Normativa ambiental

Avaluació ambiental de plans i programes

Escrit per Octavio Redondo on .

Llei 6/2009, del 28 d’ abril, d’ avaluació ambiental de plans i programes

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el dia 15 d’abril de 2009, ha debatut el Dictamen de la Comissió de Medi Ambient i Habitatge referent al Projecte de llei d’ avaluació ambiental de plans i programes (tram. 200-00046/08) i les esmenes reservades pels grups parlamentaris.

Finalment, d’acord amb l’article 55.2 de l’Estatut d’autonomia i amb els articles 112 i 113 del Reglament del Parlament, ha aprovat la llei següent:

Llei d’ avaluació ambiental de plans i programes

Preàmbul

Catalunya gaudeix des de l’any 1988 d’una normativa pròpia i d’una experiència consolidada en matèria d’avaluació ambiental de projectes. Això li ha permès de proveir-se de reflexió, coneixements i alternatives i de garantir, així mateix, la participació ciutadana per tal que les consideracions ambientals puguin arribar a l’administració amb competència decisòria abans de l’aprovació dels projectes amb rellevància ambiental, és a dir, en el moment adequat procedimentalment en què les opcions encara són obertes. Però, durant aquests anys d’experiència avaluadora en un entorn normatiu europeu i estatal progressivament canviant, sempre s’ha tingut present que l’avaluació ambiental, per coherència, no s’havia de limitar a l’anàlisi ambiental dels projectes singulars esmentats en els annexos de la Directiva 85/337/CEE del Consell, del 27 de juny, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, i en les seves normes d’incorporació, sinó que s’hi havien d’incloure també altres àmbits i aspectes que li donarien més sentit, entre aquests, esglaons superiors com són els estadis d’intervenció pública en què hom palesa que s’adopten opcions veritablement transcendents, amb una indubtable incidència ambiental. Estava pendent, doncs, articular la forma i l’abast en què caldria avaluar ambientalment els plans i els programes aprovats des de Catalunya, i establir una avaluació ambiental més ambiciosa i coherent, implicant-hi els poders públics i la ciutadania. Una avaluació que ha de fer un pas més enllà quant al que en un futur inclourà també, inevitablement, el darrer esglaó de la incidència ambiental: l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques i de les normes aprovades des de Catalunya. Sobre aquestes bases es mou l’Estatut d’autonomia del 2006.

Aquest trajecte, en el qual es va avançant dia rere dia, apropa Catalunya a altres models jurídics comparats que han incorporat l’avaluació ambiental de plans i programes com una eina quotidiana en les actuacions públiques, com ara els Estats Units d’Amèrica –des del naixement d’aquesta tècnica amb la National Environmental Policy Act, del 1969– i, pel que fa a l’àmbit més proper, altres estats i regions europeus que han avançat en la plasmació i l’aplicació d’aquest instrument preventiu i participatiu. Des de la perspectiva de la Unió Europea, aquest procés de formalització jurídica de les avaluacions ambientals de plans i programes ha cristal·litzat en l’aprovació de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 27 de juny, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, norma que s’ha incorporat recentment a l’ordenament jurídic estatal mitjançant la Llei de l’Estat 9/2006, del 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

En els darrers anys, s’ha palesat que Catalunya necessita una norma que reguli l’avaluació ambiental dels seus plans i programes, una norma que completi i millori les iniciatives normatives que empenyen en una direcció idèntica. Aquesta llei, doncs, vol oferir el marc normatiu adequat que ha de fer possible a Catalunya l’avaluació dels plans i programes amb incidència ambiental aprovats per l’Administració o pel Govern, pels ens locals i pel Parlament. Però el model d’avaluació ambiental que dissenya aquesta llei per a Catalunya integra també singularitats pròpies, és a dir, les que es consideren que n’han de millorar l’aplicació adequant-la a l’entorn organitzatiu, polític i ambiental que ens és característic. Es tracta de singularitats que la Llei ha volgut establir partint del respecte a la normativa comunitària i estatal que s’acaba d’esmentar, però que comporten també fer un pas més enllà, adoptant un compromís propi vers una avaluació en la qual restin reflectides les experiències adquirides en aquests anys, i establint, així mateix, les bases perquè el nou instrument pugui ésser veritablement efectiu. L’objectiu final que es persegueix va, per tant, més enllà del compliment formal d’instauració de la tècnica avaluadora en el procediment d’elaboració de plans i programes.

Abans de descriure l’estructura que adopta internament el text de la Llei i els reptes que molt probablement acompanyaran el dia a dia de la seva aplicació, és pertinent resumir-ne els punts més destacables.

En aquest sentit, la Llei regula l’avaluació ambiental de plans i programes i estableix una intervenció constant i des dels estadis més inicials de tots els actors públics i privats que intervenen en l’elaboració i l’aprovació dels plans i programes. Així, en el procediment d’avaluació ambiental de plans i programes es parteix del principi de responsabilitat compartida, el qual es vol exercir, i, coherentment, es va molt més enllà del model tradicional pel que fa als procediments d’avaluació ambientals, que hom sap que requeia quasi invariablement en la responsabilitat exclusiva dels òrgans ambientals. No es trasllada, doncs, a les avaluacions ambientals de plans i programes el model clàssic aplicable a l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes. Ben al contrari, aquesta llei promou la col·laboració estreta entre el promotor, l’òrgan competent per raó de la matèria i l’òrgan ambiental. Així mateix, garanteix un paper actiu del promotor no únicament pel que fa a l’elaboració dels plans i programes i llur seguiment ambiental –aspectes potser més previsibles–, sinó també en la resta de fases del procediment d’avaluació ambiental. D’aquesta manera, la Llei estableix que, fins i tot en els casos en què la competència per a dur a terme una funció determinada o per a adoptar una decisió correspon a l’òrgan ambiental, el promotor pot aportar sempre propostes i suggeriments que facilitin la decisió que ha d’adoptar l’òrgan ambiental. El fet que els promotors disposin de coneixements sectorials indubtables sobre les matèries que es planifiquen i es programen, i el fet també que els plans i els programes que inclou la norma tinguin una durada previsiblement més gran que la dels projectes o les activitats, és clar que faciliten les sinergies entre ambdós, unes sinergies que s’ha considerat oportú d’aprofitar.

Cal destacar també altres punts d’interès de la norma. En primer lloc, la voluntat de facilitar la integració de les diferents fases del procediment d’avaluació ambiental en el procediment substantiu d’elaboració, d’aprovació i de seguiment de plans i programes. En segon lloc, i connectat amb el punt anterior, cal ressaltar també els trets característics de concentració d’actuacions i de simplificació de procediment, uns objectius que calia assolir i plasmar en la norma per tal que el procediment avaluador no alentís inadequadament els procediments d’elaboració i d’aprovació de plans i programes. L’esforç en aquest sentit ha estat especialment evident en els casos en què som davant de plans i programes que necessiten una decisió prèvia, per als quals, des de la norma, s’estableix que s’aprofitin i no es dupliquin tràmits si posteriorment esdevé obligatori seguir una avaluació ambiental. Finalment, la Llei atorga una gran rellevància al seguiment posterior a l’aprovació del pla o programa, i també a la preparació d’un model organitzatiu adequat i de disponibilitat permanent de dades per als ciutadans interessats.

La Llei s’estructura en cinc capítols i tres annexos, als quals cal afegir nou disposicions addicionals i tres de finals.

El capítol I, de disposicions generals, determina l’objecte de la Llei, defineix els principals conceptes que s’hi utilitzen i els principis rectors, amb una consideració especial a la compatibilització de les necessitats del present amb l’equilibri de les futures generacions, per a constituir una eina que pugui contribuir al desenvolupament sostenible.

El capítol II s’ocupa de regular, completat pels annexos 1 i 2 de la Llei, un dels aspectes clau: la determinació de l’àmbit d’aplicació de l’avaluació ambiental. En aquest sentit, la Llei amplia les exigències de la Llei de l’Estat 9/2006 i inclou, no només els plans i els programes d’iniciativa pública, sinó també els plans i els programes de promoció privada que hagin d’ésser adoptats o aprovats per l’Administració pública o mitjançant una llei.

Pel que fa als plans i programes de submissió obligatòria, l’article 5, en relació amb l’annex 1 de la Llei, inclou tant els plans i els programes l’avaluació dels quals és exigible d’acord amb el dret comunitari i la legislació estatal bàsica com una sèrie de plans i programes en sectors addicionals l’avaluació dels quals no s’infereix tan clarament de les normes esmentades, però que s’inclouen en exercici de la competència sobre mesures addicionals de protecció. Pel que fa als plans i programes la submissió dels quals s’ha de decidir amb una anàlisi cas per cas per mitjà d’una decisió prèvia, una especificació d’aquests o una combinació dels dos criteris, la Llei adopta l’opció de sotmetre’ls a decisió prèvia, amb l’aplicació dels criteris que estableix l’annex 2 i seguint el procediment que estableixen els articles 15 i 16.

El capítol III delimita les competències dels diversos òrgans i actors que actuen en el procediment d’avaluació ambiental de plans i programes i constitueix una de les contribucions més característiques de la Llei dins del panorama comparat de la regulació de l’avaluació ambiental de plans i programes. En la línia de la legislació estatal bàsica, la Llei parteix de la separació entre promotor, òrgan ambiental i òrgan competent per raó de la matèria. D’aquesta manera, l’article 11 de la Llei estableix les funcions i les competències del promotor, entre les quals destaca singularment la d’elaborar la memòria ambiental d’acord amb el sistema que estableixen els articles 24, 25 i 26. L’article 12 defineix les competències de l’òrgan ambiental. Finalment, l’article 13 s’ocupa de regular el Banc de dades d’avaluació ambiental, que pretén, entre altres coses, facilitar i assegurar l’accés del públic als documents i a la informació relacionada amb l’avaluació ambiental de plans i programes.

El capítol IV, completat per l’annex 3, desenvolupa el procediment d’avaluació ambiental de plans i programes: comença per la regulació del procediment relatiu a la decisió prèvia, quan calgui, continua per la fase de determinació de l’abast i el grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental i posteriorment es refereix a aspectes essencials del contingut i la forma de l’informe de sostenibilitat ambiental, al tràmit d’informació pública i de consultes a les administracions públiques afectades, al públic interessat i, si escau, a ens de fora de Catalunya, i a l’elaboració de la memòria ambiental. Aquest capítol fixa, finalment, quines són les exigències relatives a la publicitat dels plans i programes aprovats.

El capítol V conté les disposicions relatives al seguiment ambiental de plans i programes. En aquest sentit, assigna la responsabilitat del seguiment al promotor, un seguiment que podrà dur a terme per mitjà de l’òrgan específic que determini la legislació sectorial, per mitjà d’un director o directora ambiental del pla o programa, o, eventualment, per mitjà d’una comissió mixta interadministrativa. L’òrgan ambiental participa en les tasques de supervisió. Es disposa també la possibilitat d’aprofitar els mecanismes i els òrgans de seguiment que estableix la normativa sectorial.

Tanmateix, amb l’aprovació i la publicació d’aquesta llei no s’haurà fet efectiva l’avaluació ambiental dels plans i programes de Catalunya. Són molts els reptes inherents a aquesta norma i a la seva futura aplicació. El gran repte és la integració efectiva de l’avaluació ambiental en la gestació i en l’aplicació i el seguiment del pla o programa evitant que constitueixi un tràmit més que pugui duplicar esforços i addicionalment malbaratar temps. Aquest és un aspecte cabdal, ja que aconseguir que la tècnica d’avaluació ambiental de plans i programes sigui implementada d’una manera eficaç influirà directament en altres plans i programes i incidirà directament en l’avaluació ambiental posterior que es dugui a terme de projectes i d’activitats.

Però, a més d’aquest repte, n’hi trobem molts altres d’addicionals. Així, per tal de facilitar la tasca d’aplicació normativa, ara i després, la norma necessitarà un desenvolupament reglamentari dels aspectes que es considerin pertinents. Caldrà aprofundir també, des de la gestació dels plans i programes, en la cultura de la transversalitat en les relacions interadministratives i garantir l’ajuda i potenciar l’ús de la tasca quotidiana de suport que duu a terme l’Administració ambiental. En aquest sentit, l’òrgan ambiental també s’haurà d’adaptar i haurà de poder disposar d’una organització administrativa que faci possible que Catalunya dugui a terme una avaluació ambiental de qualitat.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta llei té per objecte garantir la integració dels valors i els criteris ambientals en la preparació, l’aprovació i el seguiment dels plans i programes que poden tenir efectes significatius en el medi ambient i que aprova l’Administració de la Generalitat, l’Administració local o el Parlament, per mitjà de l’avaluació ambiental dels dits plans i programes.

Article 2. Definicions

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:

a) Avaluació ambiental: el procés d’integració de les consideracions ambientals en la preparació, l’aprovació i el seguiment dels plans i programes que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient. L’avaluació ambiental inclou la preparació d’un informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa, la realització de consultes i el tràmit de participació pública, la consideració d’aquests aspectes en la memòria ambiental que s’adopti i el seguiment posterior dels efectes de l’execució del pla o programa sobre el medi ambient.

b) Pla o programa: el conjunt de documents elaborats per les administracions públiques que, independentment de la denominació concreta que tinguin, són el marc per a decisions d’autorització ulteriors, fixen finalitats i objectius, estableixen prioritats per a l’actuació pública i harmonitzen i compatibilitzen decisions amb la protecció del medi ambient, sense que siguin executables directament. Són també plans o programes, als efectes d’aquesta llei, els de promoció privada que aprova una administració pública.

c) Promotor: la persona física o jurídica, pública o privada, que presenta a tràmit els plans o programes objecte d’aquesta llei, o l’òrgan de l’Administració pública que inicia d’ofici el procediment per a la tramitació i l’aprovació d’aquests plans i programes i, en conseqüència, que ha d’integrar els aspectes ambientals en el contingut del pla o programa mitjançant un procés d’avaluació ambiental.

d) Òrgancompetentperraódelamatèria: l’òrgan competent per a l’aprovació amb caràcter definitiu o com a pas previ a la tramesa al Parlament dels plans o programes a què fa referència aquesta llei.

e) Òrganambiental: l’òrgan de la Generalitat que, en col·laboració amb el promotor, vetlla per la integració dels aspectes ambientals en l’elaboració de plans i programes.

f) Informe de sostenibilitat ambiental: l’informe elaborat pel promotor, que inclou la informació que exigeixen l’article 21 i l’annex 3 i que integra el pla o programa sotmès a avaluació ambiental.

g) Decisió prèvia d’avaluació ambiental: la decisió de l’òrgan ambiental que determina si un pla o programa dels que estableix l’article 8 té efectes significatius sobre el medi ambient i, en conseqüència, si cal fer-ne l’avaluació ambiental.

h) Memòria ambiental: el document elaborat d’acord amb el procediment que estableixen els articles 24, 25, 26 i 27 i que valora com s’ha dut a terme la integració dels aspectes ambientals durant el procediment d’avaluació ambiental del pla o programa, l’informe de sostenibilitat ambiental i la seva qualitat, i el resultat de les consultes i com aquestes s’han pres en consideració. Conté, així mateix, una previsió sobre els impactes significatius de l’aplicació del pla o programa, i les determinacions finals que cal incorporar en el pla o programa.

i) Zones d’àmbit territorial reduït: l’àmbit territorial en el qual, per les escasses dimensions, el nivell de protecció del medi ambient i la integració de les consideracions ambientals es poden aconseguir, d’una manera anàloga, tant per mitjà de l’aplicació de l’avaluació ambiental d’un pla o programa com per mitjà de l’aplicació de l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes que s’hi desenvolupin.

j) Alternativa zero: l’alternativa que consisteix a no realitzar el pla o programa.

k) Públic: les persones físiques o jurídiques, incloses les associacions, les organitzacions o els grups constituïts d’acord amb la normativa que els és aplicable.

l) Públic interessat: la persona física o jurídica en la qual es dóna qualsevol circumstància de les que estableix l’article 31 de la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. També s’entén per públic interessat la persona jurídica sense ànim de lucre que té com a finalitats acreditades en els estatuts, entre altres, la protecció del medi ambient en general o la d’alguns dels seus elements en particular i aquestes finalitats poden ésser afectades pel pla o programa de què es tracti, i que fa dos anys que està constituïda legalment i exerceix d’una manera activa les activitats necessàries per a assolir les finalitats que estableixen els seus estatuts.

m) Administracions públiques afectades: administracions públiques amb competències específiques en biodiversitat, població, salut humana, fauna, flora, terra, aigua, aire, factors climàtics, béns materials, patrimoni cultural, inclòs el patrimoni històric, paisatge, ordenació del territori i urbanisme.

n) Document de referència: el document que determina el contingut de la informació que cal tenir en compte en l’informe de sostenibilitat ambiental, amb l’amplitud i el nivell de detall necessaris, els quals s’han d’establir en funció del tipus i l’escala del pla o programa subjecte a avaluació, per a evitar l’exigència de determinacions pròpies d’altres instruments de major o menor amplitud o detall. Així mateix, el document de referència estableix els principis de sostenibilitat, els objectius ambientals, els criteris i els indicadors que cal aplicar en l’elaboració, la modificació i l’avaluació del pla o programa.

Article 3. Principis rectors de l’avaluació ambiental

L’avaluació ambiental de plans i programes pretén assolir un alt nivell de protecció del medi ambient i es regeix pels principis següents:

a) La incorporació de criteris ambientals adequats als diversos nivells del planejament.

b) La racionalitat, l’eficàcia i l’eficiència, tenint en compte els costos ambientals.

c) La compatibilització dels requeriments del present amb les necessitats de les futures generacions.

Article 4. Principis que han de regir l’actuació pública

1. La planificació i la programació territorials, sectorials i urbanístiques de Catalunya s’han d’elaborar i aplicar amb criteris de sostenibilitat.

2. L’exercici de les funcions regulades per aquesta llei es regeix pel principi de coresponsabilitat de les diverses administracions públiques implicades en l’aplicació de la Llei, i també per la participació efectiva de la ciutadania i dels grups interessats.

3. Les administracions públiques han de col·laborar entre elles d’acord amb el principi de la lleialtat institucional.

Capítol II. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental

Article 5. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental

1. S’han de sotmetre a avaluació ambiental:

a) Els plans i els programes relacionats en l’annex 1.

b) Els plans i els programes que compleixin els requisits establerts per l’article 6.

c) Les modificacions de plans i programes a què fan referència les lletres a i b en els casos i amb les condicions que especifica l’article 7.

d) Els plans i els programes a què fa referència l’article 8 si així es resol en la decisió prèvia d’avaluació ambiental.

2. El Govern pot decidir sotmetre també a les obligacions d’aquesta llei plans o programes, o modificacions, no inclosos en l’apartat 1 si motiva que hi concorren circumstàncies extraordinàries que poden comportar un risc ambiental o repercussions significatives per al medi ambient.

Article 6. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental amb determinats requisits

1. Els plans i els programes que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient resten sotmesos a avaluació ambiental si són exigits per una disposició legal o reglamentària o per acord del Govern.

2. S’entén que tenen efectes significatius sobre el medi ambient els plans i els programes que estableixen el marc per a l’autorització de projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental, en els supòsits següents:

a) Els instruments de planejament territorial.

b) Els instruments de planejament urbanístic.

c) Els plans i els programes relatius a l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura, la pesca i l’aqüicultura, l’energia, la indústria, el transport i la mobilitat, la gestió de residus, la gestió de recursos hídrics, l’ocupació del domini públic maritimoterrestre, la mineria, les telecomunicacions, el turisme, els equipaments comercials, els espais naturals i la biodiversitat.

d) Els plans i els programes de prevenció de riscos amb una potencial incidència ambiental significativa.

e) Els plans i els programes que poden tenir efectes apreciables en alguna de les zones protegides mitjançant la Directiva 92/43/CEE, del Consell, del 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, o en altres espais del Pla d’espais d’interès natural.

Article 7. Modificacions de plans i programes sotmeses a avaluació ambiental

1. S’han de sotmetre a avaluació ambiental les següents modificacions de plans i programes:

a) Les modificacions dels plans i els programes a què fan referència l’article 6 i l’annex 1 que constitueixin modificacions substancials de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia dels plans i els programes, sempre que produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient.

b) Les modificacions que estableixin el marc per a l’autorització en un futur de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental.

c) Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació de sòl no urbanitzable o que n’alterin la qualificació; en aquest darrer cas, si les noves qualificacions comporten l’admissió de nous usos o de més intensitats d’ús respecte a l’ordenació que es modifica.

d) La resta de modificacions dels plans d’ordenació urbanística municipal que constitueixin modificacions substancials de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient, llevat de les que afectin únicament el sòl urbà.

e) Les modificacions que puguin comportar repercussions sobre el medi ambient que no hagin estat avaluades anteriorment, llevat de les modificacions del planejament urbanístic.

2. Les modificacions a què fan referència les lletres c i d de l’apartat 1 no estan subjectes a avaluació ambiental si, per les característiques que tenen i per la poca entitat, es constata, sense necessitat d’estudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius en el medi ambient. A aquests efectes, el promotor ha de presentar una sol·licitud a l’òrgan ambiental, en la fase preliminar de l’elaboració del pla o programa, per tal que aquest, per mitjà d’una resolució motivada, declari la no-subjecció del pla o programa a avaluació ambiental. El termini per a adoptar i notificar la resolució és d’un mes des de la presentació de la sol·licitud. Si l’òrgan ambiental no notifica la resolució d’exempció d’avaluació en l’esmentat termini, s’entén que la sol·licitud ha estat desestimada.

Article 8. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental en funció d’una decisió prèvia d’avaluació ambiental

1. S’han de sotmetre a avaluació ambiental, si així es resol en la decisió prèvia d’avaluació ambiental, els plans i els programes següents:

a) Els plans i els programes a què fa referència l’article 6 que estableixin l’ús de zones d’àmbit territorial reduït.

b) Els plans i els programes no inclosos en l’article 6 que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental.

c) Els plans directors urbanístics.

d) Els plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic general que no ha estat objecte d’avaluació ambiental.

e) Les modificacions dels plans a què fan referència les lletres a, b, c i d que comportin una modificació substancial de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient.

f) Els plans d’instal·lacions i equipaments esportius.

g) Qualsevol altre pla o programa el promotor dels quals sol·liciti sotmetre’ls a avaluació ambiental atenent-ne les circumstàncies especials de risc ambiental o de repercussions per al medi.

2. Les modificacions dels plans a què fan referència les lletres a, b, c i d de l’apartat 1 si, per les característiques i la poca entitat, es constata, sense necessitat d’estudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius en el medi ambient no estan subjectes a avaluació ambiental. A aquests efectes, el promotor ha de presentar una sol·licitud a l’òrgan ambiental, en la fase preliminar de l’elaboració del pla o programa, per tal que aquest, per mitjà d’una resolució motivada, declari la no-subjecció del pla o programa al procés de decisió prèvia i, en conseqüència, al procés d’avaluació ambiental. El termini per a adoptar i notificar la resolució és d’un mes des de la presentació de la sol·licitud. En el cas que l’òrgan ambiental no dicti la resolució de declaració de no-subjecció en el termini esmentat, la sol·licitud s’entén que és desestimada.

Article 9. Plans i programes exclosos d’avaluació ambiental

No estan subjectes a avaluació ambiental els plans i els programes següents:

a) Els plans i els programes que tenen com a únic objecte la protecció civil en supòsits d’emergència, excepte els que estableix l’article 6.2.d, que sí que s’han de sotmetre a avaluació ambiental.

b) Els plans i els programes financers o pressupostaris.

Capítol III. Competències

Article 10. Agents que intervenen en l’avaluació ambiental de plans i programes

En l’avaluació ambiental de plans i programes intervenen el promotor, l’òrgan competent per raó de la matèria i l’òrgan ambiental. En el cas de plans o programes de promoció privada hi intervé també l’òrgan responsable de la tramitació del procediment d’elaboració i aprovació del pla o programa. Es garanteix la participació en l’avaluació ambiental de plans i programes de les administracions públiques afectades i la participació pública.

Article 11. Promotor

1. El promotor, en l’àmbit de qualsevol procediment d’avaluació ambiental de plans o programes, té les funcions següents:

a) Elaborar l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar del pla o programa.

b) Elaborar l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa.

c) Dur a terme el procés de consultes i d’informació pública amb relació a l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa i complir les funcions relatives al procediment de consultes transfrontereres que determina aquesta llei.

d) Elaborar la memòria ambiental i incorporar-ne les determinacions finals en la proposta de pla o programa.

e) Dur a terme les tasques de seguiment ambiental del pla o programa que li corresponen.

2. El promotor, en el cas dels plans i programes a què fa referència l’article 8, ha de presentar a l’òrgan ambiental la documentació suficient, d’acord amb el que disposa l’article 15, perquè emeti la decisió prèvia d’avaluació ambiental.

3. Si el promotor és una persona física o jurídica privada, les funcions que estableix la lletra c de l’apartat 1 són exercides per l’òrgan responsable de la tramitació del procediment per a l’aprovació del pla o programa.

Article 12. Òrgan ambiental

1. L’òrgan ambiental amb relació a tots els plans i programes objecte d’aquesta llei és el departament de l’Administració de la Generalitat competent en matèria de medi ambient.

2. L’òrgan ambiental té les competències següents:

a) Emetre la decisió prèvia d’avaluació ambiental respecte dels plans i programes que estableix l’article 8.

b) Emetre el document de referència que determina quin ha d’ésser l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans i programes sotmesos a avaluació ambiental.

c) Identificar les administracions públiques afectades i el públic interessat als quals s’han de formular consultes en les diferents fases del procediment d’avaluació ambiental i, si escau, indicar altres administracions, entitats o persones que han d’ésser consultades.

d) Dur a terme les consultes prèvies a l’emissió de la decisió prèvia d’avaluació ambiental i del document de referència, excepte en els supòsits en què el promotor duu a terme aquestes consultes.

e) Determinar les modalitats d’informació i de consulta a què s’ha de sotmetre l’informe de sostenibilitat ambiental.

f) Intervenir en el procediment de consultes transfrontereres, d’acord amb el que estableix aquesta llei.

g) Emetre l’acord sobre la memòria ambiental del pla o programa que ha elaborat el promotor.

h) Exercir les competències de seguiment i de supervisió posteriors a l’aprovació dels plans o programes sotmesos a avaluació ambiental que li corresponen d’acord amb aquesta llei.

3. L’òrgan ambiental té les funcions següents:

a) Assessorar els promotors sobre l’existència i la disponibilitat d’informació per a l’avaluació ambiental dels plans i programes i sobre els aspectes del procediment que escaiguin.

b) Organitzar i gestionar el Banc de dades d’avaluació ambiental, establert per l’article 13.

c) Facilitar i assegurar l’accés del públic a la informació sobre l’avaluació ambiental de plans i programes d’acord amb el que disposa la normativa d’accés a la informació ambiental, sens perjudici de les funcions que en aquest punt també corresponen al promotor del pla o programa i a l’òrgan competent per raó de la matèria.

Article 13. Banc de dades d’avaluació ambiental

1. El Banc de dades d’avaluació ambiental té com a finalitat disposar de la informació i de la documentació que genera l’avaluació ambiental de plans i programes i fer-les accessibles als agents que intervenen en el procediment d’avaluació ambiental, a les administracions públiques afectades i al públic interessat, i també al públic en general.

2. S’han de regular per via reglamentària els documents que han d’estar disponibles, els suports possibles, les modalitats d’accés i, en general, el sistema de funcionament del Banc. En tots els casos, s’ha de complir la legislació sobre accés a la informació ambiental i de protecció de dades que sigui aplicable.

3. Tots els documents referents a persones físiques s’han d’obtenir, compilar, tractar i presentar separats per sexes.

Capítol IV. Procediment d’avaluació ambiental de plans i programes

Article 14. Tipus de procediments

1. Els plans i els programes a què fan referència l’article 6 i l’annex 1 i les modificacions a què es refereix l’article 7 han de seguir, en el curs d’ésser elaborats, un procediment d’avaluació ambiental que ha de complir el que estableixen els articles 17 a 28.

2. Els plans i els programes i les modificacions a què es refereix l’article 8 s’han de sotmetre al procediment de decisió prèvia d’avaluació ambiental que estableixen els articles 15 i 16. Si en la decisió prèvia es determina que el futur pla o programa, o modificació, analitzat produirà efectes ambientals significatius, ha de seguir, durant la seva elaboració, un procediment d’avaluació ambiental que ha de complir el que estableixen els articles 21 a 28.

3. En els supòsits de concurrència en un determinat àmbit de plans i programes s’han d’adoptar les mesures necessàries per a evitar que es donin duplicitats d’avaluacions ambientals. Així mateix, en els supòsits de plans i programes que s’estructuren en diferents nivells jeràrquics, s’han d’evitar les duplicitats en els continguts de les avaluacions ambientals.

4. L’avaluació ambiental del planejament urbanístic es regeix pel que estableix la disposició addicional cinquena. Pel que fa als plans urbanístics que s’han de sotmetre al procediment de decisió prèvia d’avaluació ambiental d’acord amb l’article 8, aquest procediment es regeix pel que estableixen els articles 15 i 16, llevat que el promotor consideri que el pla s’ha de sotmetre a avaluació ambiental. En aquest cas, se segueix directament el procediment d’avaluació ambiental segons el que estableix la disposició addicional cinquena.

Article 15. Inici del procediment de decisió prèvia d’avaluació ambiental

1. El promotor d’un pla o programa, o modificació, dels que estableix l’article 8 ha de trametre a l’òrgan ambiental, en la fase preliminar d’elaboració, la documentació suficient amb relació al pla o programa, o modificació, i a la seva potencial incidència ambiental a l’efecte de poder adoptar la decisió prèvia d’avaluació ambiental.

2. La documentació ha de contenir, en tots els casos:

a) Una descripció general de l’àmbit territorial del futur pla o programa.

b) Els trets bàsics del pla o programa, o de la modificació, en l’estadi d’elaboració en què es troba, amb una indicació dels objectius que es pretenen assolir. S’ha d’especificar si el pla o programa desenvolupa altres plans o programes i, si s’escau, el contingut de les avaluacions ambientals dutes a terme. També cal indicar els instruments que es preveuen per al seu desenvolupament posterior.

c) Una síntesi dels aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient.

d) Una estimació preliminar dels efectes ambientalment significatius que es poden derivar de l’execució dels plans i programes, inclosos els relatius als riscos de protecció civil.

e) Les conclusions amb relació a la necessitat de dur a terme o no dur a terme l’avaluació ambiental del pla o programa. En el supòsit que, atesa la manca justificada d’efectes ambientalment significatius, es consideri innecessària l’avaluació ambiental, s’ha d’incloure una proposta de línies d’actuació que s’han d’incorporar per tal de prevenir i de corregir les repercussions ambientals.

3. Si el promotor considera que cal sotmetre el pla o programa a avaluació ambiental, pot substituir la documentació a què fa referència l’apartat 2 per l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar, especificat per l’article 17.1, per tal que l’òrgan ambiental procedeixi directament a emetre el document de referència.

4. L’òrgan ambiental, en el termini de quinze dies des de la recepció de la documentació a què fan referència els apartats 2 i 3, pot sol·licitar la compleció o la concreció de la documentació presentada.

5. La documentació a què fan referència els apartats 2, 3 i 4 s’ha de lliurar en paper i se n’ha de facilitar una còpia en suport informàtic.

6. La data d’inici del procediment d’avaluació ambiental és la data en què l’òrgan ambiental rep la documentació completa a què fan referència els apartats 2 i, si s’escau, 3 i 4.

7. El promotor del pla o programa, en qualsevol fase del procediment, pot contactar amb l’òrgan ambiental per a obtenir les dades que consideri rellevants per a la tramitació, i avançar així en l’intercanvi d’informació i en l’assoliment de consens pel que fa a objectius, alternatives i aspectes que s’hagin d’analitzar.

8. L’òrgan ambiental, un cop rebuda la documentació a què fan referència els apartats 2, 3 i 4, consulta les administracions públiques afectades sobre els eventuals efectes sobre el medi ambient que pot comportar el pla o programa en qüestió en relació amb les seves competències. Així mateix, els sol·licita que es pronunciïn sobre quin ha d’ésser l’abast i el grau d’especificació aplicable a l’eventual elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental sobre aquell pla o programa. Les administracions consultades han de fer arribar llur parer a l’òrgan ambiental en el termini d’un mes.

Article 16. Adopció de la decisió prèvia d’avaluació ambiental

1. L’òrgan ambiental, un cop transcorregut el termini de les consultes a les administracions afectades, en el termini d’un mes, decideix sobre la necessitat de sotmetre el pla o programa al procediment d’avaluació ambiental i emet la decisió prèvia d’avaluació ambiental.

2. La decisió prèvia d’avaluació ambiental ha d’ésser motivada i ha d’aplicar els criteris de l’annex 2, tenint en compte la informació i la documentació facilitades pel promotor i el resultat de les consultes fetes.

3. La decisió prèvia d’avaluació ambiental es notifica al promotor i es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els mitjans telemàtics de l’òrgan ambiental que en garanteixin la disponibilitat.

4. En cas que el pla o programa s’hagi de sotmetre a avaluació ambiental, l’òrgan ambiental ha de fer les actuacions següents:

a) Requerir el promotor perquè aporti l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar que estableix l’article 17.1. Aquest requeriment s’inclou en la notificació de la decisió prèvia d’avaluació ambiental.

b) Consultar, si cal, el públic interessat per tal que li faci arribar el seu parer sobre quin ha d’ésser l’abast i el grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa.

c) Elaborar, un cop rebuda la documentació del promotor i, si escau, finalitzades les consultes al públic interessat, el document de referència, amb el contingut establert per l’article 20.1; determinar les modalitats d’informació i consulta a què cal sotmetre l’informe de sostenibilitat ambiental, i identificar les administracions públiques afectades i el públic interessat, que han d’ésser consultats en aquella fase del procediment.

d) Notificar al promotor el document de referència i la resta de determinacions indicades per la lletra c, i també una còpia de la documentació rebuda en les consultes fetes sobre l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental. Aquesta notificació s’ha de fer en el termini d’un mes a comptar des que l’òrgan ambiental rep, completa, la documentació requerida al promotor i que ha finalitzat el període de consultes al públic interessat, si escau.

e) Posar a disposició pública el document de referència, la identificació de les administracions públiques afectades i del públic interessat i les modalitats d’informació i consulta a què s’ha de sotmetre l’informe de sostenibilitat ambiental.

Article 17. Inici del procediment d’avaluació ambiental de plans i programes

1. El promotor d’un pla o programa que ha d’ésser objecte d’avaluació ambiental d’acord amb el que disposa aquesta llei ha de trametre a l’òrgan ambiental un informe de sostenibilitat ambiental preliminar amb informació suficient sobre els aspectes que s’indiquen a continuació, adaptats a l’estadi d’elaboració en què es troba el pla o programa:

a) Els objectius principals i l’abast del pla o programa, el marc normatiu en què es desenvolupa, la vigència proposada, les relacions amb altres plans o programes i els instruments que el desenvoluparan.

b) La descripció dels aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i també de la seva probable evolució en el cas que no sigui aplicable el pla o programa.

c) Les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades d’una manera significativa.

d) Tot problema ambiental existent que es consideri transcendent per al pla o programa, i particularment, els problemes relacionats amb les zones d’importància ambiental i amb els espais naturals protegits designats d’acord amb la legislació sectorial.

e) Els objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, català o local que tinguin relació amb el pla o programa, inclosos els objectius de qualitat paisatgística que siguin aplicables d’acord amb els catàlegs i les directrius del paisatge.

f) Els criteris i els objectius ambientals proposats per a elaborar el pla o programa derivats de l’anàlisi dels aspectes a què fan referència les lletres a, b, c, d i e, que s’han de referir a tots els vectors ambientals afectats i s’han d’exposar d’una manera jerarquitzada en funció de la importància relativa que tenen, i que, en la mesura del que sigui possible, han d’anar acompanyats d’indicadors que permetin verificar-ne el compliment.

g) Si l’estadi d’elaboració en què es troba el pla o programa ho permet, la descripció i l’avaluació de les alternatives seleccionades, entre altres, de l’alternativa zero, amb un resum dels motius de la selecció i una descripció de la manera en què s’ha dut a terme l’avaluació. Aquesta avaluació ha d’incloure la verificació del compliment dels criteris i els objectius esmentats en la lletra f i, en aquest context, la justificació de la idoneïtat ambiental de l’alternativa que ha de considerar també els possibles efectes acumulatius amb altres plans o programes. S’han de descriure, així mateix, les dificultats que hagi trobat l’equip o el redactor o redactora de l’informe per tal d’aconseguir la informació requerida. La selecció de les alternatives en cas de propostes tecnològiques ha d’incloure un resum de l’estat de l’art de cadascuna i ha de justificar els motius de l’elecció respecte a les millors tècniques disponibles en cada cas.

h) La informació addicional que es consideri raonablement necessària per tal d’assegurar la qualitat de l’informe, tenint en compte els coneixements i els mètodes d’avaluació existents, el contingut i el grau d’especificació del pla o programa i la fase del procés de decisió en què es troba.

2. La documentació indicada en l’apartat 1 s’ha de lliurar en paper i se n’ha de facilitar una còpia en suport informàtic.

3. El promotor del pla o programa pot contactar en qualsevol fase del procediment amb l’òrgan ambiental per a obtenir les dades que consideri rellevants per a la tramitació, i avançar així en l’intercanvi d’informació i en l’assoliment de consens pel que fa a objectius, alternatives i aspectes que s’hagin d’analitzar.

Article 18. Consultes sobre l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental

1. L’òrgan ambiental identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat, que han d’ésser consultats sobre l’abast i el grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental.

2. L’òrgan ambiental pot ampliar la consulta a altres òrgans administratius, organitzacions o persones físiques o jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient.

3. L’òrgan ambiental fa les consultes per mitjans convencionals, telemàtics o per qualssevol altres mitjans que acreditin la realització de la consulta i, en tots els casos, ha de facilitar l’accés a la documentació presentada pel promotor.

4. Les administracions i, si escau, les entitats i les persones consultades poden fer arribar a l’òrgan ambiental llur parer sobre l’abast i el grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental, en el termini d’un mes.

Article 19. Intervenció del promotor en les consultes sobre l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental

1. Les consultes a què fa referència l’article 18 poden ésser dutes a terme conjuntament pel promotor i per l’òrgan ambiental.

2. Les consultes a què fa referència l’article 18 es poden dur a terme només pel promotor en els supòsits següents:

a) Si així és previst en les fases inicials del procediment substantiu per a elaborar i aprovar el pla o programa.

b) Si el promotor forma part de l’Administració de la Generalitat i ho comunica prèviament a l’òrgan ambiental.

3. Amb la finalitat que el promotor faci les consultes, l’òrgan ambiental tramet al promotor la relació d’administracions públiques afectades i de públic interessat i, si escau, altres entitats i persones que han d’ésser consultades. El promotor, un cop finalitzades les consultes, en remet el resultat a l’òrgan ambiental.

4. En el cas de plans de promoció privada, les actuacions que aquest article atribueix al promotor corresponen a l’òrgan responsable de la tramitació del procediment per a elaborar i aprovar el pla o programa, o la modificació.

Article 20. Document de referència de l’informe de sostenibilitat ambiental

1. Un cop finalitzada la fase de consultes a què fa referència l’article 18.1, o un cop rebuts els resultats de les consultes dutes a terme pel promotor d’acord amb l’article 18.3, l’òrgan ambiental elabora el document de referència. Aquest document determina el contingut de la informació que cal tenir en compte en l’informe de sostenibilitat d’acord amb les indicacions que estableix l’article 2.

2. El document de referència s’ha de notificar al promotor en el termini d’un mes des de la finalització de la fase de consultes o de la recepció dels resultats de les consultes quan les fa el promotor. La notificació ha d’incloure també la identificació de les administracions públiques afectades i del públic interessat i la determinació de les modalitats d’informació i de consulta a què cal sotmetre l’informe de sostenibilitat ambiental. En cas que l’òrgan ambiental hagi fet les consultes, ha d’incloure en la notificació una còpia de la informació rebuda. A més, hi pot incloure qualsevol altra informació que consideri convenient.

3. L’òrgan ambiental posa a disposició pública el document de referència, la identificació de les administracions públiques afectades i del públic interessat i les modalitats d’informació i de consulta a què s’ha de sotmetre l’informe de sostenibilitat ambiental.

Article 21. L’informe de sostenibilitat ambiental de plans i programes

1. El promotor d’un pla o programa, o d’una modificació, que s’ha de sotmetre a avaluació ambiental ha d’elaborar l’informe de sostenibilitat ambiental d’acord amb el que s’ha indicat en el document de referència.

2. L’informe de sostenibilitat ambiental ha de contenir les determinacions següents:

a) Els objectius i els requeriments ambientals per al pla o el programa.

b) La identificació, la descripció i l’avaluació de les alternatives raonables, tècnicament i ambientalment viables, inclosa, entre altres, l’alternativa zero, que tinguin en compte l’objectiu i l’àmbit d’aplicació geogràfic del pla o programa, i també els probables efectes significatius sobre el medi ambient que derivin de l’aplicació de l’alternativa elegida.

c) La informació suficient sobre els aspectes que s’indiquen en l’annex 3 i la informació que es consideri raonablement necessària per tal d’assegurar la qualitat de l’informe, tenint en compte els coneixements i mètodes d’avaluació existents, el contingut i el grau d’especificació del pla o programa i la fase del procés de decisió en què es trobi. Per tal de proporcionar la informació esmentada, el promotor pot emprar la informació que hagi pogut obtenir en altres fases del procediment d’elaboració del pla o programa, en l’elaboració d’altres plans o programes, o per una altra via d’acord amb la normativa vigent.

d) Justificar la incorporació en el pla o programa dels objectius i els criteris ambientals adoptats d’acord amb el document de referència a què fan referència els articles 16.3 i 20.2, per tal que les seves determinacions minimitzin els efectes adversos sobre el medi ambient i en potenciïn les repercussions favorables.

e) En els supòsits de jerarquia de plans, l’informe de sostenibilitat ambiental de cada pla ha de contenir la informació pertinent per tal de dur a terme l’avaluació ambiental que sigui més adequada, atenent el que es decideix en cadascun dels nivells, amb l’objectiu d’evitar-ne la repetició.

3. L’informe de sostenibilitat ambiental ha d’estar disponible en format paper i en suport informàtic; s’ha de redactar en termes accessibles i intel·ligibles per al públic i les administracions públiques, i ha de contenir un resum no tècnic de la informació sobre els aspectes que s’indiquen en l’annex 3.

4. L’informe de sostenibilitat ambiental ha de formar part de la documentació del pla o programa, o de la modificació.

Article 22. Plans i programes amb incidència exterior al territori de Catalunya

1. Si es considera que l’execució d’un pla o programa sobre el qual se segueix un procediment d’avaluació ambiental de plans o programes pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient d’estats membres de la Unió Europea, l’òrgan promotor o, si el pla o programa és de promoció privada, l’òrgan responsable del procediment per a elaborar-lo i aprovar-lo ha de trametre al ministeri competent en afers exteriors una comunicació per tal que es faci saber a l’estat membre la possibilitat d’obrir un període de consultes per tal d’estudiar els efectes esmentats i, si escau, acordar les mesures per a reduir-los o suprimir-los.

2. La comunicació que estableix l’apartat 1 s’ha de fer, com a norma general, en el mateix moment que s’obre el període de consultes i d’informació pública que disposa l’article 23 i, en tots els casos, sempre abans que s’aprovi el pla o programa. S’ha d’adjuntar a la comunicació la documentació següent:

a) Una còpia de la versió preliminar del pla o programa.

b) Una còpia de l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa.

c) Una memòria succinta on s’exposin d’una manera motivada els fets i els fonaments de dret que justifiquen la necessitat de fer saber a un altre estat membre el pla o programa de què es tracta. En la memòria, s’han d’identificar el representant o la representant de l’òrgan promotor del pla o programa o, si el pla o programa és de promoció privada, de l’òrgan responsable del procediment per a elaborar-lo i aprovar-lo i també el representant o la representant de l’òrgan ambiental, que, si escau, s’integraran a la delegació del ministeri competent en afers exteriors responsable de la negociació de les consultes transfrontereres.

3. La documentació a què fa referència l’apartat 2 ha d’ésser tramesa per l’òrgan promotor del pla o programa o per l’òrgan competent per a elaborar-lo o aprovar-lo al ministeri competent en afers exteriors quan aquest li comuniqui l’obertura d’un període de consultes transfrontereres promoguda per un estat membre susceptible d’ésser afectat per l’execució del pla o programa.

4. Als efectes del que disposen els apartats 1, 2 i 3, l’òrgan responsable de fer la comunicació o la tramesa ha de demanar a l’òrgan ambiental que designi la persona que el representarà, si s’escau, en la delegació del ministeri competent en afers exteriors responsable de la negociació de les consultes transfrontereres, i ha d’incloure aquesta designació en la comunicació o tramesa.

5. Els terminis que estableix la normativa reguladora dels procediments d’aprovació dels plans o programes, o les modificacions, resten suspesos fins que finalitzin les negociacions del procediment de consultes transfrontereres.

6. Si es considera que l’execució d’un pla o programa sotmès a un procediment d’avaluació ambiental de plans o programes pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient d’una altra comunitat autònoma, o si una altra comunitat autònoma així ho sol·licita, l’òrgan ambiental li ha de trametre, abans que s’aprovi, una còpia del projecte del pla o programa i de l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa. La participació li serà facilitada de la manera que estableix l’article 23.

Article 23. Consultes i informació pública sobre l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa

1. La versió preliminar de qualsevol pla o programa, o modificació, sotmès a avaluació ambiental d’acord amb aquesta llei i l’informe corresponent de sostenibilitat ambiental han d’ésser sotmesos pel seu promotor o per l’òrgan responsable del procediment per a elaborar-lo o aprovar-lo a consulta de les administracions públiques afectades i del públic interessat i a un tràmit d’informació pública durant un termini mínim de quaranta-cinc dies.

2. Sens perjudici de les indicacions que pot fer l’òrgan ambiental en definir les modalitats de consulta i d’informació en cada cas concret, ordinàriament s’ha d’aplicar el procediment següent:

a) L’obertura del tràmit de consultes s’ha de notificar individualment a les administracions públiques afectades i al públic prèviament identificat com a interessat.

b) L’anunci d’informació pública s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’ha de publicar en un diari de gran tiratge a Catalunya i en un altre d’àmbit local, en funció de l’àmbit supramunicipal o municipal al qual faci referència el pla o programa. Es poden emprar també els altres mitjans de publicitat que estableix la normativa sectorial aplicable al procediment d’elaboració del pla o programa.

c) En les notificacions de les consultes i en l’anunci d’informació pública s’han d’indicar on estan disponibles els documents que se sotmeten a consulta o a informació pública. En tots els casos, aquests documents han d’estar disponibles en els mitjans telemàtics de l’òrgan promotor o de l’òrgan responsable de la tramitació i l’aprovació, quan es tracti d’un pla o programa de promoció privada, o de l’òrgan ambiental que en garanteixin la disponibilitat.

Article 24. Elaboració de la memòria ambiental

1. El promotor, un cop transcorregut el període de consultes, incloses, si s’escauen, les transfrontereres, i d’informació pública, elabora la memòria ambiental, tenint en compte la documentació presentada i les informacions rebudes. Per a elaborar la memòria ambiental el promotor compta amb l’assistència i la col·laboració de l’òrgan ambiental.

2. La memòria ambiental ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta de pla o programa, o de modificació, i ha de contenir una menció específica de com s’han incorporat les determinacions del document de referència, de l’anàlisi de l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa i de com s’ha tingut en compte el resultat de les consultes i de la informació pública.

3. La memòria ambiental ha de contenir, a més del que estableix l’apartat 2, els aspectes següents:

a) Les determinacions finals que en matèria ambiental s’han d’incorporar a la proposta de pla o programa, o de modificació. En aquest sentit, el promotor, a partir dels impactes que s’hagin individualitzat en el procediment, ha d’establir:

Primer. Les mesures protectores, correctores i compensatòries.

Segon. Les directrius aplicables a l’avaluació ambiental dels instruments de desenvolupament posteriors del pla o programa.

Tercer. Les directrius aplicables a l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes específics que es derivin del pla o programa.

b) La manera de fer el seguiment ambiental posterior a l’aprovació del pla o programa, d’acord amb el que estableix l’article 29, i la periodicitat dels informes de seguiment.

Article 25. Acord de l’òrgan ambiental sobre la memòria ambiental

1. El promotor, un cop elaborada la memòria ambiental, l’ha de lliurar a l’òrgan ambiental, juntament amb la documentació següent:

a) Una còpia de la versió preliminar del pla o programa sotmesa a consultes i a informació pública, que ha d’incloure l’informe de sostenibilitat ambiental. No cal trametre aquesta còpia si ja s’ha lliurat abans.

b) Una còpia dels documents obtinguts en la fase de consultes i d’informació pública.

c) Una còpia del pla o programa que es preveu sotmetre a aprovació.

2. En el cas de plans o programes de promoció privada, la tramesa de la documentació a què fa referència l’apartat 1 correspon a l’òrgan responsable de la tramitació del procediment per a elaborar i aprovar el pla o programa.

3. L’òrgan ambiental examina la memòria ambiental i la documentació presentada pel promotor, sobre la base del contingut del document de referència i del resultat de les consultes i de la informació pública, per tal de verificar si la proposta de pla o programa integra adequadament els continguts que estableix l’article 24.

4. Si la memòria ambiental i la documentació presentada pel promotor integren adequadament els continguts que estableix l’article 24, l’òrgan ambiental ha de dictar una resolució en què manifesti el seu acord amb la memòria ambiental.

5. Si la memòria ambiental i la documentació presentada pel promotor no integren adequadament els continguts que estableix l’article 24 i les deficiències són esmenables, l’òrgan ambiental indica al promotor els aspectes concrets que considera que cal reflectir. La resolució es notifica al promotor o, si escau, a l’òrgan a què fa referència l’apartat 2 en el termini de tres mesos.

6. La resolució sobre la memòria ambiental no pot introduir noves determinacions respecte a les indicades en el document de referència, llevat que siguin conseqüència de les consultes i de la informació pública o de noves determinacions introduïdes en el pla o programa o que es tracti d’incorporar prescripcions derivades del compliment obligat de noves determinacions legals en matèria ambiental.

7. Correspon a l’òrgan competent per a aprovar el pla o programa prendre en consideració l’informe de sostenibilitat ambiental, la memòria ambiental del pla i l’acord de l’òrgan ambiental, per a adoptar la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació mitjançant una declaració específica en què, en cas de discrepàncies amb els resultats de l’avaluació ambiental, cal justificar-ne els motius i les mesures adoptades.

8. Si el promotor presenta la memòria ambiental un cop transcorreguts tres anys o més des que va rebre la notificació que conté el document de referència, l’òrgan ambiental ha de valorar la vigència de l’informe de sostenibilitat ambiental i ha d’indicar, si s’escau, al promotor la necessitat d’elaborar-ne un de nou o ha d’assenyalar els punts en els quals l’informe existent necessita ésser modificat.

Article 26. Competència per a dictar l’acord sobre la memòria ambiental

Correspon dictar la resolució que conté l’acord exprés sobre la memòria ambiental dels plans o programes, a què fan referència els apartats 3, 4 i 5 de l’article 25:

a) Al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient si l’aprovació dels plans o programes és assignada al Parlament, al Govern o a un altre conseller o consellera.

b) Al director o directora general competent en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes, en la resta de supòsits.

Article 27. Caràcter preceptiu de la memòria ambiental i incorporació del contingut en la proposta de pla o programa

1. La memòria ambiental del pla o programa amb l’acord de l’òrgan ambiental són requisits previs i indispensables per a l’aprovació vàlida d’un pla o programa, o d’una modificació, sotmesos a avaluació ambiental. El contingut íntegre de la memòria ambiental ha de formar part de la documentació que es lliuri a l’òrgan competent per raó de la matèria abans de l’aprovació definitiva del pla o programa, o de l’aprovació prèvia a la tramesa al Parlament.

2. El promotor ha d’incorporar les determinacions finals de la memòria ambiental, elaborada d’acord amb el que disposa aquesta llei, a la proposta de pla o programa, o de modificació.

Article 28. Publicitat dels plans i programes que han seguit una avaluació ambiental

1. El promotor d’un pla o programa, o una modificació, que ha seguit el procediment d’avaluació ambiental n’ha de notificar l’aprovació a l’òrgan ambiental així que tingui lloc. En la notificació ha de fer constar on està disponible la documentació indicada en l’apartat 2 i a quin òrgan específic s’ha encomanat el seguiment del pla o programa i, si escau, s’hi ha d’adjuntar la designació nominal del director o directora ambiental del pla o programa.

2. El promotor, mitjançant la publicació d’un edicte en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el butlletí oficial en què correspongui publicar el pla o programa, ha de posar a disposició de les administracions públiques afectades i de les persones físiques i jurídiques que hagin participat en els tràmits de consulta i de participació pública els documents següents, explicitant on estan disponibles per a consultar-los:

a) El pla o programa aprovat.

b) Una declaració que resumeixi de quina manera s’han integrat en el pla o programa els aspectes ambientals; com s’han pres en consideració l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa, els resultats de les consultes, el resultat, si s’escau, de les consultes transfrontereres i la memòria ambiental del pla o programa, i també les raons de l’elecció del pla o programa aprovats, en relació amb les alternatives considerades. Aquesta declaració ha de resumir, així mateix, les discrepàncies eventuals que hagin pogut sorgir en el procés d’avaluació ambiental.

c) Les mesures adoptades per al seguiment dels efectes en el medi ambient de l’aplicació del pla o programa.

d) Un resum no tècnic sobre la documentació continguda en les lletres b i c.

3. En el cas de plans o programes, o de modificacions, de promoció privada, les obligacions del promotor que estableix aquest article corresponen a l’òrgan responsable del procediment per a elaborar i aprovar el pla o programa.

Capítol V. Seguiment i supervisió ambientals dels efectes dels plans i programes

Article 29. Seguiment

1. El promotor del pla o programa és el responsable de dur a terme el seguiment dels efectes sobre el medi ambient que comporta l’aplicació o l’execució dels plans i programes. En els supòsits de plans i programes de promoció privada, el responsable d’aquest seguiment és l’òrgan responsable de la tramitació del procediment d’elaboració i d’aprovació del pla o programa.

2. L’òrgan ambiental corresponent participa en el seguiment ambiental dels plans i programes. A aquests efectes, en els supòsits en què la legislació sectorial que regula el pla o programa estableixi un òrgan específic de seguiment, aquest és l’encarregat de donar compte a l’òrgan ambiental dels informes de seguiment, amb la periodicitat que estableixi la memòria ambiental. En la resta de supòsits, atenent la transcendència del pla o programa, l’òrgan ambiental pot determinar, en la resolució a què fa referència l’article 25, la necessitat de designar un director o directora ambiental de seguiment del pla o programa o una comissió mixta de seguiment.

Article 30. Supervisió

1. L’òrgan ambiental és el responsable de la supervisió dels efectes ambientals de l’aplicació dels plans i programes, de rebre els informes periòdics de seguiment i d’identificar amb promptitud els efectes adversos no previstos per tal que es puguin adoptar les mesures compensatòries o de reparació adequades, que s’han de notificar sempre al promotor. La tasca de supervisió s’ha d’adaptar a les necessitats del pla o programa específic.

2. Si en el marc de les tasques de supervisió s’adverteix la desviació o l’incompliment de les determinacions ambientals incorporades en el pla o programa, o apareixen efectes adversos addicionals no previstos, es poden convocar comissions paritàries entre el promotor i l’òrgan ambiental per a determinar les actuacions que s’han de dur a terme.

Disposicions addicionals

Primera. Guies per a facilitar l’execució i la qualitat del procés d’avaluació ambiental

El departament competent en matèria de medi ambient ha d’elaborar guies metodològiques i instruccions tècniques per a facilitar l’execució del procés d’avaluació ambiental, que s’han de posar a disposició dels promotors.

Segona. Contingut dels estudis d’impacte ambiental de projectes o d’activitats

1. El procediment d’avaluació ambiental de plans i programes s’entén sens perjudici de l’avaluació d’impacte ambiental que és aplicable a projectes i activitats regulada per la legislació específica d’incorporació de la Directiva 85/337/CEE del Consell, del 27 de juny, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.

2. En el cas de projectes o d’activitats que desenvolupin plans o programes que s’hagin sotmès al procediment d’avaluació ambiental de plans i programes d’acord amb aquesta llei, l’estudi d’impacte ambiental que s’ha d’elaborar ha de recollir, necessàriament, les determinacions ambientals que estableix el pla o programa.

Tercera. Compatibilitat dels instruments d’avaluació ambiental

1. No es requereix en cap cas una duplicitat d’avaluacions en matèria ambiental quan són exigides tant des de la normativa sectorial com des de la normativa general d’avaluació ambiental de plans i programes que regula aquesta llei.

2. Els plans i els programes respecte dels quals és exigible la tramitació d’un procediment d’avaluació ambiental en virtut del que disposa aquesta llei, i que poden ésser sotmesos, a més, a un altre tipus de procediment d’avaluació ambiental en virtut de la seva normativa sectorial, han de seguir únicament el procediment d’avaluació ambiental que estableix aquesta llei, les disposicions de la qual prevalen en cas de contradicció amb el que estableixen els procediments d’avaluació sectorials.

3. No és aplicable el que disposa l’apartat 2 si un instrument de planejament ha de seguir una avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la normativa vigent i les actuacions que s’hi estableixen són executables directament sense requerir el desenvolupament de projectes d’obres posteriors. En aquests supòsits, s’ha d’aplicar únicament el procediment d’avaluació d’impacte ambiental. Igualment, si els plans o programes es refereixen a zones d’àmbit territorial reduït, l’òrgan ambiental pot decidir, cas per cas, que, en tant que ja requereixen seguir una avaluació d’impacte ambiental específica, no els és exigible dur a terme addicionalment una avaluació ambiental del pla o programa de les que regula aquesta llei.

4. Les infraestructures que formen part de plans sectorials que han estat objecte d’avaluació ambiental, d’acord amb la normativa d’avaluació ambiental, només s’han de sotmetre a un nou procés d’avaluació com a conseqüència de l’elaboració i l’aprovació de plans d’ordenació urbanística o territorial pel que fa a:

a) Els aspectes que no han estat objecte d’avaluació en la planificació sectorial.

b) Els aspectes que no recullen íntegrament les determinacions de la resolució sobre la memòria ambiental del pla o programa sectorial.

Quarta. Manca de coincidència entre l’òrgan promotor i l’òrgan responsable de la tramitació

En el cas de plans i programes de promoció pública en què l’òrgan promotor no coincideix amb l’òrgan responsable de la tramitació del procediment per a elaborar i aprovar el pla o programa, correspon a aquest darrer dur a terme les mateixes actuacions que aquesta llei li atribueix en el supòsit de plans i programes de promoció privada.

Cinquena. Avaluació ambiental del planejament urbanístic

L’avaluació ambiental del planejament urbanístic es regula per la legislació urbanística en els aspectes relatius al contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental i el seu procediment, sens perjudici dels aspectes següents:

a) L’avanç dels plans urbanístics subjectes a avaluació ambiental s’ha de trametre simultàniament a l’òrgan ambiental i al departament competent en matèria d’urbanisme.

b) L’òrgan ambiental ha de dur a terme les consultes sobre l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i la notificació al promotor del document de referència, en el termini de dos mesos. L’òrgan promotor del pla pot dur a terme aquestes consultes si forma part de l’Administració de la Generalitat i ho comunica prèviament a l’òrgan ambiental.

c) El departament competent en matèria d’urbanisme ha de lliurar, en el termini d’un mes, un informe urbanístic i territorial que inclogui la valoració de l’adequació de l’avanç del pla a la legislació urbanística vigent, a les directrius del planejament territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.

d) L’informe urbanístic i territorial, que estableix la lletra c, s’ha d’incorporar com a annex al document de referència.

e) Són aplicables als plans urbanístics que han seguit una avaluació ambiental les exigències de publicitat que estableix l’article 28, a més de les que estableix la legislació urbanística.

Sisena. Ampliació dels terminis de tramitació

Els terminis per a adoptar la decisió prèvia d’avaluació ambiental, per a emetre el document de referència i per a adoptar l’acord sobre la memòria ambiental es poden ampliar en un mes en cas que coincideixin totalment o parcialment amb el mes d’agost.

Setena. Accés electrònic dels ciutadans als serveis públics

Els procediments descrits en aquesta llei s’han d’adaptar als preceptes de la Llei de l’Estat 11/2007, del 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, tan bon punt es disposi dels mitjans tècnics necessaris.

Vuitena. Avaluació ambiental de les activitats de producció d’energia eòlica i de les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica

1. Les activitats de producció d’energia eòlica i les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica no estan subjectes als règims d’intervenció administrativa de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i s’han d’autoritzar per mitjà del procediment administratiu que es determini específicament per reglament i que ha d’unificar l’actuació administrativa en matèria energètica, ambiental i urbanística.

2. L’avaluació ambiental de les activitats de producció d’energia eòlica i de les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica s’ha de dur a terme dins el procediment d’autorització administrativa, d’acord amb la normativa vigent.

Novena. Qualificació dels professionals

Tots els professionals que intervinguin en la preparació i la redacció dels documents a què fa referència aquesta llei han de tenir la titulació i les facultats adequades per a complir les tasques encomanades. La identitat i la titulació dels professionals que hi intervenen han de constar, en tots els casos, en l’expedient de tramitació de la figura de què es tracti.

Disposicions finals

Primera. Autorització per a desplegar la Llei

S’autoritza el Govern per a dictar les disposicions necessàries per a desplegar aquesta llei i dur a terme l’aplicació ambiental en els termes establerts per aquesta llei i per a adaptar-ne i actualitzar-ne els annexos.

Segona. Adequació de la normativa sectorial

La normativa sectorial reguladora de l’elaboració i l’aprovació de plans i programes s’ha d’adequar al que estableix aquesta llei amb relació al procés d’avaluació ambiental, sens perjudici de l’obligació immediata de dur a terme un procés d’avaluació ambiental pel que fa als plans i programes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei i en els termes que estableix.

Tercera. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Annex 1. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental

1. Instruments de planejament territorial:

a) El Pla territorial general.

b) Els plans territorials parcials.

c) Els plans directors territorials.

d) Altres plans territorials sectorials no especificats en l’apartat 3.

e) Els plans comarcals de muntanya.

2. Instruments de planejament urbanístic:

a) Els plans d’ordenació urbanística municipal.

b) Els plans parcials urbanístics de delimitació.

c) El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a les activitats de càmping i també el planejament urbanístic derivat que es formuli per a la implantació en sòl no urbanitzable d’equipaments i de serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d’instal·lacions i d’obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d’estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària. Els plans en què, per les característiques i la poca entitat, es constati, sense necessitat d’estudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius en el medi ambient no estan subjectes a avaluació ambiental. A aquests efectes, el promotor ha de presentar una sol·licitud a l’òrgan ambiental, en la fase preliminar de l’elaboració del pla o programa, per tal que aquest, per mitjà d’una resolució motivada, declari la no-subjecció del pla o programa a avaluació ambiental. El termini per a adoptar i notificar la resolució és d’un mes des de la presentació de la sol·licitud. Si l’òrgan ambiental no notifica la resolució d’exempció d’avaluació en aquest termini, s’entén que la sol·licitud ha estat desestimada.

d) Els plans i els programes que estableixen el marc per a la futura autorització de projectes i d’activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental.

3. Plans i programes sectorials:

3.1. Agricultura

a) El Pla de regadius de Catalunya.

b) Els plans de desenvolupament rural.

3.2. Silvicultura

a) El Pla general de política forestal de Catalunya.

b) Els plans d’ordenació dels recursos forestals.

3.3. Energia

a) El Pla d’energia de Catalunya.

b) El Pla d’implantació de l’energia eòlica.

3.4. Transport i mobilitat

a) El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya.

b) El Pla d’aeroports i heliports de Catalunya.

c) El Pla de ports de Catalunya.

d) Les Directrius nacionals de mobilitat.

e) Els plans directors de mobilitat.

f) Els plans específics de mobilitat.

g) Els plans de mobilitat urbana.

h) Els plans directors d’aeroports.

i) El Pla de transport de viatgers.

3.5. Gestió de residus

a) El Pla territorial sectorial de residus municipals.

b) El Programa de gestió de residus municipals.

c) El Pla comarcal de gestió de residus municipals.

d) El Pla municipal de gestió de residus municipals.

e) El Programa de gestió de residus industrials.

f) El Programa de gestió de residus de la construcció.

g) El Programa de gestió de dejeccions ramaderes.

h) Els plans comarcals de gestió de les dejeccions ramaderes.

3.6. Gestió de recursos hídrics

a) El Programa de mesures.

b) Els plans i els programes de gestió específics.

3.7. Ocupació del domini públic maritimoterrestre: els plans d’ordenació de platges.

3.8. Telecomunicacions: el Pla d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i de radiocomunicació.

3.9. Turisme: el Pla de turisme de Catalunya.

3.10. Equipaments comercials: el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials.

3.11. Espais naturals i biodiversitat

a) El Pla d’espais d’interès natural.

b) El Pla territorial sectorial de connectors ecològics.

c) Els plans de prevenció d’incendis en espais naturals de protecció especial.

d) Els plans d’actuació en zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric.

Annex 2. Criteris que s’han de seguir per a adoptar la decisió prèvia d’avaluació ambiental de plans i programes

Per tal d’adoptar la decisió prèvia d’avaluació ambiental de plans i programes, cal tenir en consideració:

1. Les característiques dels plans i programes, tenint en compte, especialment, els aspectes següents:

a) Si constitueixen un marc per a projectes i altres activitats respecte a la ubicació, les característiques, les dimensions, les condicions de funcionament o l’assignació de recursos.

b) Si influeixen en altres plans o programes, inclosos els que estan jerarquitzats.

c) L’adequació del pla o programa per a la integració d’aspectes ambientals, amb l’objectiu fonamental de promoure el desenvolupament sostenible.

d) Els problemes ambientals significatius per a aquest pla o programa.

e) L’adequació del pla o programa per a l’aplicació de la legislació comunitària en matèria ambiental.

2. Les característiques dels efectes i de la zona d’influència probable, considerant, en particular, els trets següents:

a) La probabilitat, la durada, la intensitat o el grau, la freqüència i la reversibilitat dels efectes.

b) El caràcter acumulatiu dels efectes.

c) El caràcter transfronterer dels efectes.

d) Els diferents riscos que poden afectar les persones o el medi ambient.

e) La magnitud i l’abast en l’espai dels efectes (zona geogràfica i volum de la població que es poden veure afectades).

f) El valor i la vulnerabilitat de la zona probablement afectada a causa dels factors següents:

Primer. La població humana afectada pels riscos de protecció civil.

Segon. El patrimoni natural, la diversitat biològica, les característiques naturals especials o el patrimoni cultural de la zona.

Tercer. La superació de nivells o valors límit de qualitat del medi ambient.

Quart. L’explotació intensiva de la terra.

Cinquè. Els efectes en els espais naturals protegits en l’àmbit català, estatal, comunitari o internacional.

Annex 3. Contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o el programa

1. L’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa ha de contenir, d’acord amb l’article 21, la informació següent:

a) Un esbós del contingut i els objectius principals del pla o programa, el marc normatiu en què es desenvolupa, la vigència proposada, les relacions amb altres plans o programes i els instruments que el desenvoluparan.

b) La descripció dels aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i també de la seva probable evolució en cas de no aplicar el pla o programa.

c) Les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades d’una manera significativa.

d) Tot problema ambiental existent que es consideri transcendent per al pla o programa i, particularment, els problemes relacionats amb les zones d’importància ambiental i amb els espais naturals protegits designats d’acord amb la legislació aplicable.

e) Els objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, català o local que tinguin relació amb el pla o programa, inclosos els objectius de qualitat paisatgística que siguin aplicables d’acord amb els catàlegs i les directrius del paisatge.

f) Els criteris i els objectius ambientals adoptats per a l’elaboració del pla o programa derivats de l’anàlisi dels aspectes a què fan referència les lletres a, b, c, d i e, els quals han d’ésser congruents amb els fixats pel document de referència emès prèviament per l’òrgan ambiental, s’han de referir a tots els vectors ambientals afectats, s’han d’exposar d’una manera jerarquitzada en funció de la seva importància relativa i, en la mesura que es pugui, s’han d’acompanyar d’indicadors que en permetin verificar el compliment.

g) La descripció i l’avaluació de les alternatives seleccionades, entre altres, de l’alternativa zero, amb un resum dels motius de la selecció i una descripció de la manera en què s’ha dut a terme l’avaluació. Aquesta avaluació ha d’incloure la verificació del compliment dels criteris i els objectius esmentats en la lletra f i, en aquest context, la justificació de la idoneïtat ambiental de l’alternativa, que ha de tenir en compte també els possibles efectes acumulatius amb altres plans o programes. S’han de descriure, així mateix, les dificultats que hagi trobat l’equip o el redactor o redactora de l’informe, com poden ésser les deficiències tècniques o la manca de coneixements i experiència, per a aconseguir la informació requerida. La selecció de les alternatives en cas de propostes tecnològiques ha d’incloure un resum de l’estat de l’art de cadascuna i ha de justificar els motius de l’elecció respecte a les millors tècniques disponibles en cada cas.

h) Els probables efectes significatius del pla o programa (secundaris, acumulatius, sinergètics, a curt, mitjà o llarg termini, permanents, temporals, positius i negatius) sobre el medi ambient i la metodologia emprada per a analitzar-los, inclosos aspectes com el patrimoni, la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua, l’aire, l’energia, els factors climàtics, els béns materials, el patrimoni cultural, inclòs el patrimoni històric, el patrimoni geològic, el paisatge i la interrelació entre tots aquests aspectes.

i) Les mesures previstes per tal de prevenir, reduir i, en tant que sigui possible, compensar tots els efectes negatius importants en el medi ambient que es puguin derivar de l’aplicació del pla o programa. S’hi han d’incloure les determinacions ambientals necessàries per a orientar la formulació i l’avaluació dels plans i programes previstos per al seu desenvolupament.

j) Si els documents econòmics financers del pla o programa no ho especifiquen, un informe sobre la viabilitat econòmica de les alternatives i de les mesures dirigides a prevenir-ne, reduir-ne o pal·liar-ne els efectes negatius.

k) Una descripció de les mesures previstes per a fer el seguiment del pla o programa i supervisar-lo de conformitat amb el que estableix el capítol V.

l) Una avaluació global del pla o programa, amb la justificació detallada del compliment dels criteris i els objectius ambientals adoptats i de la manera en què aquests i qualsevol aspecte ambiental s’han tingut en compte.

m) Un document de síntesi o de resum en termes fàcilment comprensibles de la informació facilitada en els epígrafs precedents.

2. L’informe de sostenibilitat ambiental ha de contenir també la informació següent, si no s’ha desenvolupat en altres documents del pla o programa i les característiques específiques d’aquests ho fan necessari per a complir els objectius fixats per l’article 1:

a) Un estudi sociodemogràfic de la població de l’àrea d’influència.

b) La descripció de les zones habitades properes o futures, les distàncies crítiques i l’anàlisi dels factors de risc per a la salut de les poblacions limítrofes, segons llur naturalesa.

c) Una valoració integral de la incidència del projecte sobre factors com els moviments de població, la implantació d’activitats o la necessitat de noves infraestructures, entre altres.

d) Un informe relatiu a l’ocupació i a les inversions previstes.

3. El contingut i el nivell de detall de l’informe de sostenibilitat ambiental s’han de desenvolupar, d’acord amb el document de referència, en funció del tipus i l’escala del pla o programa subjecte a avaluació, per a evitar que resultin propis d’altres instruments de major o menor amplitud o detall.

Palau del Parlament, 15 d’abril de 2009

El secretari tercer El president del Parlament

Jordi Miralles i Conte         Ernest Benach i Pascual

 

Font d'informació: DOGC 5374 de 07/05/2009

URBAWEB utilitza Cookies per oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues navegant al lloc web, considerem que acceptes el seu ús.