El Director general de la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme, el Sr. Agustí Serra ens va presentar l’avantprojecte de Llei de territori.

Aquesta Llei té com a finalitat configurar un marc normatiu integral, coherent i estable en matèria d’ordenació del territori, urbanisme,  paisatge, i urbanitzacions amb dèficit.
Vol garantir la millora continuada de l’hàbitat urbà, el medi, la cohesió social i territorial, la sostenibilitat i la competitivitat.

Els objectius principals de la llei de territori són:


• Adaptar els instruments i la gestió a la diversitat del territori, així com poder programar el desenvolupament de les actuacions en funció de les necessitats.

Quant al model de desenvolupament urbà:

• Prioritza la regeneració urbana per damunt del creixement en extensió.
• Establir les bases  per fer front als reptes en matèria d’accés a l’habitatge.
Garantir l’eficiència i la competitivitat territorial.

La Llei de territori abordarà 10 àmbits temàtics principals, concebuts com a principis rectors que generen un ampli consens entre els actors habituals del planejament urbanístic:

1. Fomentar el reciclatge urbà enfront del creixement en extensió. Durant les properes dècades, l’actuació urbanística s’ha de centrar en la transformació de la ciutat construïda, que ha de comptar amb eines específiques.

2. Garantir l’eficiència del territori mitjançant fórmules de governança supramunicipal. Catalunya és un dels països europeus on la superfície mitjana dels municipis és més petita. Almenys en els sistemes urbans complexos, cal que el planejament urbanístic general sigui plurimunicipal. Els espais oberts o els grans polígons per a l’activitat econòmica s’han de planificar entre diversos municipis.

3. Integrar més les variables social i econòmica en el planejament, que ha de ser un instrument afavoridor de la cohesió social. Cal incorporar la memòria social en l’avanç del planejament, mentre que els estudis econòmics han d’incloure un esborrany dels sistemes de gestió que es faran servir per tirar-lo endavant.

4. Facilitar l’accés a l’habitatge i l’activitat econòmica. Establir nous mecanismes per orientar els preus mitjançant l’execució pública d’actuacions urbanístiques. Mantenir la titularitat dels patrimonis públics de sòl i evitar les pràctiques de retenció de sòls.

5. Adaptar els instruments del planejament a la diversitat de territoris, d’intervencions i de conjuntures. Basar les decisions urbanístiques més en la justificació del compliment dels objectius del planejament que en paràmetres rígids fixats per la normativa. Atendre les necessitats dels micropobles.

6. Reformular els instruments de planejament general dels municipis. Cal transformar-los en un document més estratègic i que es pugui tramitar en un termini d’entre dos i tres anys.

7. Configurar un nou planejament operatiu més ràpid de tramitar i més flexible per adaptar-se a necessitats canviants i evitar les contínues modificacions puntuals de planejament general.

8. Planificar els espais oberts estratègicament. La regulació ha de ser supramunicipal, per unitats de paisatge. S’han de definir els objectius, prioritats i funcions dels espais oberts per projectar bé aquest sistema territorial.

9. Incentivar el reciclatge i millora del parc edificat en els espais oberts. Cal ser més restrictiu amb les noves construccions i impulsar el reciclatge i millora del parc existent, sovint infrautilitzat.

10. Establir nous mecanismes per reconduir la situació de les urbanitzacions amb dèficits.

La Llei preveu la creació d’una agència catalana del protecció del litoral i de la legalitat urbanística. El nou ens, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’actuació, garantirà de manera més efectiva el compliment de la legalitat en aquests camps.

Font d'informació i autor: Departament de Territori i Sostenibilitat (TES)
Autorització d'ús d'acord Llei 37/2007

Pot baixar-se i consultar l'avantprojecte en format PDF fent clic