regim

Articles Tagged ‘regim’

Classificació del sòl

La classificació del sòl a través del planejament general estableix les diferents categories de sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

Sòl urbà
Són aquells terrenys sotmesos al procés d'integració del teixit urbà i compten amb tots el serveis urbanístics bàsics (xarxa viària, aigua potable, sanejament, suministrament elèctric) o bé són compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys 2/3 parts de llur superfície edificable.

Constitueixen el sòl urbà, els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d'urbanització que aquest determina. Poden distingir entre:

  • Sòl urbà consolidat (SUC): és tot terreny que tingui la condició de solar apte per l'edificació i compta amb els serveis urbanístics, tenen assenyalades alineacions i rasants i només manca completar la urbanització. Abasta aproximadament el 4,26 % de la superfície del territori de Catalunya.
  • Sòl urba no consolidat (SNC): és tot terreny que no te la condició de solar i no ha arribat a tenir una configuració definitiva.
    Abasta aproximadament el 0,22 % de la superfície del territori de Catalunya.
    Drets i deures dels propietaris en SU

Drets:
- Completar la urbanització, edificar quan sigui solar segons planejament vigent.
- Executar o acabar les obres d'urbanització perquè els terrenys assoleixin la condició de solar.
- Poden executar simultàniament les obres d'edificació i urbanització o reurbanització.
- Poden fer constar les condicions d'edificació en el Registre de la Propietat, i en qualsevol cas, sempre en les escriptures.
- Com a norma general, tenen dret al 90% de l'aprofitament urbanístic en SNC.
Excepcions:
- En les àrees residencials estratègiques (ARE), el percentatge es pot reduir fins el 85%.
- En les modificacions del planejament general, quan es delimiti un nou sector de planejament , o un nou polígon d’actuació, o es modifiqui un d’existent i aquesta modificació comporti un increment del sostre edificable, el percentatge mínim és un 85%.

Deures en SUC:
- Els propietaris han d'assumir les despeses i els terminis vigents d'edificació.
- Han de cedir gratuïtament el 10% d'aprofitament urbà.
- Han de executar si s'escau, la urbanització per obtenir condició de solar, amb repartiment equitatiu de càrregues i beneficis.
- Urbanitzar, quan és necessari, i edificar en els terminisfixats.

Deures en SNC:
- Repartir equitativament els beneficis i càrregues derivats del planejament.
- Participar en les despeses d'implantació d'infraestructures de transport, quan ho requereixi la promoció urbanística.
- Cedir de forma obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament el sòl reservat pels sistemes.
- Cedir de forma obligatòria i gratuïta a l’administració actuant el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic del sector, amb les excepcions de :
- Les ARE, fins al 15%

En les modificacions del planejament general, quan es delimiti un nou sector de planejament, o un nou polígon d’actuació, o en el cas d’una reordenació general d’un sector existent que comporti la transformació global dels usos, del 15 al 20% del total de l’aprofitament de l’àmbit quan es modifiqui un d’existent i aquesta modificació comporti un increment del sostre edificable, de la densitat de l’ús industrial, de la intensitat de l’ús industrial o la transformació dels usos de determinades parcel·les, el 10% de la cessió ordinària del sector + del 15 al 20% de l’increment de l’aprofitament.

- Costejar i executar la urbanització i les connexions amb els sistemes generals.
- Participar en les despeses d'implantació d'infraestructures de transport, quan ho requereixi la promoció urbanística
- Edificar els solars en els terminis establerts, inclosos els habitatges de protecció pública, HPP.
- Conservar les obres d'urbanització en els supòsits que s'hagi assumit voluntariament aquesta obligació o ho imposi el POUM o PAUM.

Sòl urbanitzable
Són aquells terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal considera necessaris per a garantir el creixement de la població i l'activació econòmica del territori.

El sòl urbanitzable ha de ser proporcionat a les previsions de creixement de cada municipi. Poden distingir entre: delimitat i no delimitat.

  • Sòl urbanitzable delimitat (SUD), és aquell que per al seu desenvolupament i transformació urbanística cal la formulació, tramitació i aprovació d’un PPU.
    Abasta el 1,69 % de la superfície del territori de Catalunya.
  • Sòl urbanitzable no delimitat (SND)
    Abasta el 0,48 % de la superfície del territori de Catalunya.

- La seva transformació es fa mitjançant un PPU de delimitació.
- Mentre no es delimiti el règim, es considera igual al del SNU.

Drets i deures dels propietaris en sòl urbanitzable

Drets en SUD:
- Dret a usar, gaudir i disposar de la seva propietat.
- Promoure la transformació urbanística del sector mitjançant un PPU o un PPU de delimitació, per aconseguir la condició de solar i edificar (l’administració ha d’aprovar el planejament derivat però el propietari en pot tenir la iniciativa. La iniciativa del planejament general però és única de l’administració)
- Dret al 85% de l’aprofitament urbanístic.

Deures en SUD:
-Els mateixos que els dels sòl urbà (SUC i SUNC).
- Repartir equitativament els beneficis i càrregues derivats del planejament.
- Cedir de forma obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament el sòl reservat pels sistemes urbanístics generals i locals inclosos en l'àmbit d'actuació.
- Costejar, i si s'escau executar, la urbanització.
- Cedir de forma obligatòria i gratuïta a l’administració actuant el sòl corresponent al 15% de l’aprofitament urbanístic del sector.
- Costejar la urbanització i en el seu cas, executar-la.
- Costejar i executar les infraestructures de connexió amb els sistemes urbanístics generals exteriors i participar en les despeses d'implantació d'infraestructures de transport, quan ho requereixi la promoció urbanística
- Edificar els solars en els terminis establert, inclosos els habitatges de protecció pública, HPP.

Tipus d'habitatge que rep ajuts econòmics, destinat a sectors de la població com la gent jove o gent gran.
La reserva mínima de sòl per a la construcció d'HPP és:
30% del sostre residencial de nova implantació en SU y en SUZ (20% HPO en règim especial i general + 10% HPO de preu concertat)

Drets en SND:
- Mentre no sigui classificat com a delimitat té els mateixos drets que el sòl no urbanitzable.

Deures en SND:
- Els mateixos deures que els de SNU.

Sòl no urbanitzable
És l' espai lliure de processos urbans, i que esdevé majoritari en el territori.

En aquest s'engloben totes les activitats i sistemes relacionats amb el medi en tant que tenen interès connector, paisatgístic, forestal, agrari o d’altre tipus, i amb l’objecte de garantir un desenvolupament urbanístic sostenible.
El sòl no urbanitzable abasta aproximadament el 93,35 % de la superfície del territori de Catalunya.

Els objetius segons el planejament territorial són:
- Ordenar les implantacions sobre el territori.
- Atraure l'activitat econòmica als espais idonis i garantir la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible.

Es pot destinar a activitats d'interès públic, tal com equipaments amb caràcter esportiu, cultural, religiós i d'educació.
Les activitats admeses més freqüents en sòl no urbanitzable són:
- Les obres de construcció i d'edificació de nova planta, i les d'ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d'edificis, construccions i instal·lacions ja existents.
- Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanació en qualsevol classe de sòl.
- L'extracció d'àrids i l'explotació de pedreres.
- L'acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.
- La construcció o la instal·lació de murs i tanques.
- L'obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.
- Activitats esportives: hípiques, circuït de motocross, paintball.
- La instal·lació d'hivernacles o instal·lacions similars.
- Càmpings, hotels, turisme rural, restauració.
- Explotacions ramaderes, magatzems agrícoles
- La tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d'arbres aïllats.
- La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.
- La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres de similars i la col·locació d'antenes o dispositius de telecomunicacions de qualsevol tipus.

Resten sotmesos únicament a llicència municipal les construccions per a activitats agrícoles, si no superen qualsevol dels llindars que estableixi el planejament o els següents:
- Ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats o alçada màxima de 10 metres.
- Les construccions i instal·lacions vinculades a l’execució,el manteniment i el funcionament de les obres públiques.
- Els projectes que només comportin obres de conservació, d'adequació, de millora o de manteniment de les construccions existents efectivament destinades a usos admesos per la Llei.

Construccions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o forestal:
- Les construccions o instal·lacions destinades específicament a la cria d'animals o bé al conreu d'espècies vegetals.
- Les construccions destinades a la guarda de la maquinària i altres estris al servei de les activitats forestals, de cria d'animals o de conreu d'espècies vegetals.
- Les construccions destinades a l'emmagatzematge, conservació, manipulació, envasat i transformació de productes, així com les destinades a la prestació de serveis, sempre que els esmentats productes i serveis s'hagin originat o tinguin com a destinació, respectivament i exclusivament, una unitat d'explotació agrícola o ramadera o un conjunt d'unitats d'explotació, integrades sota una direcció empresarial comuna i sempre que els terrenys objecte de la construcció formin part de l'esmentada unitat d'explotació o de l'esmentat conjunt.
- Les construccions destinades a l'emmagatzematge, conservació i prestació de serveis propis dels centres de jardineria, sempre que en la finca es desenvolupin les activitats de conreu o viver d'espècies vegetals (Art. 48.1 RLU).

Argument favorable per a l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en sòl no urbanitzable:
- Que siguin d’interès públic.
- La reutilització i millora d’edificis existent.
- Que aportin qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic.

Drets i deures dels propietaris en SNU

Drets en SNU:
- Dret a usar, gaudir i disposar de la seva propietat preservant els recursos naturals o valors agrícoles del terreny.
- Reconstruir i rehabilitar masies o cases rurals, incloses en el catàleg municipal, per a usos d'habitatges, hoteler, turisme rural i activitats educatives.
- S'admeten noves construccions pròpies d'una activitat rústica (entre d'altres l'explotació de recursos naturals)
- Pot ser destinat a activitats d'interès públic, activitats esportives, culturals, oci, educació, equipaments, etc. (usos admissibles segons l’article 47 del TRLUC)

Deures en SNU:
- Estan prohibides les parcel·lacions urbanístiques, els terrenys estan sotmesos a la legislació agrària.
- Les masies i cases rurals catalogades han de respetar el volum edificat preexistent, l’autorització de les obres i usos està subjecte als procediments dels articles 48 i 49 del TRLUC, i a l’obtenció de llicència.)
- Costejar i executar les obres necessàries per a conservar i restaurar el sòl, les mesures correctores que es determinin d’acord amb el planejament i, si s’escau, les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis.
- Cedir a l’administració aquestes infraestructures i el sòl a incorporar al domini públic.

Informació Territorial d' interès

Informació de classificació del sòl de les comarques i àmbits funcionals de Catalunya

classificacio

L' Institut d' Estudis Territorials (IET), ha publicat unes làmines que ofereixen informació gràfica i sintètica sobre els aspectes actuals territorials.
Làmina: Classificació del sòl dels municipis catalans.

Font d’informació i autor: IET.cat

Fent clic a la imatge, pot baixar-se la làmina en format PDF 208 kb

 

Planejament

El planejament urbanístic és la disciplina de planificació de l' ús del sòl.

Predetermina com i quins han de ser els espais, les construccions públiques i privades i les infraestructures.
Des de Urbaweb volem ajudar-te a entendre els conceptes bàsics de planejament general i les figures de planejament derivat.
El règim urbanístic del sòl: classificació i qualificació.
Figures de planejament | URBAWEB

Plans urbanístics

Els plans urbanístics són els diferents instruments del Govern de la Generalitat per dur a terme la seva política de planejament territorial.

Sistemes de planejament | Urbaweb

Planificació Territorial

La Planificació Territorial està ordenada jeràrquicament (art. 5.1 de la Llei 1/1995)

Planificació Territorial || URBAWEB

Pla Territorial General de Catalunya
És l'instrument que defineix els objectius d’ equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir que la ciutadania tingui uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l’ àmbit territorial on visquin. D' àmbit d’aplicació a tot el territori de Catalunya.
Criteris per al Planejament Territorial

Pla Territorial General de Catalunya

Plans Territorials Parcials
Són els instruments per a definir els objectius d'equilibri d'una part del territori de Catalunya i el marc orientador de les accions que s'hi emprendran per tal d'avançar cap a una determinada visió de futur.

Plans Directors Territorials
Són plans d'àmbit inferior a l'àmbit dels plans territorials parcials. Com a mínim, han de tenir caràcter supramunicipal i poden comprendre municipis pertanyents a diferents àmbits de planificació.

Pla director territorial de l'Empordà
Pla director territorial de l'Alt Penedès
Pla director territorial de la Garrotxa

Plans Territorials Sectorials
Abasten tot el territori i constitueixen el desenvolupament territorial d'un sector segons el marc global i les directrius establertes al Pla Territorial General.

  • Plans territorials sectorials de mobilitat

Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya
Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012)
Pla de ports de Catalunya (2007-2015)
Pla d'infraestructures del transport (2006-2026)

  • Plans territorials sectorial ambientals

Pla d'espais d'interès natural (PEIN)
Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya
Pla de l'energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020
Pla general de política forestal 2014-2024

  • Altres plans sectorials

Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya
Pla territorial sectorial d'equipaments comercials

Planejament Urbanístic Generalexplicat amb més detall a la secció planejament urbanístic general

Plans Directors Urbanístics
Són instruments de la planificació urbanística del territori en coherència amb el planejament territorial iestableixen les directrius per coordinar l' ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal.

PDU del Circuit Barcelona - Catalunya PDU del Circuit Barcelona - CatalunyaPDU del Circuit Barcelona - Catalunya PDU del Circuit Barcelona - Catalunya
PDU del Delta del LlobregatPDU del Delta del LlobregatPDU del Delta del Llobregat
PDU per a la delimitació i ordenació del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès
PDU per al desenvolupament d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les comarques de l'Alt i el Baix Penedès
PDU per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l'establiment de la línia orbital ferroviària
PDU de l'ACTUR Santa Maria de Gallecs
PDU del sistema urbà de Figueres
PDU de les colònies del Ter i del Freser
PDU del sistema urbà Girona
PDU del Pla de l'EstanyPDU del Pla de l'EstanyPDU del Pla de l'Estany
PDU de la Serra de Rodes
PDU de reordenació de l'àmbit del CRT de Vila-seca i Salou
PDU de les construccions agrícoles tradicionals de les Terres de l'Ebre
PDU de delimitació per a la implantació d'una terminal intermodal de mercaderies al Camp de TarragonaPDU de delimitació per a la implantació d'una terminal intermodal de mercaderies al Camp de Tarragona
PDU de les activitats industrials i turístiques del Camp de TarragonaPDU de les activitats industrials i turístiques del Camp de TarragonaPDU de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona
PDU del delta de l'Ebre
PDUA de l'aeròdrom Barcelona/Bages
PDU de la Conca d'Òdena
PDU de les colònies del Llobregat
PDU del Pla del Bages
PDU de la Val d'Aran
PDU de la Cerdanya
PDU del Pallars Sobirà
PDU del sistema costaner (PDUSC)
PDU dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial (PDUSC-2)
PDU per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l'establiment de l'eix Transversal ferroviari

PDUs de les àrees residencials estratègiques
Maresme
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Maresme

Terres de l'Ebre
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de les Terres de l'Ebre

Barcelonès
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Barcelonès

Ponent (Terres de Lleida)
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de Ponent

Comarques de Girona
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de les comarques de Girona

Alt Pirineu i Aran
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l'Alt Pirineu i Aran

Camp de Tarragona
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Camp de Tarragona

Comarques Centrals
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de les Comarques Centrals

Baix Llobregat
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Baix Llobregat

Vallès Occidental
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Vallès Occidental

Alt Penedès - Garraf
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l'Alt Penedès-Garraf

Vallès Oriental
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Vallès Oriental

Plans d' Ordenació Urbanística Municipal
Són instrument d’ ordenació urbanística integral del territori que pot abastar un o més d’un terme municipal.
Plans d'ordenació urbanística municipal (POUM vigents)

Plans urbanístics d'abast supramunicipal

Normes de planejament urbanístic

Plans Urbanístics Derivats explicat amb més detall a la secció planejament urbanístic derivat
Estàn sotmesos jerarquicament al planejament general i està integrat pels plans parcials urbanístics, plans parcials urbanístics de delimitació, plans especials urbanístics i els plans de millora urbana.

Font d'informació: Departament de Territori i Sostenibilitat (TES)
Autorització d'ús d'acord Llei 37/2007

 

Qualificació del sòl

La qualificació de sòl assigna al territori usos i condicions d' edificació, precisant els drets i deures genèrics.

Es concreta l' ús dels terrenys i de les edificacions mitjançant l' assignació de claus urbanístiques.

Zones en sòl urbà

Zones en sòl no urbanitzable

Sistemes

  • Residencial
  • Industrial i logístic
  • Terciari i serveis
  • Rústic
  • Forestal
  • Paisatgístic de valor
  • Agrícola de protecció
  • Espais naturals protegits
  • Activitats autoritzades
  • Comunicacions
    - Sistema viari (clau X)
    - Sistema ferroviari (clau F)
    - Sistema aereoportuari (clau A)
    - Sistema portuari (clau P)
  • Equipaments comunitaris
    - Sistema equipaments (clau E)
    - Sistema serveis tècnics (clau T)
  • Espais lliures públics
    - Sistema parc i jardins (clau V)
    - Sistema hidrogràfic (clau H)
    - Sistema costaner (clau C)
  • Habitatges dotacionals públics (Clau D)

Qualificació del sòl | Urbaweb

Cessió obligatòria de sistemes
En els sector en sòl urbanitzable les reserves mínimes de sistemes d’ espais lliures i equipaments, segons l’ús que s’hi destini són: (l’art 65 TRLU)
La llei no estableix unes reserves mínimes per a sistemes en els sectors en sòl urbà no consolidat, s’apliquen els percentatges o les superfícies que en cada cas queden regulades en les fitxes normatives del planejament

Ús residencial
Espais lliures: 20m2 de sòl per cada 100m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície del sector.
Equipaments públics: valor inferior resultant de 20m2 de sòl per cada 100m2 de sostre edificable o 20m2 de sòl per cada habitatge amb un mínim del 5% superfície del sector.

(S’ha de fer el càlcul amb els dos supòsits, és a dir, respecte el sostre i respecte la superfície de l’àmbit del sector, i establir com a cessió mínima del sector el resultat més gran)

Ús industrial
Espais lliures: 10% superfície del sector
Equipaments: 5% superfície del sector

Usos mixtes(residencial + altres usos)
Es computen independentment en funció dels diferents usos si es distingeix la zonificació. Si la zona permet indistintament usos residencial i no residencials, aplicar reserves com a residencial.

Excloure del còmput d’ espais lliures als efectes del compliment dels estàndards legals mínims legals d’ espais lliures i equipaments comunitaris els terrenys incorporats en els sectors de planejament amb pendent superior al 20% (article 7.1.b TRLU)

Modificacions de les figures de planejament urbanístic que requereixen un increment de les reserves per a sistemes urbanístics (art.100 TRLU)

En el supòsit de modificacions del planejament general, s’hauran de reservar les cessions següents:
Modificacions de sectors existents en sol urbà

  • Si comporta un increment del sostre edificable

Espais lliures públics: 20 m2 de sòl per cada 100m2 de sostre edificable residencial i 5 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre edificable d’altres usos

  • Si comporta un increment de la densitat de l’ús residencial (sense increment de l’edificabilitat)

Espais lliures públics: reserva complementària de 10m2 de sòl com a mínim per cada nou habitatge (llevat que sigui HPO) – Per raons d’impossibilitat material d’emplaçar la reserva en l’àmbit del sector, es pot substituir pel valor econòmic.

  • Si té per objecte la reordenació general d’un àmbit que comporta la transformació global dels usos previstos pel planejament

Espais lliures públics i equipaments públics: 22,5 m2 de sòl per cada 100m2 de sostre residencial (amb un mínim de 15 m2 de sòl per cada 100 m2 per les zones verdes) i 7,5 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre d’altres usos - Aquestes reserves s’apliquen sobre la totalitat del sostre edificable de l’àmbit, a aquests efectes, computen les que s’han obtingut amb el planejament anterior.

  • Si té per objecte la transformació dels usos de determinades parcel·les

Espais lliures públics: calcular per a les parcel·les afectades les cessions corresponents segons si en aquestes es produeix un increment del sostre edificable o increment de la densitat de l’ús residencial (=supòsits anteriors)

Modificacions de sectors existents en sòl urbanitzable

  • Si comporta un increment del sostre edificable, o si té per objecte la reordenació general d’un àmbit que comporta la transformació global dels usos previstos pel planejament

Ús residencial
Espais lliures: 20m2 de sòl per cada 100m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície del sector.
Equipaments: 20m2 de sòl per cada 100m2 de sostre edificable, amb un mínim del 5% de la superfície del sector.

Ús industrial
Espais lliures: 10% superfície del sector
Equipaments: 5% superfície del sector

Usos mixtes (residencial + altres usos)
Es computen independentment en funció dels diferents usos si es distingeix la zonificació. Si la zona permet indistintament usos residencial i no residencials, aplicar reserves com a residencial.

  • Si comporta un increment de la densitat de l’ús residencial (sense increment de l’edificabilitat)

Espais lliures públics: reserva complementària de 10m2 de sòl com a mínim per cada nou habitatge (llevat que sigui habitatge de protecció oficial, HPO)

  • Si té per objecte la transformació dels usos de determinades parcel·les

Espais lliures públics: calcular per a les parcel·les afectades les cessions corresponents segons si en aquestes es produeix un increment del sostre edificable o increment de la densitat de l’ús residencial (=supòsits anteriors)

Informació Territorial d' interès

Informació de la qualificació del sòl de les comarques i municipis de Catalunya

Informe qualificació | UrbawebL' Institut d' Estudis Territorials (IET), ha publicat unes làmines que ofereixen informació gràfica i sintètica sobre els aspectes actuals territorials.
Làmina: Qualificació del sòl dels municipis catalans.


Font d’informació i autor: IET.cat

Fent clic a la imatge, pot baixar-se la làmina en format PDF 132 kb

 

Règim del sòl

El règim urbanístic del sòl és el resultat d'aplicar unes condicions i instruments del planejament sobre el sòl de la parcel·la en un moment determinat, i que depèn de la gestió i l' execució en què es trobi la parcel·la.

El règim urbanístic del sòl incideix al sòl, al subsòl i al vol, regulant dos aspectes fonamental:
- El morfològic i funcional: mesures, limitacions i drets a edificar i a usar el sòl amb el resultat d'una morfologia sobre el territori que determina uns paisatges concrets.
- El jurídic i econòmic: condicions d'aprofitament i de gestió d'una propietat, amb la determinació d'un valor econòmic del sòl.

El règim urbanístic del sòl dota de contingut legal i configura els drets i deures dels propietaris i està determinat per la classificació del sòl, la qualificació i la seva inclusió en sectors de planejament o polígons d’actuació urbanística.

Els drets i deures dels propietaris, depèn de la classificació (sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable) i també de la seva qualificació (zones o sistemes)

Règim del sòl | URBAWEB

 

Urbaweb - Portal d' urbanisme

Urbaweb és un portal especialitzat en l' urbanisme de Catalunya i una eina de consulta gratuïta que aglutina l' actual dispersió d' informació urbanística.

Va néixer com a projecte personal desenvolupat per Octavio Redondo, tècnic de la Direcció General d' Ordenació del Territori i Urbanisme, amb la participació de professionals especialitzats en l' ordenació del territori i l' urbanisme.

L' objectiu d' Urbaweb és explicar d’una forma senzilla i entenedora els conceptes essencials de l' urbanisme, proporcionant informació actualitzada en matèria urbanística: normatives, eines de consulta, notícies, jornades, cursos, descàrrega de documents, concursos públics, etc..

URBAWEB utilitza Cookies per oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues navegant al lloc web, considerem que acceptes el seu ús.