Conceptes bàsics d' urbanisme

Principis generals de l' actuació urbanística

on .

L’article 149.5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006, estableix les competències que en matèria d’urbanisme assumeix la Generalitat de Catalunya i estableix els seus principis rectors, que després són desenvolupats pels articles 3 al 13 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant TRLUC).

Aquest principis generals són els següents:

  • Principi del desenvolupament urbanístic sostenible (art. 3 TRLUC): s’estableix una utilització racional del territori i del medi ambient. Es tracta, en definitiva, de fer compatible el creixement urbanístic i la preservació de tot tipus de recursos naturals. Es el reconeixement de la preocupació que existeix sobre el medi ambient.
  • Participació en les plusvàlues (art. 4 TRLUC): l’actuació urbanística por generar unes plusvàlues, a les quals té dret a participar la comunitat, i que són regulades per la llei.
  • Exercici del dret de propietat (art. 5 TRLUC): el dret a la propietat és un principi constitucional, però que s’ha de veure modulat per la seva funció social, es a dir que aquest dret no és il·limitat i el seu contingut ve definit per la pròpia llei.
  • Inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de terrenys i construccions (art. 6 TRLUC): només es generarà una possible indemnització per la seva limitació en aquells casos expressament regulats per la legislació.
  • Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues (art. 7 TRLUC): en l’execució del planejament, i dins els àmbits que al efecte s’estableixin, els propietaris han de participar de forma equitativa en les càrregues i en els beneficis, que es realitzarà mitjançant el projecte de reparcel·lació.
  • Publicitat i participació en els processos de planejament i gestió urbanística (art. 8 TRLUC): s’han de fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació en els processos urbanístics.
  • Directrius per al planejament urbanístic (art. 9 TRLUC): s’estableixen les directrius bàsiques a l’hora de redactar el planejament urbanístic, entre les que cap destacar la no urbanització de zones inundables; la preservació dels valors paisatgístics i del patrimoni cultural; la no urbanització de terrenys de pendents superior al 20%; i la no urbanització de zones afectades per incendis.
  • Regles d’interpretació del planejament urbanístic (art. 10 TRLUC): Els dubtes en la interpretació del planejament sempre s’han de resoldre en base als criteris de menor edificabilitat i de major dotació per a espais públics i protecció ambiental.
  • Nul·litat de les reserves de dispensació (art. 11 TRLUC): les reserves de dispensació son normes o actes de l’administració per les que s’eximeix d’una obligació o s’autoritza una activitat concreta a un particular, que és exigida o prohibida a la generalitat dels ciutadans.
  • Acció pública (art. 12 TRLUC): és el dret que té qualsevol ciutadà per exigir el compliment de la legislació o el planejament urbanístic, davant els òrgans administratius o jurisdiccionals, tingui o no un interès directe sobre l’assumpte que reclama el seu compliment.
  • Jerarquia normativa i coherència del planejament urbanístic (art. 13 TLUC): cada planejament ha d’estar subordinat al de categoria superior i els instruments de gestió urbanística no poden infringir el pla que els informa.

URBAWEB utilitza Cookies per oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues navegant al lloc web, considerem que acceptes el seu ús.