Notícies d' urbanisme

Conseqüencies de la reforma de la Llei de Costes

on .

1. El nou règim de protecció dels béns d'interès cultural (BCIN i BCIL) en el domini públic o en les servituds de la Llei de costes.

Amb l'entrada en vigor del nou text a partir d'aquest 31 de maig els béns declarats d'interès cultural situats en domini públic maritimoterrestre quedaran subjectes al règim concessional previst a la Llei, a aquest efecte l'Administració atorgarà la corresponent concessió, en el termini d'un any a comptar de la data de la declaració d'interès cultural.

S'ha de tenir en compte, però, que quan la declaració d'interès cultural sigui anterior a 31 de maig de 2013 s'atorgarà una concessió automàtica d'un any a fins a 31 de maig de 2014. Al llarg d'aquest any s'haurà de tramitar la corresponents concessió per part dels titulars de l'immoble.

Aquest nou règim atorga la facultat a l'ajuntament (o al Consell Comarcal) de protegir determinats béns que es trobin en el domini públic o en les servituds de la Llei de costes tramitant un expedient de catalogació dels béns immobles d'acord amb el procediment previst a l'article 17 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que disposa que la declaració s'ha de dur a terme amb la tramitació prèvia de l'expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l'informe favorable d'un tècnic en patrimoni cultural.

2. La pròrroga de les concessions atorgades a l'empara de la normativa anterior fins a 75 anys més i la transmissió inter vivos.

Les concessions per a l'ocupació del domini públic maritimoterrestre existents, que hagin estat atorgades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, podran ser prorrogades, a instància del seu titular, fins a un màxim de setanta-cinc anys a partir del 31 de maig de 2013, i en tot cas, abans que s'extingeixi el termini per al qual va ser concedida.

La Llei disposa que en funció dels usos, la resolució per la qual s'acordi la pròrroga podrà fixar un termini de durada inferior, i preveure, al seu torn, pròrrogues successives dins d'aquell límit temporal. Ara bé, la concreció d'aquests terminis es preveu que s'efectuï mitjançant el reglament des desplegament que es preveu per d'aquí a mínim de sis mesos. En tot cas, el termini de la pròrroga es computarà des de la data de la sol·licitud, amb independència del termini que resti per a l'extinció de la concessió que es prorroga.

Així mateix, a partir d'aquest 31 de maig, la nova Llei de costes reconeix la possibilitat als titulars de concessions de transmetre-les inter vivos, ara bé, la transmissió inter vivos només serà vàlida si amb caràcter previ l'Administració reconeix el compliment, per part de l'adquirent, de les condicions establertes en la concessió.

3. La reducció de la servitud de protecció de 100 a 20 metres en determinats nuclis que el 1988 no estiguessis classificats de sòl urbà.

És probablement un dels aspectes més polèmics de la Llei, que pensat inicialment per resoldre un problema singular dels nuclis gallecs, pot acabar sent d'aplicació al conjunt del litoral espanyol i afectant també al català.

En aquest sentit la Llei de costes disposa que fins al 31 de maig de 2015, els ajuntaments podran instar que la servitud de protecció es redueixi de 100 a 20 metres en aquells nuclis o àrees que, a la seva entrada en vigor, no estiguessin classificats com a sòl urbà però que, en aquell moment, complissin algun dels requisits següents:

a) En municipis amb planejament, els terrenys que, o bé comptin amb accés rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües residuals i subministrament d'energia elèctrica i estiguessin consolidats per l'edificació en almenys un terç de la seva superfície, o bé, sense d'algun dels requisits esmentats, estiguessin compresos en àrees consolidades per l'edificació com a mínim en dues terceres parts de la seva superfície, de conformitat amb l'ordenació aplicable.

b) En municipis sense planejament, els terrenys que, o bé comptin amb accés rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües residuals i subministrament d'energia elèctrica i estiguessin consolidats per l'edificació en almenys un terç de la seva superfície, o bé, sense d'algun dels requisits esmentats, estiguessin compresos en àrees consolidades per l'edificació com a mínim en la meitat de la seva superfície.

Aquesta disposició s'aplicarà als nuclis o àrees delimitats pel planejament. Per tramitar aquesta sol·licitud de reducció de la servitud de protecció els ajuntaments que ja tinguin delimitat l'esmentat sol hauran de sol·licitar, fins a 31 d'agost de 2013, un informe favorable del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que s'ha de pronunciar sobre la delimitació i compatibilitat de tals nuclis o àrees amb la integritat i defensa del domini públic marítim-terrestre. Aquest informe s'ha d'emetre en el termini de divuit mesos des que hagi estat sol·licitat per l'Administració urbanística. En cas que no s'emetés en aquest termini s'entendrà que és favorable.

En el supòsit que a 31 de maig de 2013 els municipis no tinguessis efectuada la delimitació hauran de sol·licitar el mateix informe però en aquest cas el termini s'amplia fins a 31 de maig de 2015, en aquest darrer supòsit es requerirà d'una modificació de planejament que necessàriament haurà de comptar amb el vist i plau de la Generalitat.

4. L'aplicació de la reforma en els procediments administratiu i sancionadors pendents a 31 de maig de 2013.

Un darrer aspecte rellevant de la reforma a tenir en compte és que els procediments administratius en tràmit que estiguin pendents de resolució a 31 de maig de 2013, s'han de resoldre d'acord amb la nova normativa. Els actes de tràmit dictats a l'empara de la legislació anterior i sota la seva vigència conserven la validesa, sempre que el seu manteniment no produeixi un efecte contrari a aquesta Llei.

Com a conseqüència d'això, i també per aplicació del principi de retroactivitat de la norma sancionadora més favorable, s'ha de tenir en compte que la nova reforma redueix a la meitat el termini de prescripció de les infraccions i les sancions, i per tant els expedients sancionadors no resolts a 31 de maig de 2013 se'ls aplicarà els nous criteris.

Així mateix, desapareix l'obligació perpetua de restitució dels danys produïts al domini públic que ara prescriu als 15 anys.

Font de informació: Aguirre Font. Advocat en dret administratiu i urbanístic.

URBAWEB utilitza Cookies per oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues navegant al lloc web, considerem que acceptes el seu ús.