de complir les resolucions a què fa referència el punt anterior quan afectin l'àmbit dels aqüífers que es relacionen directament amb els espais següents:

Era Artiga de Lin (sistema de la surgència de Güell de Joeu).

Estanho de Vielha (font que l'alimenta).

Estanys de Basturs (aqüífer profund de gresos).

Collegats (surgència de l'Argenteria).

Estany de Montcortés (aqüífer calcari).

Serra del Cadí-Moixeró (aqüífer calcari de les fonts del Llobregat).

Ribera Salada (surgència càrstica de la Serra d'Odèn).

Estany de Banyoles (aqüífer calcari profund).

Estanys de la Jonquera (aqüífer).

Aiguamolls de l'Alt Empordà (aqüífer deltaic).

Aiguamolls del Baix Empordà (aqüífer deltaic).

23.3 Els departaments competents vetllaran especialment pel compliment de les finalitats protectores del Pla en els espais esmentats als punts anteriors, en relació amb la qualitat i quantitat de les seves aigües superficials i subterrànies.

Capítol 5 [7]

Règim sancionador

Article 24

Règim d'aplicació

En els espais del Pla és d'aplicació el règim sancionador previst al capítol 6 de la Llei 12/1985, sens perjudici de l'aplicació d'aquelles altres disposicions que en funció de la naturalesa dels fets i del règim específic de cada espai també puguin ser aplicables.

Disposicions transitòries

1 En aquells casos en què en el moment d'aprovació del Pla la classificació urbanística d'àrees que hi estiguin incloses resti pendent de resolucions judicials, la seva delimitació definitiva haurà d'adequar-se, quan s'escaigui, al contingut de les esmentades resolucions.

2 La delimitació definitiva i el règim d'aplicació a les àrees del Delta de l'Ebre que no tenen la condició de parc natural ni de reserva natural seran congruents amb el que estableixi el Pla de desenvolupament equilibrat del Delta de l'Ebre.

Disposicions finals

1 El règim derivat d'aquest Pla d'espais d'interès natural s'aplicarà sens perjudici d'aquelles altres disposicions que impliquin una protecció més estricta dels valors naturals dels espais inclosos en el Pla.

2 En qualsevol cas, en aquells espais amb la delimitació definitiva aprovada, les determinacions de carácter normatiu aplicables inclouran les pròpies de la seva legislació específica i del planejament especial redactat conforme a l'article 5 de la Llei 12/1985.

Annex 1 [8] [9] [10] [11] [12]

Llista d'espais d'interès natural (article 3.1 de les Normes)

Aiguabarreig Segre-Cinca.

Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.

Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana.

Aiguamolls de l'Alt Empordà.

Aiguamolls del Baix Empordà.

Aigüestortes.

Albereda de Santes Creus.

Alfés.

Alt Àneu.

Alta Garrotxa.

Alta Vall de Serradell.

Ancosa-Montagut.

Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera.

Cap de Creus.

Cap de Santes Creus.

Capçalera de la Noguera Ribagorçana.

Capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i del Cardós.

Capçaleres del Ter i del Freser.

Castell-Cap Roig

Carbasí.

Cingles de Bertí.

Closa de Sant Dalmai.

Collegats.

Collsacabra.

Conreria-Sant Mateu-Céllecs.

Costoia.

D'Estanho de Vielha.

Delta de l'Ebre.

Delta del Llobregat.

Desembocadura del riu Gaià.

El Foix.

El Miracle.

El Moianès i de la Riera de Muntanyola.

El Montgrí.

El Montmell.

El Sorreig.

Els Bessons.

Els Tres Hereus.

Era Artiga de Lin.

Erms d'Aitona.

Estany de Banyoles.

Estany de Montcortés.

Estany de Sils.

Estanys de Basturs.

Estanys de la Jonquera.

Estanys de Tordera.

Eth Portillon.

Filià.

Gallecs.

Gallifa.

Gavarres.

Gelada.

Illa de Canet.

Illes de l'Ebre.

Illes Medes.

La Faiada de Malpàs.

La Plana de Sant Jordi.

La Sauva Negra.

Les Guilleries.

Mare de Déu de la Roca.

Marimanha.

Mas de Melons.

Massís de Cadiretes.

Massís de l'Albera.

Massís de les Salines.

Massís del Garraf.

Massís del Montseny.

Montesquiu.

Montllober.

Montserrat.

Muntanya de Sal de Cardona.

Muntanyes de Begur.

Muntanyes de Les i Bossòst.

Muntanyes de l'Ordal.

Muntanyes de Prades.

Muntanyes de Rocacorba.

Muntanyes de Tivissa-Vandellòs.

Naut Aran.

Obagues de la Vall del Rigard.

Obagues del riu Corb.

Olèrdola.

Penya-segats de la Muga.

Platja de les Rojales.

Platja de Torredembarra i Creixell.

Ports de Tortosa.

Puig de la Banya del Boc.

Riba-roja.

Ribera d'Algars.

Ribera de l'Ebre a Flix.

Ribera de la Garona.

Ribera de Santa Coloma.

Ribera Salada.

Riberes de l'Alt Segre.

Riera d'Arbúcies.

Riera de Merlès.

Riera de Navel.

Roques Blanques.

Roureda de Tordera.

Saburella.

Sant Joan de Toran.

Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Savassona.

Sèquia Major.

Serra Cavallera.

Serra d'Aubenç.

Serra d'Ensija-Rasos de Peguera.

Serra de Bellmunt.

Serra de Boumort.

Serra de Carreu.

Serra de Castelltallat.

Serra de Catllaràs.

Serra de Collserola.

Serra de Llaberia.

Serra de Miralles-Queralt.

Serra de Mogrony.

Serra de Montsant.

Serra de Montsià.

Serra de Picancel.

Serra de Queralt.

Serra de Sant Gervàs.

Serra del Montsec.

Serra del Turp.

Serra del Verd.

Serra Llarga.

Serra Mitjana.

Serres d'Odèn-Port del Comte.

Serres de Busa-Bastets-Lord.

Serres de Cadí-Moixeró.

Serres de Cardó-Boix.

Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Serres de Montnegre-Corredor.

Serres de Pàndols-Cavalls.

Serres de Pradell-Argentera.

Tamarit-Punta de la Mora.

Tossa Plana-Puig Pedrós.

Tossal Gros de Miramar.

Tossals d'Almatret.

Tossals d'Isòvol i Olopte.

Tossals de Montmeneu.

Tossals de Torregrossa.

Turons de la Plana Ausetana.

Turons de Maçanet.

Utxesa.

Vall de Santa Magdalena.

Vall del riu Llobregós.

Zona volcànica de la Garrotxa.

Annex 2 [13]

-----

Annex 3 [14]

Espècies de la flora estrictament protegides

CRIPTÒGAMES

Briòfits

Brioeritrophyllum inaequalifolium: capçaleres del Ter i del Freser.

Funaria mustafae: cap de Creus.

Leucobrium juniperoideum: penya·segats de la Muga.

Oedipodiella australis: cap de Creus, massís de l’Albera.

Ptilium crista-castrensis: capçaleres del Ter i del Freser, Eth Portillon.

Scorpidium scorpioides: Naut Aran.

Sphagnum sp.: capçalera de la Noguera Ribagorçana, capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós, massís del Montseny, Naut Aran.

Sphagnum subnitens: massís de Cadiretes.

Tortula sp.: vall del riu Llobregós.

Pteridòfits

Cheilanthes marantae: cap de Creus.

Equisetum hyemale: ribera de la Garona, massís del Montseny.

Equisetum variegatum: capçalera de la Noguera Ribagorçana.

Ophioglossum lusitanicum: massís de Cadiretes.

Osmunda regalis: massís de Cadiretes, massís de l’Albera, massís de les Salines, massís del Montseny.

Salvinia natans: aiguamolls del Baix Empordà.

FANERÒGAMES

Aizoàcies

Aizoon hispanicum: tossals de Montmaneu.

Amaril·lidàcies

Galanthus nivalis: ribera de Santa Coloma, zona volcànica de la Garrotxa.

Narcissus alpestris: serra de Boumort.

Narcissus dubius: Alfés.

Narcissus poeticus: massís del Montseny.

Pancratium maritimum: aiguamolls de l’Alt Empordà.

Apiàcies

Seseli peucedanoides: serres de Cadí·Moixeró.

Xatardia scabra: capçaleres del Ter i del Freser, serres de Cadí·Moixeró.

Campanulàcies

Campanula jaubertiana: Aigüestortes, serres de Cadí·Moixeró.

Campanula speciosa ssp. afinis: massís del Garraf, Montserrat.

Campanula speciosa: ports de Tortosa.

Jasione crispa: muntanyes de Prades.

Phyteuma globularifolium: capçaleres del Ter i del Freser.

Caprifoliàcies

Lonicera pyrenaica: ports de Tortosa.

Cariofilàcies

Arenaria conimbricensis: Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

Arenaria marschlinsi: capçaleres del Ter i del Freser.

Arenaria purpurascens: Aigüestortes.

Dianthus malacitanus: tossals de Montmeneu.

Gypsophila hispanica: vall del riu Llobregós, serra Llarga.

Minuartia rubra: serra d’Aubenç.

Moehringia muscosa: serra d’Aubenç.

Silene cerastoides: illes Medes.

Ciperàcies

Carex macrostylon: capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós.

Carex remota: ribera de la Garona.

Carex vesicaria: Aigüestortes.

Cistàcies

Cistus ladaniferus: Gavarres, serra de Collserola.

Cistus populifolius: muntanyes de Prades.

Helianthemum squamatum: vall del riu Llobregós, serra Llarga.

Helianthemum ledifolium: erms d’Aitona.

Compostes

Bombycilaena discolor: tossals de Torregrossa.

Centaurea emigrantis: serra del Montsec.

Centaurea linifolia: massís del Garraf.

Centaurea spinabadia: massís de l’Albera.

Evax pygmea: muntanyes de Prades.

Doronicum plantagineum: muntanyes de Prades.

Picris hispanica: erms d’Aitona.

Saussurea alpina: Aigüestortes.

Senecio bicolor: illes Medes.

Senecio leucophyllus: capçaleres del Ter i del Freser.

Serratula lavescens: erms d’Aitona.

Convolvulàcies

Calystegia soldanella: aiguamolls de l’Alt Empordà.

Crassulàcies

Crassula campestris: muntanyes de l’Ordal.

Sedum forsteranum: muntanyes de Prades.

Crucíferes

Alyssum serpyllifolium: serra d’Aubenç.

Brassica repanda: serra del Montsec.

Iberis dunali: massís de Cadiretes.

Lepidium subulatum: vall del riu Llobregós, serra Llarga.

Subularia aquatica: Aigüestortes.

Cupressàcies

Juniperus macrocarpa: cap de Creus.

Juniperus phoenicea ssp. lycia: Tamarit·Punta de la Mora.

Dipsacàcies

Knautia rupicola: serres de Cardó·Boix.

Droseràcies

Drosera rotundifolia: massís de Cadiretes.

Efedràcies

Ephedra major: ports de Tortosa.

Elatinàcies.

Bergia aquatica: delta de l’Ebre.

Empetràcies

Empetrum nigrum ssp. hermaphroditum: Marimanha.

Ericàcies

Arctostaphylos alpinus: Marimanha.

Erica cinerea: serres de Montnegre·Corredor.

Rhododendron ferrugineum: massís de les Salines.

Escrofulariàcies

Digitalis obscura: tossals d’Almatret.

Lindernia dubia: delta de l’Ebre.

Melampyrum cristatum: obagues del riu Corb.

Pedicularis rosea ssp. allioni: Marimanha.

Veronica tenuifolia: tossals d’Almatret.

Euforbiàcies

Euphorbia duvali: Alta Garrotxa.

Euphorbia minuta: serra del Montsant.

Gencianàcies

Gentiana acaulis: massís de les Salines, serra d’Aubenç.

Geraniàcies

Erodium glandulosum: Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

Geranium cinereum: capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós.

Gramínies

Cenchrus incertus: delta del Llobregat.

Lygeum spartum: Utxesa, erms d’Aitona.

Macrochloa tenacissima: la plana de Sant Jordi.

Spartina juncea: delta del Llobregat.

Stipa capillata: tossals d’Isòvol i Olopte.

Stipa parvilora: Utxesa.

Gutíferes

Hypericum pulchrum: serres de Montnegre·Corredor.

Iridàcies.

Iris latifolia: serres de Cadí·Moixeró.

Juncàcies

Juncus triglumis: capçaleres del Ter i del Freser.

Labiades

Lavandula pedunculata: muntanyes de Prades.

Sideritis scordioides var. cavanillesi: Alfés.

Teucrium aragonense: tossals d’Almatret.

Liliàcies

Asparagus stipularis: serra de Montsià.

Convallaria majalis: serra d’Aubenç.

Lilium martagon: ribera de Santa Coloma.

Linàcies

Linum campanulatum: Alta Garrotxa.

Lleguminoses

Adenocarpus telonensis: Gavarres, Roques Blanques.

Astragalus danicus: serra de Boumort.

Astragalus massiliensis: cap de Creus, illes Medes, el Montgrí.

Astragalus narbonensis: tossals de Montmaneu.

Astragalus turolensis: tossals de Montmeneu, Utxesa.

Erinacea anthyllis: Alta Garrotxa.

Genista bilora: tossals d’Almatret, erms d’Aitona.

Hedysarum humile: tossals de Montmaneu.

Lygos sphaerocarpa: Utxesa.

Ononis tridentata: vall del riu Llobregós, serra Llarga.

Oxytropis amethystea: serres de Cadí·Moixeró.

Oxytropis lapponica: Aigüestortes.

Teline linifolia: Gavarres, massís de Cadiretes.

Trigonella polyceratia: erms d’Aitona.

Malvàcies

Lavatera arborea: illes Medes.

Malva stipulacea: tossals de Torregrossa.

Oleàcies

Fraxinus oxycarpa: delta de l’Ebre.

Orquidàcies

Coeloglossum viridae: massís del Montseny.

Ophrys catalaunica: Alta Garrotxa.

Papaveràcies

Papaver rhaeticum: capçaleres del Ter i del Freser.

Pirolàcies

Pyrola chlorantha: ports de Tortosa.

Pyrola secunda: ports de Tortosa.

Plumbaginàcies

Armeria ruscinonensis: cap de Creus, illes Medes, massís de l’Albera.

Limonium sp.: delta de l’Ebre, illes Medes.

Posidoniàcies

Posidonia oceanica: cap de Creus.

Potamogetonàcies

Potamogeton polygonifolius: massís de Cadiretes.

Primulàcies

Androsace ciliata: Aigüestortes.

Primula latifolia: capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós, massís de les Salines.

Ranunculàcies

Aconitum pyrenaicum: zona volcànica de la Garrotxa.

Adonis pyrenaica: serres de Cadí·Moixeró.

Adonis vernalis: tossals d’Isòvol i Olopte.

Anemone nemorosa: ribera de Santa Coloma.

Anemone ranunculoides: ribera de Santa Coloma.

Aquilegia montsicciana: serra del Montsec.

Aquilegia pyrenaica: serra de Boumort.

Isopyrum thalictroides: zona volcànica de la Garrotxa.

Pulsatilla alpina: serra de Boumort.

Ranunculus trichophyllus: Aigüestortes.

Resedàcies

Reseda stricta: serra Llarga.

Rosàcies

Alchemilla catalaunica: Aigüestortes.

Alchemilla pyrenaica: Aigüestortes.

Alchemilla subsericea: capçaleres del Ter i del Freser.

Potentilla brauneana: Marimanha.

Potentilla fruticosa: capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós, capçaleres del Ter i del Freser.

Potentilla nivalis: serres de Cadí·Moixeró.

Prunus lusitanica: les Guilleries.

Rubiàcies

Crucianella patula: erms d’Aitona.

Galium rotundifolium: muntanyes de Prades.

Saxifragàcies

Saxifraga aizoon: massís del Montseny.

Saxifraga pubescens: capçalera de la Noguera Ribagorçana.

Timeleàcies

Thymelaea nivalis: serra de Boumort.

Zaniqueliàcies

Cymodocea sp.: cap de Creus, cap de Santes Creus, Delta de l’Ebre.

Zosteràcies

Zostera sp.: cap de Creus, cap de Santes Creus, Delta de l’Ebre.

 

Annex 4 [15]

Espècies de la fauna estrictament protegides

VERTEBRATS

Mamífers

Mustela putoris: serra de Montsant.

Sorex minutus: muntanyes de Prades.

Sorex araneus: massís del Montseny.

Peixos

Cobitis taenia: delta de l'Ebre.

INVERTEBRATS

Aràcnids

Belisarius xambeui: Alta Garrotxa, zona volcànica de la Garrotxa.

Glubia dorsalis: erms d'Aitona.

Leptoneta infuscata: massís del Montseny.

Sabocon paradoxum: massís del Montseny.

Speleoharpactea levantina: ports de Tortosa.

Tegenaria carensis: serres de Cadí-Moixeró, tossals d'Isòvol i Olopte.

Tegenaria racovitzai: Montserrat.

Telema tenella: Collsacabra.

Troglohyphantes orpheus: serres de Cadí-Moixeró.

Crustacis

Isòpodes.

Stenacellus verai: Sant Llorenç de Munt i l'Obac.

Decàpodes.

Dugastella valentina: delta de l'Ebre.

Miriàpodes

Hispaniosoma racovitzai: serres de Cadí-Moixeró.

Lithobius altotyphlus: Alta Garrotxa.

Lithobius ambulotentus: capçaleres del Ter i del Freser.

Lithobius sp.: serra de Llaberia.

Insectes

Ortòpters.

Dolichopoda linderi: Collsacabra.

Ephippigerida asella: el Miracle.

Ephippigerida marceti: el Miracle.

Heteròpters.

Campsidolon absinthii: capçaleres del Ter i del Freser.

Campylosteia serena: cap de Creus.

Empicoris vagabundus: serres de Cadí-Moixeró.

Ferrusaria disparata: delta del Llobregat.

Odontotarsus caudatus: erms d'Aitona.

Orthotylus salsolae: illes Medes.

Orthotylus thymelaeae: Ancosa-Montagut.

Pentacola sphacelata: delta de l'Ebre.

Plagiognathus abrotani: capçaleres del Ter i del Freser.

Scoloposcelis obscurella: serres de Cadí-Moixeró.

Tuponia pictiscutum: ribera de l'Ebre a Flix.

Col·lèmbols.

Protaphorura quercetana: massís del Montseny.

Protaphorura montana: massís del Montseny.

Lepidocyrtus montseniensis: massís del Montseny.

Coleòpters.

Anillochlamys urgellesi: serra de Montsià.

Anillochlamys sp.: serra de Llaberia.

Antrocharidius orcinus: muntanyes de Prades.

Antrocharidius sp.: muntanyes de Tivissa-Vandellòs.

Carabus granulatus: zona volcànica de la Garrotxa.

Centhosphodrus levantinus: ports de Tortosa.

Cicindella circumdata: delta de l'Ebre.

Cicindella germanica ssp. catalaunica: delta del Llobregat, erms d'Aitona.

Dendarus schusteri: cap de Santes Creus, delta de l'Ebre.

Duvalius berthae: muntanyes de Prades.

Geopselaphus catalaunicus: muntanyes de Prades.

Geotrechus puigmalensis: capçaleres del Ter i del Freser.

Geotrechus seijasi: serres de Cadí-Moixeró.

Geotrechus ubachi: serra del Turp.

Geotrechus sp.: tossals d'Isòvol i Olopte.

Iberodarcadion suturale: delta del Llobregat.

Leptothyplus sp.: serra de Llaberia.

Linderia mariae: serres de Cadí-Moixeró.

Linderia picanyolae: Collsacabra.

Molopidius spinicollis: Alta Garrotxa, Collsacabra, les Guilleries, zona volcànica de la Garrotxa.

Rosalia alpina: massís del Montseny.

Paraphaenops brevihianus: ports de Tortosa.

Parmena solieri: illes Medes.

Perriniella sp.: capçaleres del Ter i del Freser.

Platysma vulgaris: zona volcànica de la Garrotxa.

Pseudochlamys raholai: cap de Creus.

Reicheia lucifaga: massís del Montseny.

Speonomus canyellesi: massís del Montseny.

Speophilus kiessenwetteri: Sant Llorenç de Munt i l'Obac.

Sternocoelis duforti: Ancosa-Montagut, muntanyes de Prades.

Steropus catalaunicus: massís del Montseny.

Steropus ferreri: les Guilleries.

Trechus fulvus: massís del Montseny.

Troglocharinus sp.: Montserrat, serra del Montsec, Sant Llorenç de Munt i l'Obac.

Troglophyes sp.: tossals d'Isòvol i Olopte.

Troglorrynchus bonretorni: muntanyes de Prades.

Tycobitinus escolai: ports de Tortosa.

Tycobitinus listai: serra de Miralles-Queralt.

Tycobitinus montani: serres de Cardó-Boix.

Lepidòpters.

Albarracina marrionis: serra Llarga.

Boloria napaea: capçaleres del Ter i del Freser.

Chemarina caligenaria: serra del Montsec.

Cuculia argentea: zona volcànica de la Garrotxa.

Epirrhoe tristata: capçaleres del Ter i del Freser.

Euchloe tagis: serra Llarga.

Graellsia isabelae: zona volcànica de la Garrotxa, massís del Montseny.

Idaea muricata: aiguamolls de l'Alt Empordà.

Microlaxia herbaria: aiguamolls de l'Alt Empordà.

Pelosia sp.: delta de l'Ebre.

Rheumaptera hastata: capçaleres del Ter i del Freser.

Theria primaria: serres de Cadí-Moixeró.

Zegris eupheme: serra Llarga.

Zygaena carniolica: serres de Cadí-Moixeró.

Pseudoescorpins.

Roncus caballeroi: massís del Montseny.

Tricòpters.

Notidobia sagarri: massís del Montseny.

Synagapetus serotinus: massís del Montseny.

Mol·luscs

Abida secale: serres de Cadí-Moixeró, zona volcànica de la Garrotxa.

Ariantia xatarti: capçaleres del Ter i del Freser.

Bofiliella subarcuata: Collsacabra, zona volcànica de la Garrotxa.

Bythiniella alonsae: el Montmell.

Bythiniella batalleri: serra de Llaberia.

Bythiniella brevis: massís del Montseny.

Cochlostoma fontqueri: ports de Tortosa.

Deroceras altimirai: massís del Montseny.

Margaritiphera auricularia: illes de l'Ebre, Riba-roja, ribera de l'Ebre a Flix.

Mastigophallus rangianus: cap de Creus.

Melanopsis sp.: delta de l'Ebre.

Moitessieria olleri: el Moianès.

Moitessieria rollandiana: serra del Montsec.

Pisidium subtruncatum: zona volcànica de la Garrotxa.

Pyrenaearia molae: serra de Llaberia.

Pyrenaearia organiaca: Collegats.

Pyrenaearia parva: serres de Cadí-Moixeró.

Trissexodon quadrasi: Ancosa-Montagut, Collsacabra, muntanyes de Prades.

Trochoidea murcica: el Moianès.

Unio mancus: aiguamolls de l'Alt Empordà.

Xeroplexa arturi: serres del Cardó-Boix.

Xeroplexa montserratensis: Montserrat, Sant Llorenç de Munt i l'Obac.

Xeroplexa ripacurcica: serra de Sant Gervàs, serra del Montsec.

NOTA: Aquest Decret també está modificat per les disposicions següents que afecten als límits de determinats espais d’interès natural:

- Decret 20/2000, el qual modifica els límits en l’espai de les Gavarres. DOGC núm.3062, 24.01.2000.

- Decret 226/2001, el qual modifica els límits en l’espai Serra de Castelltallat. DOGC núm.3456, 21.08.2001.

- Decret 171/2002, el qual modifica els límits en l’espai Cingles de Bertí. DOGC núm. 3663, 25.06.2002.

- Decret 23/2003, el qual modifica els límits en l’espai Muntanyes de Begur i afegeix l’espai Castell-Cap Roig. DOGC núm. 3097, 29.01.2003. (el nom de l’espai ja està inclòs en aquest text consolidat).

- Decret 329/2004, el qual modifica els límits en l’espai Cap de Santes Creus. DOGC núm. 4170, 08.07.2004.

- Decret 124/2005, el qual modifica els límits i el nom de l’espai Platga de Torredembarra (DOGC núm. 4407, 16.06.2005). (el nom de l’espai ja està modificat en aquest text consolidat).

- Decret 290/2006, de 4 de juliol, pel qual es delimita el Paratge Natural d'Interès Nacional de Pinya de Rosa i es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural, per ampliar l'espai de Pinya de Rosa. DOGC núm. 4670, 06.07.2006.

- Decret 156/2009, de 20 d’octubre, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural, consistent en la inclusió de l'espai de Gallecs (DOGC núm. 5489, 22.10.2009) (el nom de l’espai ja està inclòs en aquest text consolidat).

- Decret 166/2010, de 9 de novembre, pel qual es modifica el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) aprovat pel Decret 328/1992, en relació amb l'espai del Moianès. DOGC núm.5755, 15.11-2010